La Seu Universitària d’Alacant va celebrar aquesta dimarts la presentació del llibre: “El millón de Larache. Cien años después”, Sánchez Tárrago que va comptar amb la participació d’Emilio Soler, historiador, l’escriptor Gerardo Muñoz i el fiscal Felipe Briones incloent la lectura teatralitzada de textos de l’obra per Ana Haligua.
En 1923 es publicava “El millón de Larache. Cien años después”, llibre que destapava un cas de corrupció en el conegut com el Marroc espanyol, en el que va ser el Protectorat d’Espanya al Marroc (1912-1956). Mensualment, caps i oficials es repartien al Parc d’Intendència de Larraix els «beneficis» que es derivaven de factures en la qual es falsejaven preus i quantitats.
Cent anys després, aquest assaig recupera la figura del seu autor, Rafael López Rienda, un ex sergent de Regulars que havia abandonat l’Exèrcit per a dedicar-se a la seua vertadera vocació: el periodisme i la literatura, i que va arribar a convertir-se, malgrat la seua primerenca mort, en el principal cronista del Marroc i en pioner del cinema colonial, entre moltes altres coses.
Partint del llibre original de López Rienda, Carlos Sánchez Tárrago afig informació complementària i represa els fets que van tindre lloc després de la publicació: els consells de guerra celebrats, la premsa cronològica del succés, la campanya duta a terme pel periòdic L’Acció i la seua repercussió en el Congrés, així com unes breus ressenyes dels personatges que van tindre diferent participació en el cas, i ens entrega un text esclaridor per a comprendre un episodi de la nostra història que per desgràcia té encara tantes connexions amb l’Espanya actual.

Sorgit de l’interés que li va suscitar la lectura, en el seu moment, del llibre original de López Rienda. Llibre que ell ha volgut tractar, cent anys després, a través d’un assaig en el qual es complementen moltes informacions del llibre original i es completa amb documentació del que va ocórrer després de publicar-se el llibre: els Consells de Guerra que es van celebrar a Ceuta i Madrid, on es van fer ferma les penes imposades; el paper que va jugar la Premsa, després de l’escàndol; el context històric en el qual es va produir; les intervencions que es van produir en el Congrés referent al cas, etc., etc. a través de tretze interessants capítols, amb nombroses il·lustracions; ressenyes biogràfiques dels personatges relacionats amb el tema: imputats, advocats, instructors, testimonis, periodistes, etc., amb una ressenya biogràfica, més extensa, i interessant, sobre la figura de Rafael López Rienda, periodista, autor de teatre, novel·la, corresponsal de nombrosos periòdics (considerat el millor cronista de les campanyes del Marroc) i pioner del cinema colonial. La seua mort primerenca, 31 anys, va impedir conéixer l’abast d’un personatge que va gaudir d’una gran i merescuda fama en el seu temps.
Carlos Sánchez Tárrago, Melilla (1950). Va cursar el Batxillerat en el Col·legi de La Salle de Melilla, Institut Gabriel y Galán de Plasència i Ramiro de Maeztu de Madrid. Llicenciat en Geografia i Història, ha desenvolupat la seua carrera professional dins de l’Administració, la major part de la mateixa en el Servei Exterior, al Nord d’Àfrica: a Al-Aaiun (Sàhara espanyol), on va viure la Marxa Verda; a Tànger (el Marroc), com a administrador de l’Institut Espanyol de Tànger i com a cap de Visats en el Consolat General d’Espanya i en Nouadhibou (Mauritània), on va exercir funcions de cònsol, com a canceller encarregat d’aquest Consolat. Arran de la seua jubilació es dedica a l’assaig històric, del qual, fins a la data, té tres títols publicats: El padre Revilla, Doce días de asedio. Los horrores de Monte Arruit y Los viajes del Rey Alfonso XIII a las Hurdes, 1922 y 1930. És doctorant en Història per la Universitat d’Alacant, on resideix, encara que per temes d’investigació passa llargues temporades a Madrid, la seua segona residència.