La Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) ha decidit distingir la investigació de la Universitat d’Alacant feta per José Fernando Verdú sobre Las fiestas de moros y cristianos de Villena. Una tesi doctoral dirigida pel catedràtic d’Història Contemporània, José Miguel Santacreu que l’autor va defensar el mes d’abril passat a la sala Mario Benedetti de la universitat alacantina amb el resultat d’excel·lent cum laude per unanimitat i proposat per a premi extraordinari de doctorat.

Domene, que és membre de la Junta Central de Festes de Villena, va rebre l’homenatge al seu treball aquest dimecres a la sala del Consolat de Mar de la Llotja de València, on va rebre el diploma que l’acredita com a guanyador del premi a l’Excel·lència de les Tesis Doctorals de Temàtica Valenciana i que inclou també la publicació en paper de la investigació i el lliurament de 10 exemplars de forma gratuïta a l’autor.

La tesis

L’objectiu de la tesis ha sigut fer un estudi holístic de les festes de moros i cristians d’una localitat en concret, com és Villena, analitzar i aprofundir en tots els aspectes d’aquestes festes i des de tots els punts de vista possibles. Es tracta, per tant, d’un estudi pluridisciplinar, que està basat fonamentalment en el mètode d’investigació històrica, però que també tindrà en compte altres aspectes de les festes, com els estudis de tipus estadístic o literari, encara que d’una manera molt bàsica i senzilla.

L’estudi de les festes de Villena és interessant, dins de l’ampli àmbit geogràfic de les festes de moros i cristians, per diverses raons. En primer lloc, perquè es tracta d’unes festes molt antigues, ja que van començar a celebrar-se a la fi del segle XV com a festes patronals, i en la primera meitat del segle XIX ja com a festes de moros i cristians. Això fa que siguen unes festes prou consolidades i amb un arrelament importantíssim en la població de Villena. En segon lloc, perquè són molt representatives, tenen tots els elements festius que les caracteritzen, ben desenvolupats, assentats i consolidats en el programa d’actes, en les comparses que les protagonitzen i en les institucions que les organitzen, ja que l’organització d’aquestes és especialment interessant i complexa, tenint en compte que es tracta d’una ciutat mitjana, aproximadament, d’uns 35.000 habitants, i amb un nombre de festers que supera els deu mil. En tercer lloc, perquè estan bastant ben estudiades, ja des del segle XIX, en quasi tots els aspectes parcials, però és necessari un treball d’investigació que les estudie de forma completa i holística, i aprofundisca més en aquests aspectes festius i relacione tots aquests entre si, ja que es parteix de la hipòtesi que les festes en general, i les de Villena en particular, són realment un sistema d’elements en el qual, com ocorre en tots els sistemes, si es modifica qualsevol d’aquests, es modifiquen indirectament també els altres. Després de l’estudi profund i holístic d’aquest fenomen festiu, es pretén superar tots els treballs publicats sobre aquest fenomen, que molts d’aquests són ja antics, i tots resulten insuficients per a conèixer en profunditat aquest fenomen festiu i cultural tan important (també econòmicament, pels llocs de treball que ha creat) en la societat de l’àrea geogràfica en què ens trobem.

Així, la tesis està estructurada en diferents temes, com l’origen i l’evolució de les Festes, l’antiguitat dels actes (ja siguen religiosos, d’origen militar o populars), la funció social i ideològica de les Festes, les representacions festeres (on explica àmpliament el desenvolupament històric de les Ambaixades i la Conversió), les comparses, atenent l’origen i l’evolució d’aquestes, o les institucions festeres.

Premi 2017

Durant l’acte de lliurament dels premis 2018 es va presentar en públic l’edició de les tesis premiades en l’anterior edició d’aquests guardons entre les quals es troba la investigació d’Alberto Cipollone Fernández, Miguel Villar González (Sagunto 1913 – Gandía 1996) y su aportación a la música de las fiestas de moros y cristianos.