La victòria electoral de Trump mou a variades reflexions a periodistes, polítics i gent del carrer. A uns els semblarà sorprenent que un “felon”, és a dir un delinqüent, el llenguatge jurídic anglosaxó i que és imputat de greus delictes, haja pogut arribar a la presidència. Però l’home del pèl taronja i rostre rubicundo ja havia declarat que li votarien igualment els seus conciutadans i seguidors encara que assassinara a tirs a algú en ple carrer. A uns altres, els de la seua mateixa corda en l’àmbit de la política internacional, els semblarà que per fi ha triomfat “la llibertat, carall”, és a dir el pla neoliberal i capitalista a ultrança que, amanit amb un autoritarisme que desmenteix tot aire liberal, pretenen imposar als seus països. L’interrogant que apareix ja en algun mitjà és: “És Trump un feixista?”. Els pròxims temps donaran la confirmació a aquesta hipòtesi, gens desficaciada. El seu llenguatge difamatori, procaç a vegades, els seus soflamas cap a un nacionalisme americà tan reminiscente del “Deutschland über alles” (“Alemanya per damunt de tots”, la frase més famosa d’Hitler, extreta de l’himne nacional alemany i que després fora expurgada), i el seu menyspreu per les normes més elementals de la democràcia, li fan candidat a aquesta etiqueta. Certament, les etiquetes de res serveixen en aquests temps regirats en els quals la pretesa superioritat moral dels uns i els altres, a les esquerres o a les dretes, ja no és un valor absolut. No obstant això, ací queden com a senyal d’advertiment per als quals encara creuen que signifiquen alguna cosa.
Jo em quedaria, de moment, amb l’expectativa i amb la necessitat d’entendre el perquè d’aquests fenòmens d’involució dels valors democràtics. Henri-*Fréderic Amiel deia que “la democràcia arribarà a l’absurd quan deposite a les mans dels més incapaços les decisions que afecten les coses més grans”. I per cert, com afirma el filòsof italià Rem Bodei, que ho cita (“Domio i sotmetiment, Aliança Edorial, 2022) la dignitat humana no és una cosa connatural a l’espècie, sinó un constructe cultural que malgrat tot és necessari continuar edificant amb les lleis, “perquè s’han guanyat amb esforç per a salvar a la totalitat dels éssers humans dels atropellaments, les humiliacions i l’extermini”. (Op. cit. Pág.183).
Des de fa algun temps mantinc una freqüent correspondència electrònica amb Victor Cavallo, un antic amic i condeixeble que resideix als Estats Units. A ell, que és també periodista i autor de llibres de ciència-ficció (que he comentat en aquestes pàgines) li he preguntat per les seues impressions després de la victòria de Trump. Em permet transcriure-les ací, sumàriament, i són aquestes:
“Ja sospitàvem que guanyaria i estàvem més preocupats per unes esmenes que afecten a Florida i lamentablement no van ser com esperàvem, i es refereixen a temes com el medi ambient, l’avortament i altres. Segons sembla el poder del negoci i del govern seguiran sobre nosaltres afectant-nos d’alguna manera. Ja sabem quin és el tema de Trump i com s’ha usat la ignorància increïble de la gent per a enganyar-la amb el fer “Amèrica gran de nou”. A part de tirar-li la culpa als immigrants i acusar-los fins i tot de menjar-se les mascotes! Increïble. Ací on vivim, que és el comtat de Broward, va guanyar Harris amb el 60% i ací no hi ha influència cubana o similar. El llatí és més divers i hi ha més gent jove i retirats americans del nord. El tema internacional serà la novetat, perquè eixes decisions les pren el Pentàgon i la indústria armamentista. Veurem que fa aquest president sobre aquest tema, que és algú que no té cap experiència ni coneixement en aquesta àrea. Com va dir el seu assessor John Bolton, Trump era el president més ignorant en política internacional que li va tocar assessorar. Per a mi, aquest tipus s’està assegurant la seua butxaca i el de la seua família i futur. Va descobrir que la ignorància s’embene a molt bon preu i ens tindrà a tots en escac. Que per favor ho mantinguen lluny del botó roig!”.