Utopia – Ana Calatayud L. és mestra d’Educació Física i ha treballat un any com a Auxiliar de Biblioteca a Villena, l’escriptura corre per les seues venes. No ha parat de fer-ho de manera professional des que va publicar la seua primera novel·la amb 17 anys. Ara suma 5 llibres. Ha sigut lectora professional d’una editorial, professora d’escriptura en la plataforma audiocursos.com de Joan Boluda i treball com a consultora literària per a ajudar altres autors a traure el màxim partit a la seua novel·la amb diversos serveis editorials. El seu pròxim gran repte és aprofitar la seua formació en teatre i doblatge per a ficar l’anegueta en el món dels audiollibres.
Els seus llibres publicats fins hui són:
●        Utopia (2013), novel·la juvenil contemporània
●        Vers a vers vaig anar creixent (2018), autobiografia poètica
●        El que la marea em va retornar (2019), antologia poètica i microrelats
●        El llegat del bard (2020), novel·la de fantasia juvenil
●        Un arc de Sant Martí sobre París (2022), novel·la feelgood romàntica New Adult
Actualment està escrivint una novel·la autoconclusiva de fantasia i pirates New Adult (Projecte Travessia és el seu nom en clau) i a l’octubre es publicarà l’edició X aniversari d’Utopia, laprimera novel·la.
Com que en el futur li agradaria publicar novel·les infantils i juvenils, li dona molta importància al grau de Mestra en Educació Primària amb esment en Educació Física. En aquest camp ha treballat com a becària en una editorial d’àlbums il·lustrats dissenyant guies didàctiques per a treballar el contingut dels llibres a les aules de manera lúdica i transversal.
Quant al contingut més enfocat a l’escriptura i visibilitat d’aquesta, m’he format en escoles en línia d’escriptura com a Literatura juvenil per a escriptors, Literup i MOLPE (Màrqueting en línia per a escriptors) i realitzat diversos cursos de Màrqueting Digital per la Cambra de Comerç d’Alacant i l’Escola d’Organització Industrial (EOI). A més, ha fet teatre de manera amateur durant 8 anys i ha estudiat doblatge fins al nivell intermedi a l’Escola de Doblatge d’Alacant (EDA), la qual cosa és important per a ella per la seua aspiració com a locutora d’audiollibres.
D’altra banda, ha treballat com a lectora professional per a una editorial indie fent informes dels manuscrits que arribaven a l’editorial i valorant la idoneïtat de la seua publicació o no. Després, es va llançar a oferir el servei d’informe de lectura a autors que vulguen millorar el contingut dels seus manuscrits, així com un altre tipus de serveis editorials també enfocats al fet que els autors traguen el màxim partit de les seues obres, com el servei de redacció de sinopsi, disseny de proposada editorial i CV literari, consultories individuals i locucions literàries (xicotetes peces d’àudio amb narracions dels seus llibres que poden aprofitar per a aconseguir més visibilitat d’una manera creativa i original). I, finalment, és professora d’escriptura en la plataforma audiocursos.com de Joan Boluda.
Com ha nascut i viscut a Villena encara que ara resideix a Biar amb supareja, però el seu cor és 100% villenero. És cert que no és la fan número u de les festes de Moros i Cristians, però se m’ompli d’orgull i pau el cor quan diu que és de la ciutat que acull al Llegendes del Rock, que té una de les millors biblioteques de la província on ha tingut la sort de treballar, que adora anar a buidar-se a l’esplanada del castell i que li encanta tirar amb arc en les Festes de l’Edat mitjana. Villena, encara que estiga lluny de ser perfecta, és la meua llar i no m’imagine passar la resta de la meua vida en un altre lloc.
Pregunta: Portes plasmant els teus pensaments i sentiments en quaderns des dels set anys. Vas començar aquesta carrera molt jove i està donant els seus resultats.
Resposta: Sí, el que va començar sent una via de fuita, d’expressió (el que hui dia coneixem com a escriptura terapèutica), ha anat desenvolupant-se i evolucionant fins a convertir-se hui dia en la meua professió.
P: Quina missió essencial té un llibre per a tu, la literatura com a disciplina artística.
R: Com qualsevol altra obra d’art, crec que un llibre és una creació i, com a tal, sempre aporta alguna cosa. I, igual que no hi ha dues persones, dos lectors o dos escriptors iguals, no hi ha dos llibres iguals: alguns tenen la missió d’entretindre, uns altres pretenen ensenyar, alguns volen fer-te riure, uns altres emocionar-te… I qui marca aquest objectiu? Crec que, encara que els autors escriguem amb una idea en ment, una vegada es publica un llibre, és tasca dels lectors interpretar-los segons les seues necessitats, la seua situació actual i el seu bagatge vital.
