Enguany, l’Aula de Teatre Contemporani de la Universitat d’Alacant presenta una adaptació de l’obra de la dramaturga alacantina Lola Blasco, «En defensa (un concert de comiat)», dirigida per Iván Jiménez. Una obra de teatre polític que aborda el tema dels joves desocupats, d’aqueixa generació batejada com a «Generació Perduda». Es tracta d’una peça tant musical com escènica que troba en la imatge de les sirenes i del vaixell la metàfora de l’exili que estem veient des de les nostres costes, el d’una nova generació de joves que més que abandonar el seu país, són expulsats d’ell. L’obra es representarà el 27 de gener a les 19.00 hores en el Auditori Antonio Gil de la Casa de Cultura de Sant Joan d’Alacant

És una obra feta per joves sobre joves, que convida a reflexionar sobre l’exili d’aquells joves que es veuen obligats a eixir a l’estranger per a buscar-se la vida. Parla de la precarietat laboral i l’acceptació de la mediocritat. Parla del passat per a comprendre el present i pensar en el futur. Un espectacle on 15 alumnes i alumnes de l’Aula de Teatre presenten una proposta diferent carregada de poesia, humor, ràbia, amor i música.

Lola Blasco

Lola Blasco Mena (Alacant, 1983) és escriptora, directora i intèrpret. Es va llicenciar en Dramatúrgia per la Real Escola Superior d’Art Dramàtic i es va formar en interpretació en l’Estudi de Jorge Eines. Ha assistit a més a nombrosos tallers de dramatúrgia, entre ells, a diversos impartits per Enzo Cromen i Marco Antonio de la Parra. És màster en Humanitats per la Universitat Carles III de Madrid, on continua les seues investigacions i realitza labors docents per al Departament d’Humanitats. L’any 2016 va ser guardonada amb el Premi Nacional de Literatura Dramàtica.

Va ser nominada l’any 2017 als Premis de la Crítica de la Generalitat Valenciana, i l’any 2016 va ser nominada al Premi Nacional en Literatura Dramàtica per la seua obra «Segle meu, bèstia meua».

Ha publicat obres com a Foto Finis (2007), Oración por un caballo (2008), Pieza paisaje en un prólogo y un acto (2010, Premi Buero Vallejo), Un concierto de despedida (2012), Los hijos de las nubes (2013), o Ni mar ni tierra firme: : tres monólogos sobre La Tempestad (2014). S’han estrenat moltes de les seues obres, entre les elles, Artículo 47, En defensa, Los hijos de las nubes o Proyecto Milgram.