El regidor de Patrimoni Històric, Rafael Almagro, i l’arqueòleg municipal, Emilio Diz, han informat de la incorporació al patrimoni bibliogràfic municipal d’unes edicions especials dels llibres “Tirant lo Blanc”, “Cerimonial”, “Furs de València” i “Crònica del Rei Jaume I”.

S’ha considerat el Tirant lo Blanc com la millor novel·la europea del segle XV, segons Martí de Riquer “és la millor novel·la catalana de tots els temps i és una fita fonamental en la narrativa d’Occident”. Fins i tot, Miguel de Cervantes ho salva de la crema en el capítol VI de “El Quixot”. “Es tracta d’una novel·la cavalleresca en expressió de Martí de Riquer, deguda a l’escriptor valencià Joanot Martorell i que se suposa conclosa per Martí Joan de Galba en ple Segle d’Or valencià”, ha explicat Almagro.

Quant al llibre “Cerimonial de les assistències i funcions dels Molt il·lustres senyors jurats Racional Síndics i altres Oficials de la molt Il·lustre, egrègia, noble, Magnífica Coronada i 2 vegades Lleial Ciutat de València”, “es tracta d’una obra deguda a Félix Cebrián i Aracil, qui al llarg del segle XVII va ocupar diversos càrrecs municipals, entre ells diverses vegades el de Jurado, qui en 1693 va iniciar el text, al febrer del mateix any les autoritats municipals van manar la seua impressió, que per causes desconegudes no va arribar a efectuar-se, afortunadament es conserva el còdex en el Palau de Cervellón, seu de l’Arxiu Històric de València”, ha assegurat l’arqueòleg oriolà.

Així, l’edil de Patrimoni Històric ha indicat que en el llibre “queda reflectida l’organització municipal de València i el protocol seguit en els diferents actes i celebracions, que serveixen de model i tenen el seu paral·lel, a l’Oriola foral”. Servisca d’exemple la similitud de la festa del 9 d’octubre a València i el 17 de juliol a Oriola quant a l’ús de l’Estendard amb la Senyera.

Quant als llibres dels “Furs de València”, recull el conjunt de normes jurídiques establides per Jaume I per a la Ciutat de València i que posteriorment van passar a regir tot el regne de València. Van ser redactats originalment en llatí en la primavera de 1239, a l’any següent de la conquesta de València, a instàncies del Rei Jaume I. “Es van concebre com una reorganització d’elements del dret comú, nous, diferents dels que existien en els territoris del nord de la Corona d’Aragó”, ha afirmat Diz.

D’altra banda, Almagro ha assegurat que “aquest llibre, que es pot consultar com la resta dels exemplars adquirits, és una recopilació dels Furs datada entre 1330-1336, encara que podria tractar-se d’una còpia del segle XV. Es conserva des que es té notícia en l’Arxiu Municipal de València”.

Finalment, sobre la “Crònica del Rei Sr. Jaume I” (2 vols.), el seu original està manuscrit en paper a dues columnes, datat entre 1475 i 1495, va pertànyer a la Biblioteca de Carles IV i es conserva en la Real Biblioteca del Palau Real de Madrid.

Aquest “Llibre dels Fets”, entorn de la figura de Jaume I, materialitza la primera de les quatre cròniques medievals de la Corona d’Aragó. Aquesta obra narra en primera persona els avatars del longeu regnat de Jaume I, abastant el mateix una duració de seixanta-tres anys. Els textos enalteixen glorificant, ja no les seues gestes, ni la seua figura, sinó una sèrie de valors cavallerescos com l’honor, la fe o la lluita. De la mateixa manera, aquesta sèrie de components tipifica i caracteritza la literatura de l’edat mitjana.