Amb el títol “En defensa del territori. Davant els nous reptes del canvi global”, l’Associació de Geografia Espanyola, integrada per un miler de professionals de tot el país i el Col·legi de Geògrafs, amb més de 1.500 col·legiats, han presentat aquest matí el manifest nacional amb motiu del Dia Internacional del Medi Ambient. Es tracta d’una addenda al “Manifest per una nova cultura del territori”, ja que com ha explicat el seu president, el catedràtic de Climatologia de la Universitat d’Alacant, Jorge Olcina, “era necessari reafirmar els valors i els principis” que aquest arreplegava i “adaptar-lo als nous temps”.
Idees principals del manifest
“Quan finalitza la segona dècada del segle, i el nostre país comença a superar una de les més greus crisis econòmiques dels últims temps, sembla oportú reafirmar els valors i principis del Manifest per una Nova Cultura del Territori del 2006. El territori és un bé no renovable, complex, fràgil, amb valors ecològics, culturals i patrimonials únics que estan per sobre de la seua valoració econòmica, i que necessita una gestió responsable i ser planificat d’acord amb principis de sostenibilitat des de l’esfera pública. Tot això amb la finalitat d’afavorir l’accés a l’habitatge, la planificació i el traçat racional de les infraestructures, el desenvolupament equilibrat dels assentaments i l’enfortiment i activació del sistema d’espais oberts”. “L’eficiència econòmica, la justícia social i la sostenibilitat ambiental segueixen sent principis essencials que han d’orientar la planificació i la gestió del territori”, asseguren.
“Els últims anys s’han produït una sèrie d’esdeveniments que creen noves realitats i que mereixen reflexió i acció per a actuar i evitar que es cometen els errors que van ocasionar un creixement irracional de la superfície segellada, de balafiament de recursos i de deterioració de la qualitat i el caràcter dels paisatges. L’evolució recent de l’economia espanyola, fins i tot a distància de superar la crisi, manifesta signes de millora que no es plasmen en el benestar social, ni en la disminució de les desigualtats econòmiques. En aquest context, sorgeixen veus des de col·lectius relacionats amb la transformació urbanística del territori que assenyalen l’activitat immobiliària com a causa principal i única per a recuperar els nivells de creixement econòmic i d’ocupació anteriors a la crisi econòmica. Comprovem amb preocupació com àmplies capes de la societat espanyola es mantenen ancorades en aquests principis del creixement econòmic a qualsevol preu, d’urbanisme a la carta. Tret d’algunes iniciatives recents impulsades des de l’escala regional i local, segueix present la mateixa dinàmica de degradació del territori com a generador de riquesa fàcil i especulativa. No sembla, en el context actual, que la crisi econòmica haja implicat un punt d’inflexió, una lliçó apresa”.
Jorge Olcina, President iCatedràtic de climatologia de la Universitat d’Alacant
Per tot això, des del Manifest fet públic aquest matí, s’aposta per un nou impuls per a l’ordenació racional del territori en una societat complexa que ha de tenir en compte el següent:
1.- La necessitat de polítiques aplicades en tots els nivells d’escala: municipal, metropolitana, regional, estatal i europea en els processos de transformació i ordenació territorial.
2.- Les administracions autonòmiques han de fomentar processos de planificació territorial que integren d’una manera efectiva les escales verticals i horitzontals i que preserven la connectivitat ecològica i funcional, d’acord amb els nous reptes que imposa la globalització.
3.- La necessitat urgent d’adaptar l’espai geogràfic a l’efecte del procés del canvi climàtic. El nostre país no pot quedar al marge d’aquests nous processos d’adaptació dels territoris a l’escalfament global.
4.- La garantia per part dels poders públics del dret a l’habitatge es converteix, sens dubte, en el repte principal de la planificació territorial i urbanística dels pròxims anys.
5.- Elaboració d’estratègies de desenvolupament i mesures específiques i urgents per als territoris de la despoblació rural, de baixa densitat i en procés de despoblació.
6.- Retallar tan prompte com siga possible la bretxa digital que hi ha en zones rurals, és un altre dels temes que cal considerar i aplicar accions, normes i polítiques d’acord amb les necessitats reals d’aquests territoris, on la dimensió del local –sense receptaris i amb vertadera voluntat de solucionar els problemes–, és cada vegada més fonamental.
7.- Impedir la relaxació existent en el compliment de les obligacions d’incorporar estudis i cartografies específiques en els processos d’avaluació de la sostenibilitat ambiental i territorial.
8.- Aposta decidida per les polítiques del paisatge i d’infraestructura verda del territori, especialment en els espais litorals, que es presenta com una oportunitat de disposar d’instruments d’ordenació del territori més estructurants i àgils que connecten les diferents escales espacials i els nivells d’administració política, amb un protagonisme destacat de la participació social.
9.- Els nous territoris del canvi global que s’estan gestant en els últims anys, han d’incloure l’equitat i la justícia ambiental, la igualtat de gènere, l’eradicació de la pobresa, l’activació del patrimoni territorial i la transparència en els processos administratius com a objectius fonamentals de la seua planificació i gestió.
10.- De la manera intel·ligent com es planifique el territori en els pròxims anys dependrà el manteniment dels seus valors ambientals i la qualitat de vida de les societats que els habitem.
Text íntegre disponible en:
Si t’ha agradat aquesta notícia, comparteix-la en xarxes socials. Inclou els nostres hashtags #LOBLANC#envalencia #CulturaAmbtu #CulturaAmbmi #CompartimCulturaAmbtu. Per a conèixer altres esdeveniments en la zona consulta nostra Agenda
Comentarios