L’Arxiu de la Democràcia de la Universitat d’Alacant ha tret a la llum la identitat de 1.760 republicans espanyols que van estar internats en els camps de concentració de Bouarfa (el Marroc) i Colomb-Béchar (Algèria) i ho ha fet gràcies al conscienciós treball realitzat per dos membres del seu Consell aAssessor, l’historiador especialista en la matèria, Juan Martínez Leal, amb el suport de Mercedes Guijarro. Els dos han recuperat els documents de Creu Roja Internacional (Ginebra) que va visitar els camps a l’estiu de 1942, la còpia digital del qual ha sigut facilitada pel Centre Documental de la Memòria Històrica (Salamanca).
Aquest llistat ja es pot consultar en la nova secció de la pàgina web Exili republicà en el nord d’Àfrica amb el nom Els camps de treball forçat del transsaharià. “Aquest és un projecte obert que es va enriquint dia a dia amb nous materials”, segons comenta Martínez Leal. De fet, des de la inauguració del web el 2020, aquesta secció de l’Arxiu de la Democràcia de la Universitat d’Alacant no ha cessat d’incorporar nous continguts fins a arribar a convertir-se en la publicació en Internet de referència sobre aquest tema, tant per a investigadors i familiars com per a interessats en general per aquest exili republicà menys conegut, però d’important transcendència, especialment per a la província d’Alacant.
Els camps de Bouarfa i Colomb-Béchar van ser els centres neuràlgics del que va ser el projecte de construcció del ferrocarril transsaharià, en els quals el Govern col·laboracionista francès de Vichy va arribar a concentrar les 12 Companyies de Treballadors Estrangers (CTE), en la seua immensa majoria integrades per republicans espanyols. Les dues poblacions distaven uns 140 km a un costat i l’altre de la frontera que separava l’Algèria francesa del protectorat francès del Marroc. L’internament en aquests dos camps i la resta de la zona era en règim forçós, amb una miserable paga, duríssimes condicions de treball, en la seua majoria de pic i pala (picar la pedra, desmunts i traslladar-la per a col·locar-hi les travesses) en condicions climàtiques insofribles de calor extrema i arenes ardents, molt deficient alimentació, maltractaments, càstigs i vexacions dels vigilants armats.
L’anàlisi de les dades obtingudes en la documentació de l’Arxiu de la Creu Roja Internacional permet conèixer la procedència dels internats, amb forta presència de nascuts a la província d’Alacant, seguits per Múrcia, Madrid, Màlaga i València. També es disposa d’informació sobre les professions o oficis declarats pels interns, entre els quals predominen els oficis no especialitzats relacionats amb l’agricultura i tot tipus d’oficis mecànics (torners, ajustadors, etc.). I, encara que minoritaris, també cal assenyalar la presència d’oficis no manuals, com el cas de periodistes, metges, artistes, músics, etc.
El desembarcament aliat en el nord d’Àfrica es va iniciar al novembre de 1942 amb l’Operació Torxa; tanmateix, l’alliberament dels camps no va arribar fins a diversos mesos després.

Exili republicà al nord d’Àfrica
La pàgina Exili republicà al nord d’Àfrica té com a objectiu recuperar la memòria, aprofundir i difondre el coneixement d’un dels exilis més oblidats, el dels republicans espanyols en les terres del nord d’Àfrica, des del final de la Guerra Civil al març de 1939 fins a 1962. “Parlem de la vida i destinació d’uns 15.000 espanyols, la majoria homes, però també dones i xiquets, a vegades famílies senceres, que ho van deixar tot per a salvar i recompondre les seues vides”, segons s’afirma en la mateixa pàgina que “aspira a convertir-se en punt de trobada dels que avui són els descendents familiars d’aquells expatriats i dels investigadors d’una riba i altra del Mediterrani”. Una idea que subratlla el director de l’Arxiu de la Democràcia, Emilio Rosillo, que assenyala la transcendència de continuar sumant testimoniatges i històries de lluita, de supervivència, de vida i d’esperança: “És important que sàpien que no els oblidem”.