El Seminari Permanent Interdepartamental Mediterrani: Cresol de Llengües i Cultures, organitzat per la professora María Paz López Martínez, del Departament de Prehistòria, Arqueologia, Història Antiga, Filologia Grega i Filologia Llatinai el professor Alberto Rodríguez-Lifante, del Departament de Filologia Espanyola, Lingüística General i Teoria de la Literatura, naix amb l’objectiu de posar en valor el coneixement sobre el paper rellevant que les diferents llengües, en els corresponents sistemes d’escriptura i suports, han exercit en un context com el Mediterrani al llarg de la història.

El professor Alberto Rodríguez i la professora Mari Paz López, impulsors d’aquest projecte, assenyalen que «el seminari pretén reflexionar a partir de la utilitat que, com en altres períodes de crisis al llarg de la història, pot prestar l’humanisme clàssic per a encarar alguns dels reptes que ha d’afrontar el coneixement científic i el diàleg entre disciplines en l’actualitat. Considerem que aquest espai de diàleg transversal, al qual els grecs donaven tanta importància en l’antiguitat, pot generar noves maneres de mirar el present entre l’alumnat de la nostra Facultat, el de la Universitat d’Alacant en el seu conjunt i en qualsevol persona interessada de la ciutat d’Alacant».

El seminari permanent interdepartamental aspira a reunir al voltant de temes d’interès científic i cultural tant experts com pensadors amb un trajectòria vital i professional reconeguda. Les conferències tindran lloc a l’Aula Magna de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat d’Alacant. La primera sessió del seminari tindrà lloc el pròxim divendres 14 de febrer i tindrà com a protagonista Marina Escolano-Poveda, amb una ponència sobre «Lenguas y escrituras egipcias: 4.000 años de historia sobre piedra y papiro». Escolano-Poveda és doctora en Egiptologia per la Johns Hopkins University (Baltimore, Estats Units), llicenciada en Història per la Universitat Autònoma de Madrid i Premi Nacional de Final de Carrera. La seua investigació se centra en l’estudi de la literatura, la religió, i la societat de l’Egipte grecoromà. Està particularment interessada en l’anàlisi del món intel·lectual dels temples egipcis d’aquest període, i en el paper del sacerdoci egipci en la transmissió de coneixement en el Món Antic.

La segona conferència, el divendres 28 de febrer, serà a càrrec de Maria Josep Estanyol Fuentes, de la Universitat de Barcelona, qui presentarà la ponència «La lengua fenicia y las inscripciones púnicas». És llicenciada en Filosofia i Lletres amb especialitat a l’Orient Pròxim per la Universitat de Barcelona i doctora en Filologia Semítica, amb especialitat en Filologia Hebrea i Aramea.

El degà de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat d’Alacant, Juan Francisco Mesa Sanz, pronunciarà la tercera de les conferències programades per al divendres 13 de març en el seminari titulada «Latín: lenguas, soportes y escrituras de la Antigüedad al Renacimiento». Mesa és catedràtic de Filologia Llatina de la Universitat d’Alacant, especialista en Lingüística Llatina.

Inmaculada Pérez Martín, investigadora del Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), serà l’encarregada de presentar la quarta cita del seminari Mediterrani: Cresol de Llengües i Cultures amb la ponència «El viaje de los libros griegos de Oriente a Occidente». La ponent és investigadora científica a l’Institut de Llengües i Cultures del Mediterrani i de l’Orient Pròxim, Centre de Ciències Humanes i Socials del CSIC, llicenciada en Filologia Clàssica i doctora en aquesta mateixa especialitat per la Universitat Complutense de Madrid i diplomada en Estudis Avançats per la Sorbonne. Les seues línies principals d’investigació se centren en la història cultural de Bizanci, transmissió del saber científic a Bizanci, paleografia grega, crítica textual, edició de textos bizantins i hel·lenisme espanyol.

El professor titular d’Estudis Àrabs i Islàmics i director del Seminari Permanent d’Iranologia, José Cutillas, de la Universitat d’Alacant, tancarà aquest primer cicle de conferències del seminari amb la ponència «El farsi y las fronteras culturales del mundo persa». Cutillas ha centrat la seua investigació a l’Iran de l’època moderna, especialment en el període de la dinastia safaví fins al segle XIX. És autor i editor de nombroses publicacions (articles, capítols de llibre i monografies). Ha participat en diversos projectes d’investigació sobre l’Iran, desenvolupats en la UA (IHEI Erasmus+ Programme de la Unió Europea), i com a investigador principal del projecte d’excel·lència del MINECO sobre individus i comunitats iranianes a Espanya i Portugal en els segles XVI-XVIII.