Espanya es va proclamar campiona del món després de véncer a Anglaterra (1-0) en la final del Mundial disputada en l’estadi olímpic de Sídney davant 75.784 espectadors que van ser testimonis del dia més important de la selecció. Un segon “Carmonazo” va ser suficient perquè Espanya alçara al cel australià el ceptre més preuat i puga brodar en el seu escut la primera estrela.

Des de 2018, quan comencem, en la nostra revista cultural LOBLANC no havíem escrit mai sobre esports però ahir va ser un dia memorable perquè vam tindre unes campiones que ens va fer a tothom campions.

Fa uns anys era impensable, però en canvi aquestes dones, nostres, ha aconseguit la gesta de convertir-se en les millors del món i ésser un referent per a, sobretot, moltes xiquetes del nostre país que podran pensar amb més tranquil·litat que poden dedicar-se al futbol, una cosa impensable fa alguns anys, no tants.

La proesa aconseguida demostra que la igualtat està més a prop, homes i dones poden i deuen compartir-ho tot, fins i tot el futbol. Aconseguirem ser una mica millors.

Amb 13 minuts d’afegit per fi el rellotge d’arena es va consumir lentament, beneïda tortura, fins que el xiulet final del xoc es va entremesclar amb els crits d’alegria, els plors de felicitat i el subidón d’adrenalina que durarà per a l’eternitat. Espanya va tocar el cel i allí vam estar per a veure’l i sentir-lo.