L’alta costura de primavera és més minimalista que mai. El protagonisme dels talls depurats i la contundència dels colors llisos s’allunyen de l’exuberància original per a aproximar-se a una elegància de romanticisme contingut.

Schiaparelli presenta una col·lecció de surrealisme fàcil de portar. Les jaquetes esculturals i els pantalons de tall recte i ampli configuren una silueta esvelta i sofisticada en blava marí o marró. Els vestits de discrets tirants fins de color negre lluny de caure en l’avorriment adquireixen força en la passarel·la amb tocs d’avantguarda en joies, pedreria, fermalls i botons que es contraposen als vestits plens de colorit amb volants, mànegues i faldes de proporcions exagerades.

Dior ens transporta a una Hélade de comoditat, optimisme i elegància… Les faldes curtes en or vell i tons bronze amb detalls plens de feminitat com a cinturons de corda i sandàlies de tires són el predomini en una col·lecció extraordinària. La gamma cromàtica passa del roig, fúcsia o llima a la sofisticació clàssica dels vestits llargs en tons pàl·lids, blanc i nude plens de vaporositat. Els drapeados cobrint estratègicament escots, cintures i tirants al·ludeixen a l’al·legoria platònica de la bellesa combinada amb la força intel·lectual. L’harmonia estètica és cuidada en cada detall amb sabates planes, transparències, capes i jaquetes creuades.

Els jardins, les flors i els colors vibrants són la font d’inspiració per antonomàsia per a la primavera. Tant Chanel com Givenchy reinterpreten la profusió del florir incontrolable i construeixen un jardí on cada flor ocupa un espai concret, proporcionat i simètric. Per a Chanel el jardí de l’abadia de Aubazine on va transcórrer la infància de Gabrielle és el punt de partida d’una col·lecció austera amb el clàssic binomi i l’estampat de tweed. Els vestits llargs i curts estan rematats amb discretes solapes i tocs camisers. Els de negre rigorós són adornats amb tul i punta i els abrics blancs amb coll ximenera. Les sobrefaldas d’encaix i la superposició de transparències es combinen en blanc i negre o amb estampats subtils de flors. En Givenchy la delicadesa romàntica de les cartes d’amor de Virgínia Woolf i Vita Sackville-West es veuen reflectides en el predomini de vestits de blanc imponent i els talles imperi que al·ludeixen a una evident inspiració nupcial. La sumptuositat dels volums és tractada amb gran encert en forma de volants en les faldes, sobres els muscles o en els barrets. L’elegància dels adorns amb plomes i brodats brillants, la proposta de colorit en negre, blau o violeta i el treball magistral del volum creant siluetes de flors errants són el delit d’essència sublim que la vertadera bellesa resideix en el que no es veu.

El més destacat ha sigut la retirada de Jean Paul Gaultier de l’alta costura després de 50 anys en el món de la moda. Com si d’una retrospectiva es tractara, va incloure en més de 250 models l’ideari que el va convertir en l’enfant terrible. Des del surrealisme de peces impossibles a la mítica corsetería i la llenceria que no s’amaga; París com a font inesgotable d’inspiració, l’estil mariner amb l’inconfusible estampat de ratlles blaves, els vestits masculins desconstruits, o l’estètica militar i la multiculturalitat. Una desfilada en el qual van estar presents models femenins i masculins, de diverses edats, talles, color de pell i tipus de bellesa, a més de les seues amigues i muses Rossy de Palma, Dita Von Teese, Coco Rocha, Erin O’Connor o Faridah Khelfa. En definitiva, la manera ideal de posar fermall d’or a una carrera basada a trencar esquemes a base de sensualitat, extravagància i apoderament de la diversitat.