Nicolás Fernández de Moratín va escriure un poema satíric que venia a significar que l’obvie, això de Perogrullo, és sovint un assumpte quotidià:
Admiróse un portugués

De ver que en su tierna infancia

Todos los niños de Francia

Supiesen hablar francés

Una tiktokera americana ha penjat un vídeo on s’estranya, en una visita a Barcelona, que els catalans parlen…en català.
A Xile, en 1958, l’escriptor i periodista Guillermo Blanco va escriure al costat d’un altre escriptor , Revolució a Xile, sota el pseudònim de Sillie Utternut. “Silly” significa “babaua” i el suposat cognom de la “gringa” també es pot traduir com a “guillada”. La tal Sillie , una reportera americana, anava a la recerca de les claus d’una probable insurrecció revolucionària esquerrana i la seua malaptesa la fa malament interpretar tot el que ves i escolta allí. Per exemple , creu que PIC (penis en argot crioll), que veu en totes les parets significa Partit Internacionalista Comunista Obrer. Li criden “Gringa de miéchica!” (“gringa de merda”) i pensa que la creuen oriünda de Michigan, per la qual cosa ella aclareix que és d’Utah…i és pitjor.
És proverbial el desconeixement (incultura) dels estatunidencs respecte als usos i costums de la resta del món. Especialment els del seu pati posterior, Llatinoamèrica.
Resulta obvi que a Catalunya es parla català, almenys “en la intimitat”. Una vinyeta mostrava a Sánchez surant en una piscina i soltant tacs en català, en perfecta intimitat. “Recullons!”…Ara Puigdemont vol que es parle català en les Corts, tal vegada per això ja s’estarà posant al dia el president en funcions. Tampoc li vindria malament anar aprenent àrab, en les seues vacances.
Per cert, he recordat la lletra d’aqueixa vella cançó del grup suec:
El llibre d’història del prestatge sempre es repeteix
Waterloo, tu vas guanyar la guerra
Waterloo, no podria escapar si volguera
Waterloo, promet estimar-te per sempre
Waterloo, sabent que el meu destí és estar amb tu

A veure que li bufa a cau d’orella a l’home de Waterloo el seu advocat xilé, i conseller àulic Gonzalo Boye . Vaig conéixer al seu pare, Gustavo, advocat i periodista, sent alumne seu a l’Escola de Periodisme de Valparaíso. Els Boye, família d’origen alemany, es van establir en Vinya de la Mar i l’oncle de Gonzalo era , com el seu pare, molt conegut. Otto Boye va ser diplomàtic i professor universitari a Heidelberg, a més de periodista. Quan va vindre el colp d’estat a Xile, Gustavo Boye va caure en desgràcia, perquè pertanyia al partit Radical, una formació liberal i socialdemòcrata moderada. Va sobreviure muntant petites empreses, entre elles una de repartiment d’esmorzars en oficines en les quals va emprar alguns alumnes seus, víctimes del nou règim militar. Era un tipus generós, obert i simpàtic. Jo vaig tindre llargues xarrades amb ell quan em portava en acte stop de Valparaíso a Santiago, a vegades. Era un home d’una envergadura considerable , herència alemanya, a penes cabia en la seua Austin Mini, que conduïa com un pilot de ral·li. En una de les meues visites a Xile, ja desapareguda la dictadura, ho vaig anar a visitar en la seua oficina d’on dirigia una associació cultural. Em va desaconsellar tornar a Xile: “El país ha canviat i tu també”. Li vaig fer cas i no em penedisc.
Xile està pres per la delinqüència. La corrupció ha arribat també al govern de Boric. Pot ser que en el futur el país es veja “bukelizado”. L’escriptora xilena Isabel Allèn, que viu als Estats Units, deia en una entrevista que els xilens desitjaven un president com el d’El Salvador, que acabara amb la inseguretat ciutadana. Però advertia que ja havia existit un Bukele: Pinochet.
Sempre he cregut que la delinqüència és un impost que paguem per les contradiccions del sistema capitalista: desigualtat, opressió, descontent.
VIVA L’ALCOHOL
Em crida l’atenció que en aquest país es permeta amb tanta liberalitat la publicitat de begudes alcohòliques. Últimament prolifera en televisió més que les d’automòbils. Els lemes publicitaris són similars: l’alcohol i els motors prometen llibertat, gaudi de la vida, etc.
Les festes populars , fogueres, carnestoltes canaris, etc., són la realitat de totes dues coses. L’alcohol fa estralls en les carreteres, els jovenets s’extralimiten en els botellons. Un xaval borratxo, que venia de festa, de matinada i amb traïdoria em va ficar un petard per la finestra del meu baix, que mantenia oberta a causa de la calor nocturna. Però això no és res, al costat de tants successos protagonitzats per l’alcohol en carreteres. I sovint fins i tot en terrasses, on ja no és segur asseure’s a prendre encara que siga una orxata, perquè ve un conductor borratxo o drogat (a vegades totes dues coses alhora) i et mana a Urgències o a l’altre barri.
Res trau la DGT amb aqueixos espots tenebrosos, amb cadàvers mal maquillats, de les víctimes del trànsit als seus botxins al volant. Cal ficar-li mà al consum d’alcohol, a la maleïda publicitat com abans es va fer amb el tabac. Especialment amb els joves, molts menors d’edat, que s’inicien en la beguda de manera salvatge. El lobby de l’alcohol és poderós i l’alcohol és present en els patrocinis d’esdeveniments esportius, en pel·lícules i sèries.
FACUA s’ha manifestat en 2022 sobre la modificació patida per la legislació que regia anteriorment , que prohibia la publicitat de begudes alcohòliques d’alta graduació-més de 20 graus-en franges horàries en les quals podrien ser vistes per menors d’edat . L’organització de consumidors adverteix que la prohibició total de la publicitat en els mitjans audiovisuals és una de les eines per a revindre el consum i abús d’aquesta substància. L’OMS s’ha manifestat de la mateixa manera i assenyala que tres milions de persones moren cada any per consum d’alcohol-una cada 10 segons-el que representa un 5% de totes les morts. Víctimes d’aquest consum nociu són especialment els més joves , ja que el 13,5% de totes les morts entre les persones entre els 20 i 39 anys estan relacionades amb el consum d’alcohol.
A Espanya la primera copa es pren als 14 anys. El 32% dels joves reconeix el consum abusiu-4 o més copes seguides- però els majors també empinen el colze bastant: quasi un 20% dels majors de 64 anys beu alcohol diàriament.
A veure si el pròxim president, tal vegada l’abstemi gallec que només beu torrada sense alcohol, fa alguna cosa.
Mentrestant…Salut! I que visca l’alcohol.