Creiem de viure una vida que cada dia ens presenta obstacles que, a vegades, es converteixen en barreres que es poden transformar en autèntiques fronteres. No importa si es tracta de barreres físiques o mentals, hem de parar i pensar què fer. En realitat, encara no hem entés que la vida no pot existir sense elles, ja que aquestes barreres són part de la nostra rutina, són intrínseques. La primera la coneixem quan naixem i hem de passar d’un estat de protecció i dependència en el ventre de la nostra mare a un d’autonomia, on aprenem a respirar i a menjar solos. L’última, o potser no, és la desconeguda mort.

Cada frontera que trobem en el nostre camí ens obliga a prendre una decisió, que necessàriament té conseqüències, positives o negatives.

Creuar-la pot conduir a la mort, com quan Kalimat en “Aposta” coneix el mal i queda atrapat fatalment en la qual pot denominar-se una destrucció moral i ètica.

En canvi, una mort física és la de Sara, una xiqueta migrant que intenta derrocar la frontera territorial per a escapar i trobar una vida millor, però no sap que el mar té gana (“Naufragi”).

Més afortunat és Osama, que desmantella la barrera geogràfica, però es troba amb una nova: la distància, que ho separa de la seua família i de la seua pàtria. Eixirà tant guanyat com vencedor: guanyador, perquè tornarà a casa sense por; bestiar, perquè no afrontarà realment la distància sinó l’eliminarà (“Davanteres”).

Quan se supera un límit, que la societat o que nosaltres mateixos ens imposem, ja no és possible retrocedir: canviem i ens transformem irremeiablement. Una de les barreres majors que l’ésser humà troba és la vida mateixa, que amb la seua infinitat de facetes el força a enfrontar la realitat sense cap delicadesa.

És possible escapar temporalment d’esquemes preconcebuts existencials a través de la bogeria, que ens permet conéixer llocs inexplorats d’una banda, però ens impedeix comprendre la diferència entre el somni i la realitat per un altre (“Ciutat”).

A més, es pot en canvi emprendre una via sense eixida: el suïcidi, última decisió que el protagonista de “Vivir de Gorra” pren per a evadir d’un mal de viure que no li permet d’estar realment feliç.

Malament de viure al que la societat contribueix, no protegint les categories de gent més fràgil o desafortunada. Per a ells, superar tots els límits és més difícil, perquè tenen menys recursos.

En “Fronteras”, Sara lluita contra una malaltia que l’acompanyarà per a tota la vida i que l’anteposarà a molts obstacles, inicialment senzills i després cada vegada més complexos.

La protagonista de “El niñot”, a més, ha de lluitar contra la desconfiança de la gent, que l’evita, atés que viu al carrer i no té una aparença respectable.

El tema de la pobresa torna en “Inocente”, on l’autora proposa una reflexió sobre la precarietat econòmica i la indigència.

Superar les fronteres ens ajuda a millorar la relació amb nosaltres mateixos i amb els altres, perquè ens porta més enllà de la nostra zona de confort, fent-nos viure noves experiències. L’edat que avança, i en conseqüència el començament d’una nova etapa de la vida, condueixen a Ana en “Retorno” a repensar a records passats i al talent que no havia aprofitat, prometent-li a si mateixa donar un canvi a la seua vida insatisfactòria.

Juan (“Mapa”), llavors, decideix aprofitar el moment amb Marta, superant la barrera de les paraules i de la inseguretat, conduint la seua relació a un nivell de major proximitat.

Solem pensar que les fronteres divideixen, perquè separen un costat de l’altre. No obstant això, a vegades, aqueixes fronteres posseeixen el màgic poder d’unir i crear connexions, atés que, més o menys inconscientment, la humanitat els comparteix.

Ser conscients d’aquest vincle ens ajuda a ser més empàtics cap a la resta, perquè els límits que l’altre està afrontant ara, un dia podrien ser nostres.

En les històries d’aquest llibre és fàcil trobar límits on reflectir-se i ens fan sentir menys sols. De fet, el títol sembla com un himne a un territori compartit, tant concretament com sobretot interiorment.