L’Aula de la Ciència i la Tecnologia de la Seu Ciutat d’Alacant comença el nou curs acadèmic dilluns, 12 de setembre, amb una doble proposta de divulgació científica a les instal·lacions de la Seu de Ramón y Cajal, 4: la presentació del llibre La retina de los vertebrados por Santiago Ramón y Cajal i la inauguració de l’exposició «Descobrint la retina: des de Cajal fins als nostres dies».
L’acte, que començarà a les 19 hores, comptarà amb la ponència del catedràtic de Biologia Cel·lular de la UA, Nicolás Cuenca Navarro, editor del llibre al costat de Pedro de la Villa, que desgranarà el contingut de la publicació. El ponent serà presentat per la també catedràtica de Microbiologia de la UA, Pepa Antón. La figura de Santiago Ramón y Cajal i els seus treballs sobre l’organització del sistema nerviós i la teoria neuronal són coneguts àmpliament. No obstant això, els seus estudis i les seues aportacions sobre l’estructura i els tipus neuronals de la retina resten quasi oblidats. Aquest llibre, La retina de los vertebrados, recull la seua gran tasca dedicada a l’estudi d’aquesta estructura del sistema nerviós central, que ha esdevingut un dels seus treballs més citats en la literatura científica. Segons Cajal, la retina forneix als anatomistes i neuròlegs una gran oportunitat per a entendre la morfologia general de les cèl·lules nervioses i l’estructura dels centres nerviosos. A més, els seus descobriments a la retina de diverses classes d’animals són de gran importància per a zoòlegs, i les seues hipòtesis sobre el funcionament i la fisiologia dels diversos tipus cel·lulars de la retina són igualment importants per als fisiòlegs.
Al final de la presentació tindrà lloc la inauguració de l’exposició «Descobrint la retina: des de Cajal fins als nostres dies», que estarà oberta al públic fins al 6 d’octubre a la sala Miguel Hernández de la seu. Els organitzadors afirmen que «amb aquesta exposició pretenem posar en valor i donar a conèixer la repercussió que va tenir Santiago Ramón y Cajal en l’estudi de la retina i la importància de la retina en Cajal». Ell mateix es refereix a La rétine des vertébrés com «una de les obres més importants que han rajat de la meua ploma». Així, aquest teixit va ser per a ell una font d’inspiració i li va servir per a confirmar la teoria neuronal per la qual rebrà el premi Nobel el 1906. La mostra inclou dibuixos de l’estructura de la retina i imatges histològiques de les preparacions originals realitzades per Cajal fa prop de segle i mig, a més de quadres, impressions 3D i fotografies obtingudes mitjançant les tècniques actuals de microscòpia confocal de la retina que poden ser visualitzades en tres dimensions.
Aquesta activitat compta amb la col·laboració de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT) – Ministeri de Ciència i Innovació, a través d’UA Divulga, Unitat de Cultura Científica i de la Innovació (UCC+I) de la UA. #AulaCienciaUA.

Nicolás Cuenca Navarro
Catedràtic de Biologia Cel·lular de la Universitat d’Alacant, on dirigeix el Grup d’investigació de Neurobiologia del Sistema Visual i Teràpia de Malalties Neurodegeneratives. La seua activitat investigadora se centra, des de fa més de quaranta anys, en l’estudi de la neuromorfologia, la connectivitat sinàptica i els circuits de la retina, i en la teràpia de malalties neurodegeneratives de la retina. Va començar aquesta tasca durant la realització de la tesi doctoral a la Universitat d’Alacant, i va continuar durant els seus estudis postdoctorals al Departament de Fisiologia de la Universitat de Utah (EUA) entre 1988-1990. A més, ha realitzat estades a la Universitat de Harvard, al Kresge Hearing Institute, a la Universitat d’Ann Arbor, a la Universitat de Califòrnia, la SUNY University of New York, la Universitat d’Oldenburg, a Alemanya, o al Technion-Israel Institute of Technology Haifa, entre d’altres. La seua activitat investigadora es resumeix en la publicació de 136 articles en revistes indexades en JCR en l’àrea de Neurociències i Oftalmologia, amb un índex h de 47 i índex i10 de 110, que acumulen un total de 5.800 cites. Ha publicat articles en les primeres revistes del seu camp, com són Progress in Retinal and Eye Research, Acta Neuropathologica, PNAS i Nature Reviews Neurology. El 30 % de les seues publicacions pertanyen al primer decil, i el 80 % al primer quartil. Ha presentat més de 330 comunicacions a congressos nacionals i internacionals, i ha impartit com a convidat més de cent conferències nacionals i internacionals. Ha participat en cinquanta projectes de recerca tant públics com privats, dels quals en quaranta ha sigut l’investigador principal, i cinc en col·laboració amb universitats estrangeres.

Pepa Antón Botella
Catedràtica de Microbiologia i directora del grup d’Ecologia Microbiana Molecular de la Universitat d’Alacant. Directora del Departament de Fisiologia, Genètica i Microbiologia de la UA. Es va llicenciar en Química (especialitat de Bioquímica) a la Universitat de València el 1986. Després d’obtenir el doctorat, sota la supervisió dels doctors Meseguer i Rodríguez-Valera, va ser becària Fulbright durant dos anys a la Universitat de Califòrnia a Berkeley. El 1992 es va reincorporar al grup del Dr. Amils al CBM-UAM i el 1994 va realitzar una segona estada postdoctoral, com a ajudant d’universitat, al laboratori del Dr. Rodríguez-Valera a la UA. El 1998 va fer una estada curta, finançada amb una beca EMBO, al laboratori del Dr. Amann, al Max-Planck Institute for Marine Microbiology, a Bremen, Alemanya. El 1999 va començar la seua carrera independent i va fundar el grup d’EMM, que ha rebut finançament ininterromput de llavors ençà. La seua recerca s’ha centrat en l’estudi de la microbiota (incloent-hi virus) d’ambients hípersalins i sediments marins, així com en l’estudi dels simbionts d’invertebrats marins, mitjançant aproximacions moleculars i de cultiu. La professora Antón ha publicat 83 articles científics (54 en revistes del Q1) i més de quinze capítols de llibres i contribucions a enciclopèdies.