La creació de les Cases d’Amèrica, va ser una iniciativa que van promoure el llavors Rei Juan Carlos I i el President Felipe González, com a part de projecte de construcció d’una identitat iberoamericana. La puntada de peu inicial va ser una reunió dels ministres d’educació dels països iberoamericans que va tenir lloc en dos temps, primer en Sevillla i després en Guadalupe en unes dates prèvies als festejos de la celebració dels 500 anys de la trobada de cultures ibèriques amb les indoamericanas. La idea era enfortir els llaços entre aquests països de cara a la imminent integració d’Espanya en la llavors Comunitat Econòmica Europea en la qual Espanya es veuria reforçada amb el paper mediador i intermediari amb aqueixes economies i cultures.

L’instrument idoni va ser la creació de la Casa d’Amèrica de Madrid que va assumir no solament els objectius de crear un espai cultural i polític a la disposició dels països iberoamericans a Madrid, sinó també la preparació i organització de les reunions de Caps d’Estat que s’organitzaven al principi cada any i després cada dos, en els diferents països hispanoamericans.

En aquestes reunions es fixaven directrius d’intercanvi cultural i econòmic entre els països membres i no estaven exemptes de diferències ideològiques i polítiques entre els dirigents de cada país. Recordem el molt sonat, “perquè no calles” del Rei Juan Carlos a l’entones president de Veneçuela Hugo Chávez. Però al marge de pullas forma’ls i diplomàtiques es van prendre moltes mesures que van facilitar els reconeixements mutus d’instàncies, nivells educatius, i homologacions professionals entre els països membres. També es van materialitzar projectes econòmics financers d’envergadura, tals com el desembarcament de Telefónica, Iberdrola, empreses de construcció i la banca privada a Llatinoamèrica. En l’organització d’aquestes trobades va participar més endavant la SEGIB (Secretària General Iberoamericana).

La Casa d’Amèrica de Madrid, està sostinguda pel suport financer i Institucional de la Comunitat de Madrid, del seu Ajuntament i suport diplomàtic del Ministeri de Relacions Exteriors, que li permet l’organització interna entre Presidència i Direccions generals que aborden les dues línies de treball fundacionals: Tribuna Americana (que promou activitats sobre la difusió del pensament i la política iberoamericana) i Ateneu Americà, que és el marc en el qual tenen lloc les activitats culturals. Així cada país anuncia i proposa activitats en algun d’aquests àmbits o els proposen les pròpies Adreces i es confecciona el programa d’actuació.

La Casa de les Américas d’Alacant va ser la tercera Casa que es va crear, després de la primera la Casa de les Américas de Cuba, en 1959, després la Casa d’Amèrica de Madrid en 1991-92 i la Casa a Alacant constituïda en el mes d’octubre de l’any 1993, amb Nº de Registre 4096 de La Generalitat Valenciana del 16/12/1993 i inaugurada oficialment a l’abril de 1994, amb l’auspici i la presència del President de la Casa de Cuba, D. Roberto Fernández Retamar i el Director de Tribuna D. Ramón Gandarias. El president honorari de la Casa de les Américas d’Alacant va ser el cronista oficial de la ciutat l’escriptor Enrique Cerdán Tato i una comissió integrada per representants de la cultura alacantina presidida per l’autor d’aquest article.

La Casa Alacantina va subscriure un acord marc de col·laboració amb la Casa d’Amèrica de Madrid i va començar la seua marxa organitzant durant 24 anys, fins al present, conferències, taules redones, exposicions, seminaris, i facilitant l’intercanvi amb les diferents comunitats de residents llatinoamericans a Alacant sent seu de nombrosos consolats itinerants de països llatinoamericans, com Argentina, Colòmbia i Veneçuela.

En el plànol cultural van passar per Alacant per primera vegada, artistes com Ernesto Alterio, recitant a León Felipe, el grup vocal argentí Opus 4, el laureado grup de majors Papelnonos, l’escriptor Ricardo Piglia, la primera exposició fotogràfica a Europa de la vida i obra de Astor Piazzolla, la visita de les Mares de Plaça de Maig, en les seues dues línies, la de Hebe Bonafini i la de línia fundadora Taty Almeida, també col·laborem amb la visita de les Àvies i de la seua presidenta Estela Carlotto, i realitzem actes pels drets humans i de denúncia de les dictadures llatinoamericanes amb testimoniatges de segrestades i torturades en la ESMA, i en altres camps de concentració i tortura.

Així mateix, en col·laboració amb Participació Ciutadana de l’Ajuntament d’Alacant, hem organitzat visites d’intercanvi tècnic entre una comissió de diputats mexicans i espanyols, amb el Congrés Nacional i la Casa d’Amèrica de Madrid.

També en col·laboració amb l’Obra Social de la CAM, portem avance trobades de ex presidents llatinoamericans i seminaris de Política i Societat d’aqueixos països.

En el plànol solidari, hem assessorat gratuïtament, com totes les activitats que es van desenvolupar durant aquests 24 anys, als immigrants en el procés de regularització de l’any 2004, on es van assistir en la Casa a més de 1800 nous ciutadans.

Hem consolidat diversos convenis marque de col·laboració en diferents institucions: la Casa d’Amèrica de Madrid, el Ministeri de Justícia com a col·laboradors de les pràctiques d’objecció de consciència, la Universitat d’Alacant. La Universitat d’Elx. El Consell Español d’Estudis Iberoamericans. Membre d’ASPA (Associació Solidària amb el Poble Argentí). De FEDEAR (Federació Europea d’Associacions Argentines) de la Fundacio Solidaritat i Progrés.

La Casa de les Américas d’Alacant ha tingut en aquests anys tres seus consecutives: Av. de la Albufereta 15, Abad Najera nº 3 i Av. la Condomia 3.

L’any passat es va deixar l’última seu per dificultats de finançament. En l’actualitat es reuneix en dependències de la Fundació CAM que en honor al seu brillant passat i il·lusionants perspectives i activitats culturals actuals, possibilita un lloc de reunió per a la seua comissió directiva.

Resulta evident que en el plànol polític la Casa d’Alacant, no ha tingut el necessari suport de les autoritats locals i comunitàries de la qual disposen les Casa germanes de Madrid i de Catalunya.

Des de l’any 2016, fins a l’actualitat, hem fet arribar projectes de recuperació i suport al President de la Comunitat Valenciana D. Chimo Puig , a les autoritats locals, exregidora d’Immigració Gloria Encalla i ex alcalde Gabriel Echavarri, així com a diputats com Julián López, Secretaris com a Federico Buyolo, o a la Presidenta del partit socialista Dª. Juana Serna, que s’han mostrat molt receptius a la nostra iniciativa, però inoperants per a donar una resposta a la proposta de formalització institucional de la Casa de les Américas per a la Comunitat Valenciana, el silenci de la qual ens aboca, a la possibilitat d’un tancament immediat d’aquest centre cultural amb 24 anys d’activitat i història en aquesta ciutat.

Actualment s’ha format una comissió de suport i refundació de la Casa impulsada per Antonio Gerds, president de CONFIN (Confederació d’Associacions d’Immigrants), el professor Pastor Gat de l’associació cubana, i membres d’associacions colombianes, peruanes, veneçolanes, equatorianes i argentines que promouen que s’arribe a un reconeixement i/o refundació per part de la Generalitat Valenciana.

El silenci davant les nostres sol·licituds posa en relleu la nul·la importància que l’administració local i regional, atorga a la relació institucional valenciana amb els pobles i la cultura d’Amèrica Llatina.