La Comunitat Valeniana dedicarà aquest 2023 a homenatjar la figura de l’artista Eusebio Sempere després de l’aprovació del Decret per part del Ple del Consell que declara l’any en curs com a ‘Any Eusebio Sempere’. Ja en l’última sessió del Ple de l’Ajuntament d’Alacant de 2022, va aprovar per unanimitat una declaració institucional, subscrita per tots els grups polítics municipals, per a instar la conselleria de Cultura a impulsar l’Any Eusebio Sempere en 2023 i atorgar el seu nom a l’estació de tren ‘Alacant-Eusebio Sempere’ amb l’objectiu de celebrar la figura de l’insigne artista alacantí.
El regidor de Cultura, Antonio Manresa, s’ha felicitat “perquè és una decisió important per a la ciutat i, sobretot, a la figura de l’artista mes internacional que tenim a la província”.

Creació de la comissió
La comissió commemorativa que es constituirà per a celebrar l’Any Eusebio Sempere s’encarregarà d’establir les pautes de programació d’accions i activitats commemoratives, així com d’aprovar el programa general dels actes que es desenvolupen i de coordinar als organismes públics que desitgen participar en la celebració.
Els membres de la comissió seran designats per resolució del President de la Generalitat entre representants d’entitats públiques o privades vinculats a l’àmbit de la cultura i persones rellevants pel seu prestigi i contribució a la cultura i les arts.
De la mateixa manera, per a facilitar el desenvolupament de les seues funcions, es crearà un comité executiu, designat, per resolució del President de la Generalitat, d’entre les persones membres de la Comissió i altres quatre persones membres de la comissió designades per aquesta. S’ha nomenat com a comissària de l’any Sempere a la conservadora del MACA, Rosa Castells.

Per què l’Any Sempere?
El 3 abril de 2023 es compliran 100 anys des del naixement d’Eusebio Sempere, un esdeveniment que és necessari ressaltar i celebrar.
“Tal vegada és ara, celebrant els 100 anys des del seu naixement, el moment oportú per a escometre de nou un balanç sobre les seues aportacions a l’art i a la cultura espanyola” afirma Rosa Castells. La conservadora del museu afig que “és el moment d’incidir i difondre la seua personalitat artística, de revisar des de múltiples punts de vista el seu treball, d’emprendre els estudis d’investigació necessaris, de reprendre alguns dels projectes han quedat inconclusos i, sobretot, de tornar a mirar el llegat artístic que ens va deixar”.
Sempre involucrat en els projectes més transversals i experimentals de l’art espanyol de la segona meitat de segle XX, ja en la cúspide de la seua trajectòria, va donar la seua col·lecció artística personal a la ciutat d’Alacant en 1977 amb l’objectiu principal de facilitar l’accés del públic a l’art contemporani, fundant el Museu de L’Assegurada, un dels primers museus d’art modern d’aquest país, hui convertit en el MACA.
Encara que durant els últims anys de la seua vida, en la primera meitat de la dècada dels huitanta, Sempere va poder gaudir d’un reconeixement públic generalitzat com una de les figures més rellevants de l’art espanyol de la segona meitat del segle XX, hui 100 anys després, l’artista alacantí encara no ocupa el lloc que li correspon.
És necessari ampliar la mirada i completar a l’artista que va ser capaç d’iniciar i desenvolupar amb impecable coherència en tot el seu quefer, una transcendent indagació personal, amb profundes ressonàncies poètiques i que mai va deixar de costat les cerques i les solucions experimentals. No sols cal reafirmar la qualitat de la seua proposta estètica, sinó posar de manifest que, al marge de la creació artística personal, existeixen altres aportacions menys conegudes, però extremadament coherents, que amb el pas del temps han començat a revelar-se i a imposar-se com de gran importància a l’hora de poder completar el just balanç de la seua trajectòria i la seua autèntica dimensió com a creador.

