El Jurat del XXVI Premi de Novel·la Vargas Llosa, convocat per la Fundació Mediterrani, la Universitat de Múrcia i la Càtedra Vargas Llosa, ha decidit atorgar el premi a l’edició 2021, a l’original titulat Equis Equilibrio, l’autora del qual és Paola Vicenzi. El jurat ha estat format per Francisco Florit Durán (President), Soledad Puértolas Villanueva, Raúl Tola, José María Pozuelo Yvancos i Germán Vega García-Luengos en qualitat de Secretari.

Quant al nombre d’obres participants, l’edició 2021 ha batut el rècord d’originals presentats en tota la història del premi, amb 942 treballs procedents de 36 països, entre els quals es compta, a més de 19 països iberoamericans, també amb obres procedents d’Alemanya, el Canadà, la Xina, Dinamarca, Egipte, els Estats Units, Filipines, França, Israel, Itàlia… el que dona compte de la seua popularitat.

Una novel·la que “informa, fa pensar i emociona”

La novel·la es construeix a partir del diari de Sonia, una dona vídua que té una filla de 18 anys, i que porta una vida ordinària en la qual el que més valora és la bondat i el comportament modèlic de la seua filla. Però de sobte, Martina, la filla, pateix un brot psicòtic molt greu que la porta a l’aïllament complet a casa, perquè el seu comportament pot constituir un perill no sols per a ella mateixa, sinó també per als altres.

Els membres del jurat han valorat especialment el fet que l’autora haja tingut la capacitat d’aprofundir en la ment d’una persona que està passant pel procés de cuidar a un malalt d’aquestes característiques, reflectint-lo d’una manera tan vívida que dona la sensació de constituir un diari real. A més, aconsegueix fer partícip al lector del dur d’aquest procés en el qual la incertesa i el dolor es mesclen amb el rebuig i la invisibilitat social dels malalts mentals. Així mateix, el jurat ha destacat la profunda humanitat del relat i l’intens reflex de la desesperació i el cansament d’una mare que ha d’afrontar pràcticament sola la malaltia de la seua filla. Malgrat servir-se d’un estil quasi documental, l’autora aconsegueix, segons el parer dels components, dotar a la seua creació d’una bellesa quasi poètica i d’una potència sensibilitzadora extraordinària. En opinió del president del jurat, “És una novel·la que informa, fa pensar i emociona”.

Perdre la por a uns certs temes

Paola Vicenzi, argentina, nascuda a la província de Buenos Aires, és escriptora, correctora i coordinadora de tallers literaris. El seu camí en el món de les lletres va començar amb “En su propio vuelo”,  un llibre de caràcter autobiogràfic on narra la seua experiència com a mare de trigèmins. En 2017 va obtindre el premi MGE de l’Editorial Random House a la Millor Novel·la Contemporània per “La otra vida de papá”.

Ella mateixa es defineix d’aquesta manera: “M’agrada dir que soc, a partir dels 40, cada vegada més jo. Potser producte de la maduresa, potser per pura tossuderia. Impulsiva, curiosa, maniàtica de l’ordre, lectora voraç, impacient, ansiosa… i una llarga llista de defectes que millor no traure a relluir”.

“Com a escriptora, sent que res de l’humà m’és alié. M’interessen especialment les situacions que ens posen a prova, que ens interpel·len, que sacsegen les nostres estructures. I també em sensibilitza tot el vinculat amb la maternitat (soc mare de trigèmins). Unir aquestes dues qüestions em va resultar un desafiament interessant i, sobretot, la possibilitat de posar sobre la taula un tema en general silenciat, injustament signado pel prejudici i la vergonya, que és el de la salut mental”, comenta la mateixa Paola Vicenzi sobre la seua obra, i continua: “Equis Equilibri és una obra que significa molt per a mi, perquè estic convençuda que és necessari posar sobre la taula uns certs temes que com a societat amaguem sota la catifa, deixant molt sola a molta gent. Considere que la literatura és un bon lloc per a plantar-los cara, per a començar a perdre’ls la por”.

L’escriptora va ser la primera sorpresa pel premi, del qual es va mostrar enormement satisfeta: “És un reconeixement que valore enormement, tant per l’àmbit del qual procedeix com pel seu prestigi i la seua transparència. I, a sobre de béns, és un premi “Vargas Llosa”, escriptor al qual molt admire i del qual molt he aprés”.

Quant al futur, l’escriptora no es planteja una altra cosa diferent que “continuar escrivint, no concebo la vida sense l’escriptura. Tinc diverses novel·les i moltíssims contes acabats que pense publicar en els pròxims temps. A més, continuaré coordinant tallers literaris, que és una altra de les meues passions”. L’any pròxim, el mes de desembre, veurà la llum el seu llibre guanyador en la present edició del premi literari Vargas Llosa, que també coneixerà per aqueixes mateixes dates al guanyador de la XXVII edició.