P: De la teua trajectòria l’any passat ha vist la llum el teu quart llibre publicat en paper. Sense contar els relats i esbossos d’històries que estan guardats en un calaix… o en la paperera.
R: Sí, estic molt orgullosa que en 2022 vera la llum Un arc de Sant Martí sobre París, una novel·la curta el primer esborrany de la qual data de l’any 2015. És curiós com, d’entre tantes pàgines i pàgines que escrivim, només unes poques aconsegueixen veure la llum. Estic feliç d’haver lluitat per aqueixa història que vaig escriure amb 18 anys i que la gent haja lluitat amb mi a través del micromecenatge mitjançant el qual va poder fer-se realitat amb la qualitat d’edició que té actualment.
P: No tens por d’esborrar per a tornar a crear. La literatura té aqueixos avantatges. No has tingut objeccions a manar 60 pàgines de Word a la paperera quan una història t’ha dit “així NO”.
R: Sí, encara que puga sonar estrany, per a mi les històries tenen vida pròpia, els seus personatges estan vius i, quan les paraules que escric no estan a l’altura d’aqueixos personatges, del seu univers o del seu missatge, no em dol esborrar-les totes. Bé, una mica sí, però sé que és pel seu bé i que, si aqueixa història està destinada a ser llegida pels altres, tard o d’hora trobaré la manera d’explicar-la com es mereix.
P: La novel·la curta feelgood amb romanç que vas publicar, Un arc de Sant Martí sobre París, la vas escriure amb 18 anys. Ha plogut molt?
R: Moltíssim. La seua reescriptura va passar per diverses fases. Per a començar, vaig eliminar l’expressió príncep blau de tota la història (no apareixia poques vegades). Em vaig adonar que la protagonista estava obcecada amb trobar al seu príncep blau i que això entelava el vertader missatge que és que la inspiració es troba dins de nosaltres mateixes. Així que el primer gran canvi que vaig fer va ser reescriure la història amb unes ulleres violeta posades.
Després, va ser qüestió d’anar comptant amb l’ajuda de lectores beta, perquè quatre ulls veuen millor que dos.
I entremig vaig escriure i vaig publicar dos poemaris i El llegat del bard, però mai els vaig soltar la mà del tot a Mark i Ally.
P: Per als nostres lectors-as, podries aclarir-nos quines característiques i trets té el gènere literari feelgood?
R: M’encanta aquesta pregunta perquè és un gènere molt bonic i demandat (sobretot en aquests temps), però poc conegut, sobretot a Espanya. Potser perquè l’equivalent de novel·la feelgood en castellà seria novel·la per a sentir-se bé o novel·la acollidora i no sona tan comercial.
Però aqueixa és la seua essència: l’objectiu principal d’aquesta mena d’històries és fer sentir bé al lector. Es caracteritzen per estar escrites amb un to amable, tindre conflicte però no drama, comptar amb uns personatges adorables, encantadors o divertits, desenvolupar-se en una atmosfera agradable i tindre sempre un final feliç. Parle més detalladament sobre aquest gènere literari en aquest article del meu blog.
P: Parla’ns de l’obra Utopia, que té com a eix central el món del motociclisme. La teua idea era escriure la novel·la perquè un director de cinema es fixara en la història i volguera portar-la a la pantalla gran amb tu com a actriu protagonista, però això va eixir malament.
R: Sí, encara que sé de bona font que la història va arribar fins a les seues mans, mai vaig rebre resposta, ni positiva ni negativa, així que qui sap si en un futur s’obri la porta… Jajaja
El cas és que jo vaig tindre molt clar des dels 8 anys que volia estudiar Art Dramàtic i ser actriu, sobretot de teatre, perquè l’escenari és el meu lloc favorit del món. Però un dia em va vindre a la ment una idea per a una pel·lícula i sent, per què no provar també el que és aparéixer en la pantalla gran? Així que, com en aquella època estaven de moda les adaptacions audiovisuals de novel·les com Harry Potter, Els jocs de la fam, etc., vaig dir: per què no escric la novel·la i després li presente el projecte al director?
Tal dit tal fet: em vaig posar de termini un any i en aqueix temps vaig escriure la novel·la completa, després fins i tot vaig arribar a rodar la seua booktrailer en el Circuit de Velocitat d’Albacete i la novel·la va tindre molt bon acolliment tant per la comunitat lectora com en el món del motociclisme, perquè en aquella època em passava quasi més temps en circuits que a la meua casa, com aquell que diu. De fet, el glossari que apareix a l’inici està redactat per un mecànic del Mundial de Motociclisme.
