L’Institut de Cultura Juan Gil-Albert ha llançat un nou número de la revista Canelobre titulat 125 anys del nou Elx. Reconeguts experts i articulistes de diferents sectors, institucions i organismes han participat en aquest volum que ofereix una àmplia visió del panorama social, econòmic i cultural de la ciutat.

El president de la Diputació, Carlos Mazón, ha presentat aquest matí la publicació a l’Ajuntament d’Elx acompanyat per l’alcalde del municipi, Pablo Ruz, el diputat de Cultura, Juan de Dios Navarro, la directora de l’Institut Juan Gil-Albert, Pilar Tébar, així com el director del departament de Revistes, Héctor Fernández, i el subdirector, Juanjo Payá. “És una gran satisfacció presentar aquest nou número de Canelobre que ens ofereix una visió del passat, el present i el futur d’aquesta ciutat que és el motor industrial i empresarial de la província, i amb el qual en la Diputació culminem un intens programa d’activitats culturals realitzades des del Gil-Albert en aquesta legislatura”, ha manifestat Mazón, qui ha destacat que “és un orgull acabar la legislatura amb aquesta obra dedicada a Elx”.

Gaspar Maciá i Antonio Zardoya han coordinat aquesta “fita en la història de les publicacions sobre Elx” que, a través de 36 articles i més de 500 pàgines, presenta una visió multidisciplinària sobre la ciutat de les palmeres amb rigorosos estudis, anàlisis i reflexions. El professor Miguel Ors, de la Universitat Miguel Hernández d’Elx, és l’autor de ‘Propostes per a una ciutat del segle XXI’, article que serveix d’introducció a aquest monogràfic.

Coincidint amb la commemoració del 125 aniversari de la troballa de la Dama en La Alcudia, Canelobre 74 arranca amb una mirada al passat, a la civilització ibera i romana i a la rica herència arquitectònica, immaterial i mediambiental, que inclou tres Patrimoni de la Humanitat: El Palmerar, El Misteri i el Museu de Puçól. Aquest excepcional llegat centra el primer bloc amb aportacions d’investigadors i professionals com Mercedes Tendero i Ana María Ronda de la Universitat d’Alacant; Alejandro Ramos, director de La Alcudia; la historiadora Estefanía Soler; els arquitectes Gaspar Jaén i Ricardo Irles; el biòleg Vicent-Miquel Sansano; Joan Castaño, del Patronat del Misteri d’Elx; José Navarro i Francisco Vives de la UMH; Pablo Ruz; i Carmina Verdú, de l’Arxiu Muncipal.

El monogràfic incorpora, a més, un segon apartat dedicat al panorama actual des del punt de vista econòmic -amb articles dedicats a IFA, l’aeroport, la indústria del calçat o la gastronomia-, així com amb diverses anàlisis entorn de la sociologia i l’urbanisme a càrrec d’arquitectes i historiadors, que reflexionen sobre el creixement i el planejament de la ciutat, sobre el barri de Carrús o sobre la Universitat Miguel Hernández, entre altres. Un apartat cultural tanca aquest segon bloc amb articles sobre els museus locals, el Grup d’Elx, el teatre o la dansa contemporània

La secretària de la CEV, Esther Guilabert; el geògraf Arturo Jiménez; l’economista Antonio Martínez Gómez; el periodista Fermín Crespo; l’investigador Salvador Castany; José Antonio Miranda, de la UA; els arquitectes José Amorós i Diego Serrano; l’historiador Juan Martínez Leal; Antonio Miguel Nogués i María José López Sánchez de la UMH; Francisco Sánchez, del UCH-*CEU; José Pascual Ruiz i Francisco Escudero, de la UNED; Román de la Calle, de la Universitat de València; Rafael Martínez García, de la Fundació Projecte Puçol; el pintor Juan Llorens; l’actor Xavier Rico; el cineasta José F. Cambra; el programador cultural Julián Sáez; així com els periodistes María Pomares i Juan Carlos Romero són les signatures que han participat en aquest apartat.

Finalment, la revista ofereix una visió cap al futur de la ciutat amb un tercer bloc dedicat als parcs científics, la diversificació empresarial i la relació Elx/Alacant. Aquest apartat compta amb aportacions d’especialistes i empresaris com Ezequiel Sánchez, Andrés Antón, Raquel Rosique o el periodista Antonio Zardoya.

Canelobre 74 estarà a partir de hui a la disposició del públic en la seu de l’Institut Juan Gil-Albert per un preu de venda de 23 euros. Es distribuiran exemplars en totes les biblioteques públiques de la província i universitats espanyoles, així com en els centres educatius i culturals que ho demanden. Aquesta primera edició compta amb 800 exemplars impresos en color de gran qualitat.