La Mostra de Teatre Espanyol d’Autors Contemporanis Guillermo Heras finalitzarà aquest dissabte 11 de novembre la seua XXXI edició amb una intensa jornada d’activitats i espectacles que culminarà a la nit en el Teatre Principal d’Alacant amb La voluntat de creure, la peça de Pablo Messiez guanyadora del Premi Max 2023 al Millor Espectacle Teatral. Aquesta coproducció del Teatre Espanyol i Buxman Produccions ha sigut guardonada també amb tres Premis Godot: a la Millor Obra; a la Millor Autoria Teatral Original i el de Millor Intèrpret Dona, per a Rebeca Hernando.
El dramaturg, director i actor Pablo Messiez escriu i dirigeix aquesta obra de gran format que experimenta amb els límits de la realitat i la ficció per a reflexionar sobre el funcionament de les creences i la fe. Com a protagonista trobem al menor d’una família de germans que sosté ser Jesús de Natzaret. Les seues germanes consideren que ha embogit per llegir de manera compulsiva a Kierkegaard, pare de l’existencialisme.
Messiez s’aproxima al tema de la mort i la resurrecció prenent com a punt de partida la pel·lícula de culte dels anys cinquanta Ordet, del director danés Carlo Theodor Dreyer. A nivell simbòlic, el text resultant ens està parlant del fet teatral i el rol de l’espectador, que és imprescindible perquè creguem, encara que siga únicament per uns minuts, que la història que es conta sobre l’escenari és real. Tal com sosté el personatge de Pau, la germana poeta del protagonista, “ningú cree sol”. El caràcter social i polític d’aquesta peça resideix en què posa en relleu que per a creure en alguna cosa, es necessita d’una comunitat.
La voluntat de creure està protagonitzada per un repartiment compost per Marina Fantini, Rebeca Hernando, María Jáimez, José Juan Rodríguez, Mamen Camacho i Sergio Adillo.
Els que ballaven, un espectacle participatiu amb trets de teatre documental
A les 18 hores, la Caixa Negra de Les Cigarreras acollirà Els que ballaven, una peça de teatre-guateque en la qual la reconeguda coreògrafa Amaya Galeote puja a escena a la generació que va trobar en el ball un dels pocs vehicles per a interactuar lliurement en parella a l’Espanya dels seixanta i setanta. Una proposta escènica que va nàixer com un projecte d’investigació afavorit pel Centre Dramàtic Nacional.
Compte Amaya Galeote que tot va sorgir mentre estava col·laborant amb Alfredo Sanzol en el muntatge del bar que es va engolir a tots els espanyols, produït pel CDN. Quan el director li va demanar recrear una escena de ball dels seixanta i setanta, la coreògrafa madrilenya va recórrer als seus propis pares. “Els vaig demanar que em deixaren gravar-los ballant. Mirant-los, vaig descobrir coses d’ells que no sabia. Parar-se a observar als teus pares no és una cosa que fem molt sovint, i aquest xicotet acte és el germen de moltes preguntes que em van sorgir en eixe moment”, explica Galeote.
Més de quaranta hores de gravació sustenten aquest teatre-guateque, que és també teatre documental dramatitzat. “Els vídeos que es projecten estan editats per temàtiques com l’amor i el feminisme”, explica Galeote. “Tot té un perquè i l’ordre conta una història”. Al costat de les imatges, en un escenari envoltat de cadires de fusta plegables, la coreògrafa fa d’actriu improvisada amb un text que explica el projecte des d’una perspectiva personal. “He sigut ballarina de dansa clàssica fins als 34 anys i ha sigut ara quan he descobert el plaer de ballar”.
Una aposta per la creació teatral des de la infància
La programació del matí estarà dirigida al públic més jove amb la proposta Som Infància, creada per la dramaturga Jana Pacheco i protagonitzada per les cinc famílies que han participat en el taller d’escriptura A quatre mans desenvolupat en el context de la Mostra. Es tracta d’un projecte de mediació cultural que ha comptat amb la col·laboració de diversos col·lectius com l’Aula de Teatre de la Universitat d’Alacant i Va de Contes. El centre cultural Les Cigarreras acollirà a partir de les 12.30 hores la lectura i posada en escena de les peces creades pels xicotets autors i autores acompanyats pels seus pares, i amb la supervisió de Pacheco.
Comentarios