Geòleg, paleontòleg, escriptor, professor… D’entre tots els científics històrics de l’àmbit alacantí, pocs cal puguen igualar-se a la figura de Daniel Jiménez de Cisneros. Hui, de la mà de la seua néta, Consuelo Jiménez de Cisneros y Baudin, repassem la vida i obra d’un dels intel·lectuals més polifacètics, i possiblement desconeguts, del nostre territori.
Daniel Jiménez de Cisneros va nàixer un 16 d’abril de 1863 a Caravaca de la Cruz, Múrcia. Les dades biogràfiques dels quals es disposa descriuen al jove Daniel com un xiquet extremadament curiós, aficionat a la lectura i amb una intel·ligència francament destacable. És per això que quan comença a cursar el batxillerat a Lorca (ciutat on s’havia traslladat la seua família en 1872), destaca per les seues qualificacions excel·lents, arribant a obtindre el Premi Extraordinari de Batxillerat.
Aquestes dades biogràfiques podrien confondre’ns i fer-nos pensar en Jiménez de Cisneros com un jove absort pels llibres i distanciat del món exterior. Res més lluny de la realitat, des de molt primerenca edat va demostrar un interés empíric per la naturalesa, aficionant-se a realitzar amb freqüència excursions pel camp. Va ser en una d’aquestes excursions, amb catorze anys, on Daniel va trobar el seu primer fòssil, que seria l’inici d’una de les majors col·leccions realitzades en el territori.
No va transcórrer molt de temps fins que un dels seus professors es va adonar de la seua vocació per l’estudi de les ciències naturals. Tenint en compte aqueixa inclinació i els excel·lents resultats acadèmics, en 1881, amb tan sols 17 anys, es va traslladar a Madrid per a estudiar la carrera de Ciències Naturals. Allí va passar greus dificultats econòmiques, i finalment va haver de tornar a casa per a finalitzar la carrera a distància a causa de la falta de diners.
Malgrat els obstacles, Jiménez de Cisneros es va llicenciar en Ciències Naturals amb Premi Extraordinari en 1887, i els pròxims cinc anys els dedicaria a treballar en la seua tesi doctoral. L’any 1892, després d’haver obtingut el primer lloc en les oposicions a càtedres d’Història Natural, va ser destinat a l’Instituto Jovellanos de Gijón, ciutat on passaria els pròxims 11 anys de la seua vida, es casaria i veuria nàixer al primer dels seus quatre fills.
En aqueixa mateixa ciutat, en 1895 va tindre lloc un dels episodis més coneguts en la seua carrera com a naturalista: el conegut com a “episodi de la balenaˮ. L’11 d’octubre d’aqueix any, el pesquer Sultán va trobar, a unes 15 milles de la costa asturiana, una balena encallada amb un arpó clavat en el llom, que va ser remolcada fins a la xicoteta platja de la Salmoiera, prop de la desembocadura del Piles.
Fins allí es va dirigir Jiménez de Cisneros acompanyat d’un seguici de professors de l’Instituto Jovellanos. Els pescadors van concedir la possessió de la balena a la institució, i el propi investigador es va dedicar a elaborar una minuciosa descripció de l’exemplar. No obstant això, la gesta científica va molt més allà d’aqueixa labor de reconeixement, ja que una vegada que es va haver especejat a l’animal per a aprofitar els seus recursos, es va decidir traslladar l’esquelet al Museo de Ciencias Naturales de Madrid.
Va ser Jiménez de Cisneros qui va realitzar aquesta proposta, i es va encarregar de comprar l’esquelet als pescadors per un preu de 1000 pessetes, realitzant tots els tràmits necessaris perquè es planificara el posterior trasllat. Ell mateix es va encarregar de fer els treballs de classificació perquè tot arribara intacte durant el transport. Aquesta voluntat per salvaguardar la troballa pot considerar-se com un vertader assoliment, si tenim en compte els mitjans tècnics de l’època i la magnitud del treball, ja que es tractava d’un exemplar de 22 metres de longitud, l’esquelet de la qual estava compost per un total de 167 peces.
Els ossos van romandre fins a 2004 en el museu, i actualment es troben classificats en les instal·lacions del CSIC. Així mateix, aquesta gesta científica li va valdre a Daniel Jiménez de Cisneros una gran reputació en la localitat asturiana, i més concretament en l’Instituto Jovellanos, on hui dia se li recorda com una de les persones més cèlebres que han passat per la institució.
Després d’aqueix període a Gijón, que va resultar fonamental en les primeres etapes de la seua carrera com a investigador i docent, va obtindre el trasllat en 1903 a l’Institut General i Tècnic d’Alacant, que actualment porta el nom d’Institut Jorge Juan. Allí desenvoluparà la resta de la seua trajectòria com a professor, i començarà a dedicar-se més àrduament el seu treball com a paleontòleg i geòleg. Durant la resta de la seua vida, les seues investigacions estaran a cavall entre la zona sud d’Alacant i el nord de Múrcia.
