Resum

Disney estrena el remake del Rei León amb una espectacular posada en escena digital. L’entranyable història de Simba és, sens dubte, una de les més compromeses amb el medi ambient ja que ens dóna una increïble lliçó sobre l’equilibri en el “Cicle de la Vida”. Hem aprés alguna cosa els espectadors sobre els ensenyaments de Mufasa? Les conseqüències que ens portarà el canvi climàtic diuen que no.

L’eterna llegenda

El remake del Rei León arriba a tots els cinemes espanyols per a repetir l’èxit que va tindre en 1994. Dirigida per Jon Favreau, aquesta nova pel·lícula serà un Live Action amb tècniques digitals pioneres en la qual veurem als personatges més reals que mai però mantenint aqueix aura romàntic i musical que va enamorar als espectadors fa dues dècades. L’elenc de dobladores per a la versió en anglés estarà format per Beyoncé, Donald Glover i James Earl Jones, qui repetirà per a prestar de nou la seua veu a Mufasa.

L’argument de la pel·lícula serà bàsicament el mateix que ja es va basar en la història d’Hamlet.

El rei Mufasa, dirigent d’un regne animal fantàstic presumiblement ambientat en la sabana africana, és traït i assassinat pel seu germà Scar, qui falla en tractar de donar mort també a l’hereu del tron, Simba, el protagonista de la pel·lícula.

El xicotet príncep aconsegueix fugir creient que tot ha sigut culpa seua i creix exiliat acompanyat per dos personatges renegats que viuen aliens a qualsevol problema i preocupació. Mentrestant, Scar converteix el regne en una dictadura, dilapidant tots els recursos i destruint l’equilibri del “Cicle de la Vida”. Amb l’objectiu de salvar al seu poble, una lleona anomenada Nala va a la recerca de l’hereu per a recordar-li la seua vertadera identitat i demanar-li que reclame el tron. A partir d’ací la història segueix el patró descrit per Joseph Campbell en el seu ‘Heroi de les mil cares’, llibre publicat en 1949 i que defineix un model bàsic que segueixen la majoria d’històries èpiques denominat el “monomito” o “periple de l’heroi”.

El Cicle de la Vida

“Tot el que veus coexisteix en un delicat equilibri. Com a rei hauràs de respectar a totes les criatures, des de la xicoteta formiga fins al veloç antílop. En morir els nostres cossos alimenten la pastura, l’antílop menja pastura i així estem connectats en el gran Cicle de la Vida”. Aquesta és l’explicació que el rei Mufasa tracta d’ensenyar a Simba sobre la seua responsabilitat i deure amb la protecció del Cicle de la Vida, que manté al regne en harmonia i que Scar destrueix en imposar la seua dictadura de malbaratament sense cap mena de control o organització, deixant al regne sense aliments i destruint el seu ecosistema. Si passem per alt que la monarquia de Mufasa suposa també un poder dictatorial i que l’acció d’uns animals difícilment poden alterar les condicions climatològiques com apareixen en la pel·lícula, (el sol brilla en el regnat de Mufasa i la foscor se cern sobre el règim de Scar), la veritat és que la pel·lícula té molts paral·lelismes amb la situació que viu actualment la Terra.

Un informe de l’IPCC (Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic) adverteix que si la temperatura puja durant la dècada vinent més de 1,5 °C de mitjana en comparació amb els nivells anteriors a l’era de la industrialització i l’ús dels combustibles fòssils, les conseqüències seran catastròfiques, provocant més inundacions, onades de calor molt fortes i sequeres extremes.

De la mateixa forma que els ocorria als animals del règim de Scar, els éssers humans estan sotmesos a una dictadura global on les grans empreses energètiques financen campanyes polítiques per a controlar els governs del món i poder continuar així esgotant els recursos del planeta. Tal com publica un estudi elaborat per l’Institut de Responsabilitat Climàtica en Acolorit, 90 multinacionals relacionades amb la comercialització de combustibles fòssils i carbó entre les quals es troben ExxonMobil, BP, Chevron o Gazprom, són les responsables de produir més del 60% de la pol·lució que ha provocat el canvi climàtic.

Davant l’absència d’un Simba o heroi de mil cares que els salve i els deslliure de la dictadura oligopolística, a què esperen els pobles del món per a impedir que aquestes i altres grans empreses continuen destruint el planeta? La realitat és que, molt probablement, al contrari del que succeeix en la superproducció de Disney, la humanitat no reaccionarà fins que siga massa vesprada i les conseqüències, com de costum, les pagaran les persones amb menys recursos i amb major vulnerabilitat.

 

Article facilitat per la seua creadora Olga Martin López, Redactora de contingut web Companyies de llum (https://www.companias-de-luz.com/el-rey-leon-y-la-ecologia/)