La figura de l’artista
Eusebio Sempere és l’artista alacantí més internacionalment conegut i un dels artistes espanyols més rellevants de la segona meitat del segle XX. La seua obra sempre entorn de l’abstracció geomètrica algunes vegades cinètica i altres més lírica i paisatgista, mostra una trajectòria artística d’una coherència impecable. Les seues obres són fruit d’un treball rigorós i continuat sobre la forma geomètrica, la il·lusió òptica i la sensació de moviment, encara que posseeixen un lirisme molt singular i una gran bellesa formal.
Va nàixer a Onil en 1923 en una humil família d’artesans, però va estudiar a València, en l’Escola de Belles Arts de Sant Carles on els ensenyaments de l’art modern estaven proscrites. Va marxar llavors a París on es va instal·lar durant dotze anys. Allí va conéixer a alguns supervivents de les avantguardes com Braque o Arp, es va instruir en els fonaments de l’art modern amb les obres de Kandinsky, Mondrian o Klee, però es va relacionar per afinitat creativa, amb els artistes més constructivistes, òptics i cinètics de la galeria Denise René. En la capital francesa desenvoluparia el seu propi llenguatge abstracte geomètric abandonant per sempre la figuració.
En 1960 va tornar a Espanya instal·lant-se a Madrid amb Abel Martín, el seu fidel i lleial company a qui havia conegut a París i del qual no se separaria fins al final dels seus dies. La seua obra discorre pel paisatge castellà, absorbint formes, textures i colors del grup d’amics informalistes amb el qual es relaciona entorn del Museu d’Art Abstracte de Conca o en la galeria Juana Mordó de Madrid.
Cull èxit i reconeixement, és present en biennals i exposicions nacionals i internacionals. I a més s’involucra en alguna de les aventures més belles de l’art espanyol sent un dels pioners convençuts constructors de modernitat: la creació del Museu d’Art Abstracte de Conca, l’art cibernètic del Centre de Càlcul de la Universitat de Madrid, el disseny i gènesi del Museu d’Escultura a l’aire lliure del Passeig de la Castellana o el seu propi Museu de l’Assegurada gràcies a la donació en benefici públic de la seua col·lecció d’obres d’art contemporani a la ciutat d’Alacant.
Anys després és nomenat Fill Predilecte de la Província, Fill adoptiu de la ciutat d’Alacant, Doctor Honoris causa per aquesta Universitat i Premi Príncep d’Astúries de les Arts. Mor a Onil en 1985, víctima d’una greu malaltia degenerativa.

Denominació de l’estació d’Alacant
L’Ajuntament segueix a l’espera de resposta a l’acord plenari del 29 d’octubre de 2015 on es va aprovar una Declaració Institucional per a nomenar l’Estació del Tren d’Alacant, i més en concret la terminal de l’AVE, com Alacant-Eusebio Sempere, una pràctica que ja s’estava realitzant en altres estacions d’Espanya.
Se citava en aquella Declaració Institucional els casos de les estacions Orihuela-Miguel Hernández, València-Joaquín Sorolla, Cuenca-Fernando Zóbel, impulsor del Museu d’Art Abstracte de Conca, o l’estació de Màlaga-María Zambrano, dedicada a la filòsofa i assagista, abans denominada Màlaga-Terme. L’acord plenari estava motivat a més per la celebració del “Any Sempere 2015” coincidint amb el XXX aniversari de la seua mort.
Després de la Declaració Institucional de 2015 es van fer diverses gestions davant el Ministeri de Foment, la Secretaria d’Estat d’Infraestructures, Presidència d’Adif i Subdirecció General de de Planificació Ferroviària, però la petició del ple d’Alacant va anar passant de l’un a l’altre organisme, quedant-se estancada, per la qual cosa de nou reprenem aquesta iniciativa encara que ampliada a tota l’estació d’Alacant (Alacant-Terme), abastant per tant no sols la terminal de l’AVE sinó també les vies de llarga i mitjana distància i la xarxa de rodalia Alacant-Múrcia.