A vegades, un cerca al seu voltant on poder mirar-se. Necessita una trobada fortuïta i amable amb el seu propi ser per a explicar tot allò que li resulta inexplicable. És llavors quan apareix la necessitat de la poesia, la necessitat d’entrar en un món ple de preguntes sense resposta, ple d’amor, de veritats…de mentides.

I ens entreguem a la utopia, per a viure la realitat de manera sostenible. Per a somiar desperts i fer que cada dia ens porte a un lloc diferent.

Des del nostre mitjà afirmem també que la poesia veritablement està de moda. I, a més, els poetes i les poetes, ja tenen un buit enorme en les persones que lligen en vers i en els quals no. És un gènere amb molt de valor que aquesta dècada hem decidit entre tots posar-lo en el nostre temps lliure i ocupat, escriure’l en això de les xarxes socials i sobretot llegir-ho allí d’algun-a poeta que ens importe. Assistir, cada vegada més, a centenars de recitals tant intel·lectuals com ociosos, ocasionals o periòdics, per a estar prop de totes les poesies amb ritme, sense o amb rimes, intimes o de la cotidianeidad, d’amor o en cas contrari, dels poemes del dolor o de tots els interrogants.

Per tot això, des de LOBLANC, et convidem al fet que creus amb nosaltres, cada mes, El Puente de los Espejos. Un espai en el qual t’acostarem a un poeta contemporani en actiu des de la proximitat i la unió, on compartir lletres i sentiments, llegir i deixar-nos portar per aqueixa passió nostra que és la poesia. Una columna lliure que desenvoluparà la poeta alacantina Esther Abellán on t’esperem des del dia 15 de febrer en un degoteig que serà mensual on continuar descobrint la nova literatura, perquè ho volem.

Per a nosaltres El Puente de los Espejos ja no és una utopia. Va ser a més una metàfora de la proximitat i de la unió i hui ho torna a ser amb l’excusa de la poesia per a tots i per a totes. Un Puente, un Pont, que ja era inoblidable i des de hui més especial encara si cap.