Podria dir que el concert de Finde Fantasma del passat dissabte va ser brutal perquè érem poquets -malgrat petar la Stereo-, i gaudir de la música d’una forma pròxima i íntima té eixe punt especial de màgia que el fa tot més intens. O perquè les seues lletres i vitalitat són de les quals fan vibrar per dins.

Sí, podria dir que el concert del passat dissabte va ser brutal perquè Pablo del Val té una forma regirada i preciosa de contar i cantar històries, o perquè Yoann Bouix estava en un tràngol contagiós immers en la seua guitarra en la qual per uns segons ens viatgem tots. O per les sacsejades en el pit que David Ortega acompanyava a ritme de percussió al costat d’un baix que David G. Baraza sap manejar amb la precisió d’un malabarista, sent epicentre d’eixa llum que ens va parar els rellotges, convertint el concert en un instant únic.

No obstant això, si ho pense, la fantasia no estava damunt de l’escenari eixe dia, que també, sinó a baix: Les històries reals, inconnexes i comunes, que trepitjaven el sòl de la sala. Els pensaments reals, inconnexos i comuns que ens acostaven. Les raons reals, inconnexes i comunes, que ens van portar fins ací. El que va ocórrer va ser un desplegament de temes que va unir a tota la sala en càntics, salts, abraçades a desconeguts i sentimentalisme.

A més de presentar-nos els seus últims temes inèdits, el quartet va fer un repàs pels seus ja mítics temes, que els han posicionats com una de les bandes indies del moment.

Van interpretar una dotzena de senzills i ja des de la primera cançó va sorgir un pogo entre els assistents que no van dubtar a celebrar entre suor i cervesa cadascun dels temes que estaven per arribar. El seu anterior treball ‘Intramurs’, publicat en 2022, està molt present encara que genera la mateixa connexió amb el públic que alguns dels últims llançaments a punt de ser gravats: Fotos felices, Em fa mal la vida o Missió Suïcida, que amenacen amb convertir-se en himnes en el seu pròxim disc.

Així, Finde Fantasma ens servia en safata una mica més que un concert: una experiència a l’altura de les expectatives del seu aferrat públic. Hem ballat com si ens mirara una plaça sencera, radiant i concentrada, però el fet diferencial és que reverberava en l’aire una espècie d’amor col·lectiu, una companyonia tangible, mesurable i comestible.

Jo no crec que la música faça nàixer amor d’on no hi ha, jo pense que ens fa exterioritzar eixa part nostra que intrínsecament estimem tots i cadascun dels altres humans sense excepció, aquella àrea cerebral afectuosa i guillada que habitualment censurem per timidesa, convencions socials, gelosies i traumes diversos.

Això va ser el que va passar en la Stereo, una explosió d’amor en tota regla. Una unió del mejorcito en grups d’origen alacantí per al nostre màxim gaudi. I és que, Elsa Grande i Viscopaf van completar el cartell de l’esdeveniment “Música Quilòmetre Zero”, cita organitzada per la pròpia sala per a donar veu als artistes locals. Una nit única, carregada de bon rotllo i companyonia entre artistes que tant ens agrada presenciar en el sector musical.

Quan em vaig adonar, embolicada en concordes, frases a mig fer, i energia, vaig pensar: ÉS-PAC-TA-CU-LAR. Ara, quan ho recorde… només vull tornar a ballar.

  • Per Estefanía Toro. Foto de portada de Isis Bañó. Foto del concert de David Stroiazzo.

—

Detalls del concert “Música Quilòmetre Zero” en el qual van participar: Elsa Grande, Finde Fantasma i Viscopaf.

Lloc: Sala Stereo, C/ Pintor Velázquez, 5 – Alacant

Data: 16 de desembre de 2023

Hora: 22:00h