Fa 4.000 anys, en el bronze antic (2000 a. de C.) sobre el cim del tossal del Cabezo Redondo, a Villena (Alt Vinalopó), els primers pobladors documentats fins avui van començar l’ocupació més antiga. Es tracta d’un petit assentament delimitat per un gruixut mur d’aterrassament al qual s’adossen un conjunt de petits habitatges en l’interior dels quals els investigadors han documentat tant estructures, com ara bancs, empremtes de pals o cubetes, com materials arqueològics associats a les activitats desenvolupades en l’interior, tals com recipients ceràmics, vinculats a diferents funcions, pesos de teler, molins, etc. Després d’un any sense poder excavar per la pandèmia, l’equip dirigit pels professors de la Universitat d’Alacant Gabriel García Atiénzar i Virginia Barciela González, tots dos investigadors de l’Institut Universitari d’Investigació en Arqueologia i Patrimoni Històric (INAPH); Laura Hernández Alcaraz, directora del Museu Arqueològic Municipal de Villena, i el catedràtic emèrit de la UA Mauro S. Hernández Pérez, torna al jaciment de Cabezo Redondo de Villena, un dels pocs que conté evidències d’ocupació continuada entre l’edat del bronze antic i el bronze tardà. La nova campanya d’excavació arqueològica a Cabezo Redondo es desenvoluparà entre el 5 i el 29 de juliol del 2021. El cim del tossal és un dels dos sectors sobre els quals se centraran aquests dies. L’ objectiu és documentar íntegrament el mur d’aterrassament, així com concretar l’extensió que tenia el poblat durant el bronze Antic.

Sobre el vessant del tossal els científics han documentat un important assentament datat en el bronze tardà (1700-1300 a. de C.) que ocupa una extensió aproximada de 10.000 m2. Un incendi, associat a la destrucció i col·lapse d’una important secció de l’assentament, i relacionat amb un conjunt de transformacions urbanístiques que es van produir entorn del 1500 a. de C. i que es pot relacionar amb canvis sociopolítics advertits en altres punts de la Península, és el segon objectiu de la campanya actual.

Complementaran els treballs d’excavació amb tasques d’inventari, catalogació i estudi dels objectes recuperats. Aquesta activitat té com a principal finalitat, a més de la investigació en arqueologia prehistòrica, la formació d’estudiants.

En l’àmbit de la transferència dels resultats de la investigació, els dies 23 i 24 de juliol se celebraran les Jornades de Portes Obertes durant les quals es podrà visitar l’assentament; part dels membres de l’equip explicaran tant les característiques generals del poblat com les principals novetats descobertes durant la campanya. A causa de l’actual situació sanitària, les visites estaran regulades per l’Oficina de Turisme de Villena.

Els resultats de les investigacions desenvolupades en Cabezo Redondo han permès una millor comprensió i coneixement de les societats de l’edat del bronze de la península Ibèrica gràcies, en part, a la implicació de membres de l’equip en importants projectes d’investigació internacionals. Destaquen, en aquest sentit, les aportacions al coneixement de l’evolució genètica de les societats de la prehistòria recent, així com l’evolució paleoambiental, de les pautes alimentàries o la reconstrucció de les xarxes comercials de caràcter internacional en les quals Cabezo Redondo va tenir un paper fonamental com a centre receptor i distribuïdor de matèries primeres i productes exòtics, com són les granadures de pasta vítria.

En els treballs arqueològics participaran investigadores predoctorals adscrites a l’INAPH, així com una desena d’estudiants del grau en Història i el màster en Arqueologia Professional i Gestió Integral del Patrimoni de la UA. La intervenció està finançada amb càrrec als pressupostos de l’Ajuntament de Villena, així com amb els fons d’investigació dels investigadors de la UA.