Es desembarca en aquest món complex, per desgràcia, sense un manual, sense un llibret de mestretites que ens indique la sendera correcta, que ens il·lumine el vertader camí i ens protegisca de l’ensopegada. S’arriba nu a aquest món, sense eines. L’ésser humà, en la majoria dels casos, ha d’improvisar precipitadament una solució als seus sobtats contratemps. No existeix, ai de nosaltres, una brúixola infal·lible que orient totalment els nostres passos. L’univers i les seues permanents contingències, que tant turmenten el nostre present, el nostre futur immediat. Abordem aquest món preciós sense una guia personal i il·lustrada que ens ajude a prendre les decisions encertades, que ens assenyale amb rotunda precisió l’opció més apropiada.
Resulta desolador observar, doncs, mancant aqueixa brúixola, sense el socors d’aqueix valuós suport, com una immensa multitud de persones recorren a l’alcohol per a enfortir —per a persuadir-se erròniament que així enforteixen— el seu caràcter, per a revestir-se d’una imaginària cuirassa, per a tractar de mitigar diàriament el tremolor que els provoca una situació incòmoda, per a combatre la por, l’ansietat i la incertesa que suscita, en alguns, fins i tot el menor dels conflictes. Resulta escruixidor ser testimoni impotent del drama pròxim, familiar, del terrible vol en caiguda lliure d’aqueixes persones, tan admirades ahir per nosaltres, que van triar l’alcohol com a única alternativa possible, com a sagrat remei de tots els seus problemes. I el nostre cor protesta amargament.
En l’origen de la tragèdia, quan encara es naveguen les aigües esvalotades d’una tendra joventut, masses bigarrades d’individus es rebolquen i xipollegen alegre i càndidament en els abeuradors nocturns, com a bèsties moltes per l’esforç de la jornada. Una copa per a socialitzar, una copa per a tenyir l’ambient d’humor i companyonia, una copa —o millor tres— per a fer apilament d’audàcia i entaular una conversa amb la xica, per a declarar-li a tot córrer un fals amor. Una copa més, en ratllar el començar el dia arrebolado, per a extraure de les entranyes el costat més patètic i salvatge de l’ésser humà, i mostrar-se al món com un agressiu energumen, com una bèstia endimoniada que s’allibera de les seues gruixudes cadenes, com la despulla miserable i prescindible de tota societat. No és únicament el risc que suposa una desmesurada ingesta, no és només la greu i alarmant intoxicació: és el perniciós hàbit que es crea, és l’estreta combinació, la fatal simbiosi entre alcohol i diversió que en molts casos determina un destructiu i irreversible manera de vida.
El valor renovat, el necessari llance, l’alleujament, l’immediat paradís promés, l’urgent consol, l’oblit de les agres tribulacions, l’auxili a la meitat de la impetuosa tempesta, el murmuri acariciador d’alleujament enmig de la nit més fosca, les brillants respostes que aconseguiran desembrollar qualsevol escull en la vida… Tot això semblen buscar aquestes persones, amb afany i viva desesperació, víctimes d’una espantosa feblesa. Tot això creuen trobar, amic meu, en el fons del got.