L’Institut de Cultura Juan Gil-Albert ha reeditat el llibre La pau que ens esperava, de Vicente Mojica, considerat el primer poemari testimonial de la Guerra Civil a Alacant. Així mateix, la família de l’escriptor ha anunciat la donació d’un extens fons documental que, a través de 34 volums, recopila retallades de premsa, cartes d’intel·lectuals de l’època i material gràfic.
El diputat de Cultura, Cèsar August Asencio, ha presentat l’acte aquest matí al costat dels tres fills del poeta, Vicente, José Luis i María José Mojica, així com el director del IAC, José Ferrándiz, autor de la introducció. Mojica va formar part d’una generació d’escriptors que va sorgir a Alacant en la postguerra i va desenvolupar la seua màxima activitat a partir dels anys cinquanta.
Els primers mil exemplars de la pau ens esperava, editats per la Caixa d’Estalvis del Sud-est en 1966, no van tardar a esgotar-se. Quinze anys més tard, després de la transició democràtica, el llibre va tornar a veure la llum a través d’una edició ampliada amb sis poemes. En aquesta obra, dedicada a la seua germana xicoteta, Mojica (Alacant 1923-1989) recorda l’impacte de la Guerra Civil en la seua adolescència amb poemes de gran sensibilitat i emoció sobre el rerefons de la tragèdia.
Escrits en plena maduresa, els poemes descriuen imatges com la partida de trens amb soldats al capdavant o bombardejos entre els quals destaca el poema que va dedicar al del 25 de maig en el Mercat alacantí. La visió del seu primer mort, la pèrdua de la infantesa i la seua adolescència o el desig d’una pau esperada compareixen en una col·lecció de dènou poemes.
La pau ens esperava es presentarà en públic el pròxim 29 de març a la Casa Bardín, a les 19.30 hores, amb la intervenció de María José Mojica, i Xenia Ramat, directora del curt d’animació L’oblit nominat al premi Goya, que llegirà el poema dedicat per Mojica al bombardeig del 25 de maig.
Comentarios