Va ser una experiència brutal i reviure-la enguany amb motiu del desé aniversari de la seua publicació em sembla un somni fet realitat, amb pel·lícula o sense ella. Perquè aquest llibre va ser el que em va obrir els ulls: per molt que m’agrade la interpretació, soc escriptora. Si no haguera escrit aquest llibre, probablement la resta no existiria.
P: Crec que tens dos poemaris: Vers a vers vaig anar creixent, La qual cosa la marea em va retornar. No sé si eres de gènere, però la poesia té una altra manera de comptar i sentir les coses…
R: Totalment. Encara que tant els poemaris com les novel·les estan compostes per paraules, la seua estructura i la seua intenció són completament diferents. Perquè, encara que la novel·la també pretenga transmetre emocions, aquestes són dels personatges, però en la poesia el personatge principal eres tu. Sou tu i les teues emocions els qui us exposeu.
Potser per això ja no publique tanta poesia com abans: és més còmode o “segur” expressar les teues emocions a través d’una màscara (la història d’altres personatges) que obrir-te en canal i oferir directament el teu cor. Supose que l’adolescència té això: la passió i el llance propis de la joventut, la inexperiència, la innocència i les ganes de menjar-te el món.
P: El llegat del bard publicat amb Editorial Titanium és una història amb dracs, personatges adorables, música en cada racó i ferides que tarden més de cent anys a sanar. T’importa la literatura fantàstica?
R: La literatura fantàstica és el meu salvavides, com a lectora i com a escriptora. Mitjançant la fantasia trobe una manera de comprendre el món real d’una manera més amable i creativa.
Encara que porte una temporada llegint i escrivint més novel·la contemporània, les meues arrels estan en la fantasia, perquè la meua afició lectora va nàixer de la meua necessitat de buscar un refugi de la meua realitat, i aqueix refugi el vaig trobar en llibres com Finis Mundi (Laura Gallego), Fairy Oak (Elisabetta Gnone) i El llibre del cementeri (Neil Gaiman).
En la fantasia trobe la inspiració per a afrontar la realitat amb la millor actitud possible i supose que per això, encara que la majoria de les meues idees literàries siguen per a novel·les contemporànies, sempre hi haurà una història de fantasia esperant en la recambra, perquè la meua afició literària va nàixer d’ella i crec que d’una manera o un altre tots morirem a la llar.
P: Literàriament, quin moment estàs vivint ara?
R: Ara estic en un moment molt bo, perquè tinc una certa experiència a la meua esquena, sé el que vull aconseguir amb la literatura i em toca experimentar per a veure quina manera m’agrada més per a aconseguir aqueixa meta.
Tinc llibertat total per a triar el futur de les meues novel·les (autopublicació, edició tradicional, agència literària…), no tinc més terminis que els que m’impose jo i puc triar què escriure i quan. M’abelleix molt provar-me a mi mateixa, afrontar nous reptes i viure experiències noves, com ara mateix que he contractat una mentora literària perquè em guie durant el procés d’escriptura del Projecte Travessia.
P: Ara crec que estàs escrivint una novel·la de fantasia (#ProyectoTravesía per a les amigues) el germen i els fonaments de les quals daten de l’any 2018. Ens pots donar alguna pista?
R: Per descomptat! El que va començar sent un relat en 2018 està camí de convertir-se en la meua novel·la de major extensió fins hui. Es tracta d’una història de pirates, fantasia, venjança i redempció. A més, em fa molta il·lusió mesclar elements de diferents mitologies per a formar el meu propi worldbuilding. Encara que tindrà les seues parts fosques i violentes, sé que serà una d’aqueixes històries redones que deixaran satisfets als lectors i amb un formigueig en el seu interior amb regust a esperança i inspiració.
P: Eres escriptora però també actriu de veu, per la qual cosa tens l’esperança de compaginar l’escriptura amb el doblatge i la narració d’audiollibres. Com portes aqueixa aventura professional?
R: Des de fa alguns mesos oferisc el servei de locució literària per a escriptors, però és cert que aspire a més. El meu pròxim pas en aquesta adreça serà enviar donem de veu a estudis d’enregistrament d’audiollibres per si sonara la flauta. Estic en procés d’elecció dels fragments més adequats per a mostrar una certa varietat i versatilitat i després serà qüestió de llançar-se a la piscina. Encreuaré els dits perquè prompte puga donar vida no sols a les meues històries mitjançant les paraules, sinó també a les històries d’uns altres amb la meua veu.
P: Tens un blog on comparteixes la teua passió per la literatura i recursos literaris, sobretot de fantasia, romàntica i de literatura infantil i juvenil. Quina és la direcció d’accés?
