KLIMA és una convocatòria artística que té com a objecte ajudar en la tasca de promoure el debat sobre el canvi climàtic, les seues causes i les seues conseqüències. La convocatòria ha sigut una excusa per a parlar de clima en els espais que ens han obert les portes i per a traslladar un missatge clar: el canvi climàtic és una realitat, té el seu origen en l’acció de l’home, i és el problema més greu al que ens enfrontem com a societat. A la convocatòria s’han presentat un total de 42 propostes, d’artistes provinents d’Europa, Àsia i Amèrica, i de les quals han sigut seleccionades 9.
La proposta es podrà veure i sentir en La Peluquería, que com ja escrivim en la nostra revista al juliol en la Expo Visible Discontinuo, no és un espai d’art, ni tan sols un espai, i menys encara una galeria o un museu. Està al marge de tot el sistema, també del mercat de l’art, ja que l’única transferència que té lloc és la de coneixement. En La Perruqueria l’artista ens parla de la seua obra, del seu procés creatiu i de tot el que té a veure amb açò. És un laboratori d’experimentació.
Lost and found. Obra de Diego Brambilla
Els treballs que podem veure en la mostra que s’inaugura el 7 de setembre a les 20 h. reflexionen sobre el canvi climàtic, analitzant les seues causes, les seues més que probables conseqüències, i les seues possibles solucions. Lost and found, de Diego Brambilla, està formada per una sèrie de falsos fòssils del temps present. L’artista ha recopilat alguns objectes perduts o abandonats en els carrers de Londres, per a després encapsular-los en blocs de resina, creant així peces que podrien trobar-se en les sales d’una espècie de museu d’història post-natural futurista.
Pau Figueres presenta una sèrie de cianotipos de les peces que li serveixen per a cobrir el seu cap sense pèl dels efectes de l’escalfament global. Amb ella, planteja afrontar els efectes del canvi climàtic des de l’estat hiper del consumisme. És, també, una mirada al consumisme íntim, a l’observació de la quantitat d’objectes que consumim i acumulem, i també a l’obsessió per la pròpia acumulació.
Per la seua banda, Israel Fuentes ens mostra una sèrie fotogràfica en la qual (re)crea una distopía en el cor de la societat de consum capitalista. Les fotografies que componen la sèrie After the event estan preses a Califòrnia, setmanes després que tinguera lloc l’incendi més gran de la seua història des que es guarden registres. També Bernabé Gómez ens parla de paisatges distópicos en la seua sèrie Dilated horizons. Per a Bernabé, la ferocitat del canvi climàtic aboca inexorablement a la destrucció de l’ecosistema, la qual cosa acabarà generant nous paisatges i formes d’entendre el medi ambient en relació amb l’ésser humà.
Polyethylene alchemy. Obra de Rebeca Gutiérrez
Rebeca Gutierrez reflexiona sobre la quantitat de plàstic que generem i llancem al mitjà natural. Polyethylene alchemy explora la noció de Antropoceno i la manera en què l’ésser humà ha modificat el medi ambient. El treball està compost per fotogrames que reconstrueixen paisatges contaminats pel mateix plàstic que s’empra per a construir les peces.
Juan F. Navarro indaga en els canvis morfològics dels contorns que defineixen la geografia. Groenlàndia està perdent una part important de la seua capa de gel com a conseqüència de l’augment de la temperatura del planeta. Aquest procés de desglaç s’està produint de forma molt ràpida: en poques dècades, una part de la seua superfície terrestre, que durant milers d’anys ha estat coberta pel gel, quedarà al descobert. El desglaç total de Groenlàndia elevaria el nivell del mar de tot el planeta en 7,42 metres. L’obra Contour | Grønland mostra el contorn de Groenlàndia tal com ho coneixem en 2018. En una altra part del món, a Accra, capital de Ghana, es troba el cementeri electrònic de Agbogbloshie, on va a parar bona part de la brossa tecnològica que genera Europa. En la seua sèrie Reciclantes, Antonio Pérez ens mostra als adolescents i xiquets que, sense cap tipus de protecció i en una zona contaminada, seleccionen i reciclen aquestes deixalles tecnològiques a força de colps i de cremar materials plàstics per a extraure el coure que compon les peces. Les xicotetes porcions de coure ja nets són comprades per comerciants locals que, quan aconsegueixen omplir un contenidor, introdueixen el coure en el mercat internacional perquè, d’aquesta manera, torne a Europa.
La vida quieta o la naturaleza muerta. Obra de Yoshihito Suzuki
El treball de Yoshihito Suzuki, La vida quieta o la naturalesa morta, es vertebra entorn d’objectes als quals no parem esment, organismes com briofitas o líquenes, i objectes de consum tirats a la brossa. Segons científics de l’Institut Max Planck de Química a Magúncia i la Universitat de Kaiserslauter, els líquenes, molses i algues terrestres absorbeixen enormes quantitats de nitrogen i diòxid de carboni de l’atmosfera i realitzen la seua fixació en el sòl.
En la seua obra Transfiguraciones, Carla Vidal reflexiona sobre la pugna entre l’urbanitzat i el natural, i de com l’essència depredadora del capitalisme és incompatible amb la sostenibilitat del medi natural.
La mostra podrà visitar-se en La Peluquería fins al divendres 28 de setembre de 2018. Si us ve de gust assistir a una sessió, heu de contactar amb l’equip organitzador per a confirmar assistència en el seu perfil de Instagram: www.instagram.com/lapeluqueria.art
Comentarios