L’artista Mirtya Huizzi narra els seus llibres ho Centre Municipal d’Alacant.

Un llibre d’artista s’unisca esfinx sense Èdip, afirma el professor Alejandro Martínez (Deu tesis sobre el llibre d’artista. En Artishock , publicat el 12.02.2020). Això ve a significar que per a l’espectador se sempre un enigma similar al que produeix la contemplació del llegendari monument egipci. No obstant això, l’artista plàstica Mirtya Huizzi , veneçolana resident a Alacant , que ha inaugurat una nova exposició el passat 7 de febrer a la Sala d’Exposicions del Centre Municipal de les Arts, intenta explicar als alumnes dels seus tallers de llibre d’art el significat de la seua obra. Nos hem acostat a eixe lloc una cosa recòndita (ningú, ni els porters de finques que vaig consultar en mi ruta sabien on estava) un fred matí d’aquest mes i hem vist a Mirtya envoltada de les seues seguidores i deixebles explicant-los el com i por què ha desenvolupat gran part de la seua labor dedicada al “llibre d’art”, des que va arribar a aquesta la seua ciutat adoptiva des de 2004. En les obres exposades en les paredes del centre d’exposicions municipal hi ha rastres de tècniques artístiques convencionals (aquarel·la, gravat) però també les específiques d’això que s’ha anomenat “llibre d’art “ o “d’artista”, que té una llarga història des dels “ready made” de Duchamp i altres, que van intentar encapsular vivències i expressions artístiques en caixes i altres objectes, aconseguint d’eixa manera confeccionar artefactes singulars. El professor Martínez (Caracas, 1989), investigador d’arts visuals i poesia, citat al començament, diu que “un llibre d’artista pot pensar-se com un artefacte que anhela transcendir les lleis de l’art i de la literatura per a formar un món que respon als codis que sí mateix produeix”. La definició nos sembla exacta, encertada. Aquesta classe de llibre que escapa a Gutenberg i a qualsevol impremta, es irreproducible i, continua dient “pot o no semblar un llibre”. Pel cap alt s’unisca espècie de pacte entre el lector i el seu autor. Una espècie de joc, en el qual l’artista precisa d’espectadores actius. Els que, por exemple, té Mirtya quan reuneix els curiosos, com jo, o als quals s’han compromés con ella a realitzar un camine de perfecció personal a través de l’art, que ella ensenya con amenitat i simpatia.

El cel i la mar del Carib, les hores d’ensomni en jardins ocults, les lectures de filòsofs que desentranyen la condició diabòlica o angèlica dels humans, formen part del relat contingut en aquests “fills perduts del cant de sirena” (Alejandro Martínez, again) que ella explica periòdicament en aquesta mostra. Que convidem a visitar fins al pròxim 22 de març a la sala de Plaza Quijano, 2 (no confondre con el famós Panteó, com em van fer creure els meus cicerones).