R: La meua pàgina web és anacalatayud.com, ací apareixen seccions dedicades als meus llibres, els serveis editorials, recursos gratuïts que compartisc en el meu newsletter i, per descomptat, els articles gratuïts del blog.
P: En la teua qualitat de consultora literària has participat en la creació d’un Kit de supervivència per al NaNoWriMo (National Novell Writing Month), que consisteix a escriure de l’1 al 30 de novembre 50 000 paraules o, cosa que és el mateix, el gruix del primer esborrany d’una novel·la. Funciona?
R: El NaNoWriMo és una iniciativa escriptora a nivell mundial que té dos objectius principals: d’una banda, la creació de l’hàbit de l’escriptura i, d’altra banda, fer pinya entre els autors participants per a donar-nos suport i inspirar-nos mútuament.
És una experiència meravellosa on l’important no és aconseguir aqueixes 50000 paraules, sinó superar la por a la fulla en blanc i avançar amb aqueixa història que ens demanava a crits que l’explicàrem.
No obstant això, hi ha els qui sí que volen aconseguir aqueixa meta i per a fer aquesta marató d’escriptura, igual que per a qualsevol marató de running, cal preparar-se. D’ací el meu Kit de supervivència cozy per al NaNoWriMo, amb recursos de planificació narrativa com la fitxa de personatges i estructura en 3 actes i altres recursos més a nivell d’inspiració per a no perdre la motivació i les ganes d’escriure aqueixa història. A més, em consta que diverses autores han portat a la pràctica el contingut del kit i els ha servit de gran ajuda, sobretot en les primeres fases de l’escriptura.
P: En aquest sentit també he llegit que has creat una proposta orientadora de com crear una proposta editorial amb garanties perquè el sector li done la benvinguda per a ser venut en les llibreries o fins i tot una proposta per a escriptors neòfits perquè puguen aconseguir ressenyes en blogs literaris.
R: És clar que una novel·la que no encaixe amb la línia de publicació d’una editorial no serà acceptada, per molt bona proposta editorial que tinga. No obstant això, sí que pot ocórrer que una novel·la que podria ser perfecta per a una editorial siga rebutjada o, ni tan sols llegida, pel simple fet d’haver-la presentat erròniament.
Perquè això no passe i poder simpatitzar amb el lector editorial des del segon un amb la nostra proposta, vaig redactar un article molt complet amb les dades que sí o sí que ha d’incloure una bona proposta editorial, com uns altres per a guanyar punts extra, a més de tips de disseny.
La veritat és que és un recurs al qual molts autors recorren a l’hora de fer les seues propostes editorials i estic molt orgullosa de poder ajudar a tants companys. A més, molts dels meus clients de Disseny de proposada editorial i CV literari han arribat a mi a través d’aqueix article, així que estic encantada amb ell.
Quant a l’article de Com aconseguir ressenyes en blogs literaris, va sorgir perquè jo he sigut bloguera literària durant molts anys. Des de llavors no han parat d’arribar-me proposades d’autors perquè llegira i ressenyara les seues obres i, per desgràcia, la majoria de les vegades ho han fet d’una manera tan artificial i invasiva, que van provocar just l’efecte contrari. I la veritat és que és una pena.
Per això he creat una guia pas a pas per a saber com contactar amb els bloguers literaris adequats (aquells que tinguen més possibilitats genuïnes d’estar interessats en la nostra obra) per a aconseguir col·laboracions de qualitat.
Aquest article també ha tingut molt bon acolliment, tant per autors com per bloguers literaris, així que m’alegra haver fet una mica d’intermediària gràcies a la meua posició des de totes dues perspectives, com a autora i com a bloguera literària.
P: Has rebut algun premi literari en la teua carrera?
R: Sí, algun premi local i en línia de microrelats, és un format que m’encanta.
P: Tens previst en els pròxims mesos alguna presentació d’obra a la província d’Alacant?
R: No, a la província d’Alacant de moment no hi ha res previst. Si n’hi haguera, ho avisaria en les meues xarxes socials, sobretot en Instagram. El que sí que tinc agendado són dues ponències en la V Trobada Murcia Romàntica que es va celebrar el dissabte 25 de febrer i espere poder assistir també a la Fira del Llibre de València, igual que anys passats.
P: Pots indicar-nos qualsevol qüestió que complete la teua informació. En format reflexió, conclusió o desig per a transmetre als nostres lectors-as
R: Moltes gràcies per donar-me l’oportunitat de compartir la meua història. I, per descomptat, gràcies de cor als qui l’han llegida, ací radica la vertadera màgia de la paraula, a aconseguir que les persones, encara que no ens coneguem personalment, puguem arribar a connectar d’una forma única. Ens veiem en els llibres i en les xarxes socials!