Jero Martínez torna a la càrrega amb el seu treball fotogràfic Recocoon i l’exposa en un xicotet racó d’art d’Alacant que és la galeria SantaMaca, un treball que recorda per la seua temàtica a unes altres referents de la fotografia com són Cristina de Middle i María Moldes.

Jo li conec des dels punts rojos que va inaugurar a Villena, que va tindre aquella polèmica pels atacs que va patir l’obra i que temps després va reinaugurar en l’espai la Vilavella d’Alacant on va poder salvar totes les obres i em va sorprendre veure-la en directe més si cap.

Per a ell, Benidorm va començar de xiquet, amb els seus viatges a la costa des de Villena, per a banyar-se en el mediterrani desitjat i ara en el seu retrobament artístic d’aquest projecte retrata persones i símbols d’una ciutat d’alts edificis que ens recorda a María Jesús i el seu acordió, i més recentment a Isabel Coixet a partir del seu qüestionable última pel·lícula. Hi ha una dosi d’humor veient un Benidorm difícil d’oblidar en el subconscient col·lectiu replet dels seus estereotips, encara que ell intente mirar “més enllà del clixé benidormí”.

A la sala Santamaca estarà fins a setembre i és fàcil de trobar al carrer la Vilavella per les tovalloles playeras de colors que ha instal·lat en la façana de l’espai.

El pròxim dia 12 de juny presenta Recocoon en el Bar Els Tendres de Madrid a les 19 hores.

I un capoll de cuc de seda està a punt de convertir-se en papallona que volarà entre els gratacels d’aquest Nova York mediterrani per a rescatar aqueixa col·lecció de cossos enrogits que nien en un conjunt de platges molt blanques.

“Per què som ací?, Mereix l’home viure en la terra?, I la dona?”.