D’entre totes les zones sobre les quals va treballar, destaquen els seus estudis de la Serra de Crevillent, que van ser publicats en la prestigiosa revista científica Ibérica en 1919. Els seus detallats esquemes geològics i l’àmplia col·lecció de fòssils marins que va recopilar allí, constitueixen un dels testimoniatges naturals més valuosos dins de l’àmbit llevantí.
En aquestes excursions es va posar de manifest també el caràcter aventurer de l’investigador, tal com ens assenyala la seua néta Consuelo: “ell era un home molt valent, ja que la Serra de Crevillent en aquells dies era un paratge pràcticament verge. En les seues memòries relata com eixia a les excursions amb duespistolonesen el cinturó per a defensar-se de la fauna salvatge, sobretot a les nits, ja que era habitual que realitzara eixides nocturnes i passara diversos dies allí. Tingues en compte que llavors encara hi havia llops i altres animals perillosos en aqueixes zones.ˮ
Cal destacar també que, en la vida de Jiménez de Cisneros, la seua labor com a docent i com a investigador estan estretament lligades entre si. Sempre va utilitzar les seues investigacions com un mitjà per a fer comprendre les ciències naturals als seus alumnes d’una manera empírica. Era freqüent, alguna cosa que en els nostres dies resultaria impensable, que realitzara eixides de camp amb els seus alumnes i passara diversos dies amb ells en la muntanya. Tal com declara Mariluz Galisteo, professora de biologia de l’Institut Jorge Joan d’Alacant, “els agradava carregar les coses en un carro i anar-se a passar diversos dies a la serra. Era tot molt improvisat, no sabien molt bé com anaven a arribar i com anaven a tornar, però els alumnes sentien un gran respecte per ell i abans les coses es feien així.ˮ
En les seues excursions també li van acompanyar personatges cèlebres del panorama alacantí, com el músic Óscar Esplá, i en algunes d’aqueixes eixides va realitzar troballes que anaven molt més allà de la geologia i els fòssils. Entre aqueixos descobriments especials, podem destacar l’estudi de jaciments arqueològics, mines, pous d’aigua i fins i tot pintures rupestres.
En les seues investigacions es reconeix també una visió pragmàtica de la naturalesa. En la seua percepció de l’entorn, es poden albirar els inicis d’un ecologisme primitiu, que començava a donar-se a Espanya entre els naturalistes d’inicis del segle XX. Més enllà del seu profund respecte pels paratges naturals, Jiménez de Cisneros analitzava els llocs des d’una visió pràctica, i plantejava les possibilitats agrícoles o ramaderes que tenien els paratges visitats per ell.
En l’entrevista que mantenim amb la seua néta, Consuelo també ens informa d’un detall poc conegut de la biografia de Jiménez de Cisneros: els seus vincles amb la maçoneria. “Alacant, en aqueixa època, era un dels principals nuclis maçònics d’Espanya. Gran part dels intel·lectuals del seu entorn eren maçons, i per això no és estrany que ell tinguera contacte amb aquesta mena de societats“, ha assenyalat Consuelo. Es pot afirmar quasi amb total seguretat que Jiménez de Cisneros no era maçó, ja que no hi ha cap testimoniatge que el justifique, però segons declara la seua néta, “és clar que ell va assistir a cerimònies maçòniques i coneixia perfectament el funcionament intern d’aqueixos grups.ˮ
La faceta artística
Són molts els treballs i articles que s’han publicat sobre Daniel Jiménez de Cisneros. No obstant això, quasi tots ells estan orientats a la seua labor científica com a geòleg i paleontòleg de gran renom. Encara que és comprensible que això siga així, tenint en compte la importància dels seus treballs, resulta curiós que en la majoria de monografies es passe per alt la faceta artística i creativa de Jiménez de Cisneros.
L’investigador es va dedicar professionalment a les ciències naturals, però des de molt primerenca edat va ser aficionat a escriure poesia, relats i fins i tot a dibuixar fent ús de diverses tècniques. Encara que la seua creació literària no siga massa prolífica, ha constituït per als seus descendents la porta d’accés al costat més personal, intimista i privat de Jiménez de Cisneros. La seua néta ens confessa fins i tot que “jo al meu avi vaig poder conéixer-lo a través de les seues memòries, ja que vaig nàixer després de la seua mort, i ací estava plasmat el seu costat més personal, tot el que jo he pogut saber d’ell.ˮ
Relats, contes, poemes, memòries… D’entre tot aquest material literari, resulten especialment commovedores les cartes que intercanviava en els seus últims anys de vida amb el seu fill Miguel, quan aquest es trobava lluitant en el front durant la Guerra Civil. En elles, escrivia poemes inspirats en les notícies que li donava el seu fill, i trobem alguns tan originals com aquesta estrofa, en la qual li demana al seu fill que li escriga utilitzant el paper que li ha hagut d’enviar ell a causa de l’escassetat durant la guerra:
A mi buen hijo Miguel
Le remito este papel
Para que escriba enseguida
Porque sabe no le olvida
Su padre y maestro
Daniel
La recuperació del seu llegat
Malgrat la valuosa labor científica de Jiménez de Cisneros, l’interés pel seu llegat va ser relativament escàs al llarg del segle XX. De fet, per a molts alacantins hui dia, aquests cognoms no són més que el nom d’un carrer de la capital situada en el barri de les Carolinas Altas.
