Ernest Hemingway, el 1937, va trepitjar els terrenys del campus de la Universitat d’Alacant. Arribava, procedent de Toulouse, per cobrir com a periodista nord-americà la Guerra Civil espanyola. Un temps abans, el 1911, un pilot que es deia Antoine de Saint-Exupéry descendia en biplà en l’antic aeròdrom de Rabassa (1919), terme de Sant Vicent del Raspeig, ara recinte universitari, el mateix lloc que xafaria més tard l’autor d’El vell i la mar. Aquesta és la raó per la qual el campus de la UA conserva l’edifici de la torre de control aeri (1940), entre molts altres antics pavellons militars, i l’hangar per als avions (1938). Són alguns dels espais del seu paisatge urbà i arquitectònic. El temps i la necessitat d’expansió hi han anat sumant edificis singulars, com el dissenyat per l’arquitecte portuguès Álvaro Siza (1997) per a acollir el Rectorat; el museu (MUA), obra d’Alfredo Payá (1995), o l’edifici Germà Bernàcer, disseny de l’alacantí Javier García Solera (1994). Abans de tot això, el 1901, el general Elizaicin va instal·lar en els 400.000 m2 l’anomenat Camp de Tir Nacional (escopeta). La història és part fonamental de l’origen d’aquest campus.

Però, què més té d’especial el campus universitari de la Universitat d’Alacant? Dissenyat com un recinte tancat, amb tres accessos diferents, el campus és un espai viu, un immens jardí poblat per ocells, com els ànecs collverd o les merles comunes, mamífers com els eriçons o les rates penades, rèptils com les tortugues, rosegadors com els esquirols, i insectes com l’abella mel·lífera o la papallona calavera que les pàgines de Campus de la Universitat d’Alacant, una de les últimes novetats de Publicacions de la Universitat d’Alacant, ensenyen a reconèixer. El volum, de la col·lecció de divulgació L’Ordit, ha comptat amb el doctor en biologia i professor de la UA Carlos Martín Cantarino en qualitat d’editor.

Campus fa un recorregut per tots aquells paisatges visitables en l’espai universitari: a l’urbanisme, l’arquitectura i el seu paisatge s’hi suma el paisatge vegetal; passeja, a més, per la població d’insectes que hi habiten, distingint entre pol·linitzadors i plagues. La fauna vertebrada té un capítol especial, com també el té el patrimoni petri, tot un viatge geològic sense eixir d’aquest recinte universitari. El cicle de l’aigua, importantíssim per a donar vida a tanta diversitat, és, així mateix, objecte de la monografia; i un capítol, dedicat als monuments i homenatges, permet al vianant fer-se una idea de la producció artística d’escultors com Arcadi Blasco, Morán Berrutti, José Díaz Azorín o Antoni Miró, al mateix temps que dóna l’oportunitat d’acostar-se a les formes del rellotge solar, dissenyat pel professor Ramón Mestre (1993), o preguntar-se per què Mario Benedetti té un monòlit en memòria seua, que descansa al costat de la palmera que ell mateix va plantar el 1997.

Per a acompanyar el curiós, el llibre aporta un plànol guia amb senyalització de cadascun dels espais i punts de què tracten els col·laboradors, professors i experts de la UA Pablo Martí Ciriquián, María Elia Gutierrez-Mozo, María Ángeles Marcos, Estefanía Micó, Jana Marco, Guillermo Mayor, Julio Merayo, Germán López Iborra, Hugo Corbí, Javier Martínez Martínez, María Fernanda Chillón, José Miguel Andreu i Pedro Alfaro. Campus s’edita en les versions valenciana i castellana.

Aquest llibre està dedicat a la memòria de la companya del Servei de Publicacions de la UA Olivia Manzanaro García.