Al voltant de 400 homes i dones, guardes forestals i l’enginyer forestal Francisco Mira i Botella (1862-1944) seran homenatjats i recordats de manera permanent des de dissabte passat quan siga inaugurada la Casa-Museu que acull una mostra dedicada als protagonistes del procés de fixació del sistema dunar de Guardamar que va començar a la fi del segle XIX, i que va salvar al municipi de quedar soterrat sota les arenes. I això després de finalitzar el projecte de rehabilitació i museïtzació de l’antiga casa-forestal construïda en 1906 situada en ple centre urbà.

L’homenatge tindrà una especial significació ja que els noms i cognoms de tots els veïns de la localitat que van participar en les tasques forestals sota la direcció de Mira I Botella han sigut recollits en un ampli panell que forma part de la mostra expositiva. “Tot el poble es va bolcar a contindre l’avanç de les dunes les arenes de les quals ja començaven a envair els carrers del nou nucli urbà, després de la seua nova ubicació i després d’abandonar l’antiga ciutadella-castell destruït pels terratrémols de 1829”. indica la regidora de Patrimoni Històric, Pilar Gay. “La lluita va ser titànica, l’esforç important, més encara si tenim en compte els mitjans que es comptaven llavors per a realitzar tal actuació. D’ací aquest homenatge que realitzarem perquè quede per sempre en la memòria de tots” apunta Pilar Gay.

Ressenyar que l’actuació a la casa-museu va ser adjudicada per l’Ajuntament de Guardamar a l’empresa Patrimoni Intel·ligent per un import de 291.169 euros l’any passat gràcies a una inversió del propi ajuntament i de la Generalitat Valenciana a través dels fons Feder.

De forma molt didàctica al llarg de les diferents sales interiors i dels dos patis de l’immoble es mostra tot el procés mediambiental de correcció hídric-forestal. Per a això s’utilitzen fotografies de gran valor documental, moltes d’elles realitzades pel mateix Mira i Botella, dibuixos, panells explicatius, i projeccions audiovisuals. També s’exposen uniformes, vehicles i altres objectes relacionats amb les funcions de la guarderia forestal així com objectes personals de l’enginyer com la llanterna màgica marca Krupp-*Ememan per a la projecció de diapositives, la seua càmera fotogràfica Thorton-*Pickard, bossa de viatges, ulleres de sol, tinter i assecant, pla o llibres entre molts altres. I això sense oblidar les estades que acullen el seu dormitori i escriptori.

Destacar d’altra banda que en la remodelació dels patis interiors i resta de dependències han sigut eliminats la major part dels elements constructius moderns per a realçar l’originalitat i valor històric de l’immoble.

Per mitjà d’un d’aquests patis s’accedirà des d’ara al museu. En el seu interior ha sigut recreada una duna que mostra com van ser repoblades les dunes utilitzant canyes i tablestacas clavades en les arenes per a detindre el seu avanç. Al seu costat tests amb els diferents tipus de plantes emprats. Tot això està minuciosament explicat per una sèrie de panells al·lusius a les diferents fases dels treballs que van aconseguir paralitzar la mobilitat de les dunes.

La labor desenvolupada sota la direcció de l’Enginyer forestal de va prolongar durant dècades. En total van ser plantats 600.000 arbres, van ser oberts huit quilòmetres de camins entre les dunes, es van construir pous per al reg de les diferents espècies, i el seu manteniment va ser va continuar per a garantir els objectius.