“Son dos peus errats i un sol cos, / Condemnats per vida a compartir destí, / A cada pas que fem, un va davant; / Seguit va l’altre, malfiat, / No fos cas que son Company entropessàs. // Compartir destí sense acord ni tria, / Tu sempre has volgut camí lluent / Jo m’estime més senda ferida / senda ferida. / Avinent treu sempre trontolle, / Aquesta és ma triste vida”.

Victòria Eugènia Cremades Gonçales, és de Novelda però prompte es trasllada a Alacant on estudià Filologia Catalana; és en aquesta època universitària on comença a publicar els seus primers poemes en revistes estudiantils com per exemple Contranatura (revista de creació poètica de la UA) o Tuacte (revista de creació poètica amb la col.laboració de la UV). Assisteix a les Trobades d’escriptors organitzades per ACPV i l’Editorial 3i4 i serà allí on va afiançar la vocació de poeta. Ha participat de jurat en el Premi de creació poètica Ciutat d’Elx en diferents edicions. Ha participat en publicacions col.lectives, tant en l’àmbit de l’ensenyament com en el poètic i també en revistes de  variades especialitzacions, fent crítica cinematogràfica, literària o d’opinió. Podem destacar a nivell de didàctica de la llengua la participació en Trellat 1 i 2;  en poesia,  Elles constel.lació poètica, Entre mots i versos II i III i I Premi de  poesia Alfar del Patriarca; quant a les revistes o diaris Mujeres Libres, Hünter o La Veu de Llibres, diari Información. És membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana PV.

Com a activista feminista és fundadora de la col.lectiva l’Aparadora d’Alacant, on ha participat en nombroses accions i presentacions des de l’any 2011. Com a activista de la cultura i de la llengua va impulsar els Projectes de Batxillerat Maria Mercé Marçal 2018 i Mercé Rodoreda 2019 en col.laboració amb Cultura de la UA, i darrerament ha organitzat la represa de les Tertúlies Poètiques de la Naia a la Pynchon en col.laboració amb la llibreria alacantina Pynchon, ACPV d’Alacant i CEFIRE.

Pertany a un Club de Lectores, Dones de Terra Endins. Ha participat en presentacions de llibres de poemes o creació literària d’altres col.legues i sempre que pot recita en veu alta. El darrer encàrrec relacionat amb les lletres ha estat la responsabilitat de dirigir la revista anual Betània 2023.

L’any 1995 va guanyar el Premi de creació literària en valencià Sant Vicent del Raspeig amb el poemari, Cent maldecors. Un any després Teixir en quatre jorns una teranyina va ser guardonat amb el premi Paco Mollà de Petrer (1996) i publicat per l’Editorial Aguaclara l’any 1997. En 2016 va publicar amb Editorial Neopàtria el poemari Les amúsies i en 2022 ha vist la llum La collidora d’ous de papallona en els Plecs Literaris del cicle “Alimentant pluges” del IAC Juan Gil-Albert.

Les amùsies és un llibre que parteix de totes les percepcions sinestèsiques que alimenten a la poeta. Des del propi interior recorre els camins de la literatura, la música, el cinema i les seues relacions personals per a destil·lar en versos el conglomerat de l’existència. La captació del present a través dels sentits dona curs a la imaginació i permet construir imatges on tot és intens.

“Quasi ahir decidida a tenir ( o no tenir) / El sentit exacte de l’aresta íntima. / Sempre on feta a existir: del carrer a la vida / I de la vida als patis de gata. / Anomenar el desir últim de l’estança / I véns per mi amb una bicicleta / Per saber-ne més, tinc un sever dubte / D’on acudir de la mar a la bellesa iniqua i / De la careta morena a les altures”.

L’amor traspassa el llenguatge per a dibuixar un deixant de bellesa i plenitud. I és en la vivència de la carn, en la passió i el sexe, on la creació emet llampecs de llum i es fragmenta. Retrats en el qual la dona es manifesta de manera polièdrica i es descobreix en un teixit bell i perpetu:

“Extensió i complicitat d’haver sigut dos cops / Tan a prop de tu, Nefertiti, senyora… / I dels colors en fas un poder anihilador / D’allò mínim al maximalisme i la necessitat de cansament, / Quan la desitge ja l’estic oblidant puix a pas seguit / Hauran deserts o mars (els set mars cobejats) / On jo no hi seré i tu sempiterna. / Oblidar per estimar-te, si vols, més encara”.

Els paisatges i les ciutats es fotografien des de la consciència de la viatgera que queda en cada lloc visitat i viceversa. La poeta es mimetitza amb l’entorn i el projecta des de la seua mirada incendiada, des de la musicalitat pròpia de la seua poètica. Un univers personal que traspassa les barreres sensorials i obri portes a la memòria.

“Trenta anys més tard vola sobre una altra nit Tànger o Detroit: / la mirada sanguínia de dos espectres. / Sobreviu l’artista etern buscant l’obra perfecta, / el llibre dels éssers enllaçats d’extrem a extrem de l’univers; / rizomes que connecten un espai i un temps”.

En Les amúsies, els poemes dialoguen amb les il·lustracions de Laura Díez per a transmetre un àmbit subjectiu i introspectiu que ajuda a entrar en el món de les dues autores i acostar-se a l’aroma reflexiu del llibre.

Il·lustració de Laura Díez

Victòria E. Cremades Gonçales és una ànima inquieta, una poeta plena d’energia que aconsegueix, a través de la seua escriptura i la seua emoció, moure  i commoure. És una viatgera empedreïda i, potser per eixa naturalesa, la seua poesia ens convida a visitar paisatges interiors plens de símbols i referències, a despertar la memòria i reviure la infància, a sentir la passió de l’amor i totes les seues contradiccions. El joc entre el llenguatge i la sonoritat de les paraules donen fe de la seua poètica somniadora, intimista, forta i esquinçada en alguns moments. Percebem en la lectura un esperit lluitador que segueix contra vent i marea, malgrat tots els esdevenirs de la vida. Continuem sentint. Llegim.