L’interés per la seua figura va començar a revitalitzar-se a partir de l’any 2004, gràcies a un cicle de conferències organitzat per la Universitat d’Alacant. A partir d’aqueix moment, i més intensament a partir de l’any 2016, comencen a publicar-se gran quantitat de treballs monogràfics sobre la vida i obra de l’investigador. En 2019, amb motiu del centenari de les seues investigacions en la Serra de Crevillent, l’Ajuntament de Crevillent va recopilar els principals treballs sobre Jiménez de Cisneros en un sol volum que es va realitzar amb la col·laboració dels seus descendents. Aquest ressorgiment de les investigacions sobre Jiménez de Cisneros es pot consultar més detalladament en el primer número de la revista digital recentment publicada per la seua néta Consuelo: El Cantarano (https://elcantarano.com/)
Atés que les seues principals investigacions van tindre lloc en la Serra de Crevillent, aquesta localitat alacantina li ha rendit un merescut homenatge a l’investigador al llarg dels últims anys. És per això que a la Casa de Cultura del municipi es pot trobar una exposició permanent sobre Jiménez de Cisneros, en la qual es recull una bona part de la seua amplíssima col·lecció de fòssils.
A causa de les restriccions sanitàries, no ens ha sigut possible assistir a aquesta exposició a Crevillent, però sí hem pogut visitar, a Alacant, la mostra que es troba en l’Institut Jorge Juan. Acompanyats de Mariluz Galisteo, professora de biologia del centre, recorrem els corredors d’aquest Institut d’Educació Secundària, poblats per les vitrines que contenen una xicoteta part de la col·lecció personal de l’investigador.
“Aquesta mostra és només una xicoteta part de tot el que ell havia aconseguitacumularˮ, ens explica Mariluz, “però és molt valuosa tenint en compte la seua finalitat. Ell va preparar aquest conjunt de fòssils d’una manera molt didàctica amb l’objectiu d’exposar clarament als alumnes les diferents espècies que van poblar la Terra. Uns els va trobar ell, i altres els va comprar a investigadors nacionals i estrangers.ˮSegons afirma la professora, aquesta mostra conté fòssils de tres grans períodes: el Paleozoic, el Mesozoic i el Cenozoic. Potser és en aquesta mostra on es pot veure més clarament la intenció constant de Jiménez de Cisneros per ensenyar les ciències naturals d’una manera visual i senzilla, posant per a això els seus propis materials a la disposició dels alumnes.
“Des de l’any 1988 fins a 1992, aquest conjunt de fòssils triats van formar part d’una exposició itinerant que viatjava per diferents zones de laprovinciaˮ, ha assenyalat Mariluz. No obstant això, hui dia, la docent de l’Institut Jorge Juan lamenta la falta de pressupost per part de les institucions que els permeta atendre i conservar degudament les peces, canviant els suports deteriorats, els cartells, etc. “Quan em canse de veure les vitrines plenes de pols i els suports mal col·locats, jo mateixa m’ocupe de vindre fora del meu horari laboral per a endreçar-lo tot una micaˮ, ha assenyalat Mariluz.
A partir d’aquest ràpid repàs per la seua vida i obra, es pot concloure que acostar-se a la figura de Jiménez de Cisneros no és només introduir-se en la vida d’un investigador cèlebre de l’entorn alacantí, sinó que també suposa conéixer la labor d’un intel·lectual complex, i tan polifacètic que poques figures semblants a ell podríem trobar en la història recent del territori.
Arribats a aquest punt, no podem sinó tancar el nostre article agraint el compromís de Consuelo Jiménez de Cisneros, néta de l’investigador, que s’ha involucrat plenament a l’hora d’introduir-nos en la vida i obra del seu avi, i ens ha proporcionat una quantitat ingent de valuosos materials per a fer el nostre treball. Així mateix, cal agrair també a Mariluz Galisteo l’haver-se prestat a ensenyar-nos la mostra de fòssils de l’Institut Jorge Juan durant la seua jornada de treball; de la mateixa manera, agraïm a aquesta última institució l’haver-nos obert les portes malgrat la complicada situació sanitària.
Comentarios