Abril ho fem recolzant a una nova autora valenciana que és Amparo Pérez García. Ella acostuma a fer relats i també narra textos brevíssims de 200 paraules de històries de la seua vida, en ocasions difícils.

Viu amb la seua mare que té seixanta-set anys i amb Miguel, el seu fill, que arriba als 12 anys.

Ella el quanta, sense ocultar-ho, que és una persona amb discapacitat psíquica que aspira com la majoria a trobar un treball estable que puga realitzar sense obstacles i que li permeta independitzar-se.

La seua història comença amb què fa mesos s’ha sentit realment mal amb si mateixa i que cuida més als altres que a la seua vida pròpia; diu que “la saviesa m’ompli d’orgull però no de benestar social i de coherència”. Continua lluitant amb la vida i amb el seu benestar. Li costa fer les tasques de cada dia i diu portar un desordre emocional que fa que porte un desordre terrenal.

Ara està estudiant temes d’espiritualitat on troba el seu conscient en el seu inconscient, això vol dir que està arribant dins d’ella. No té aqueix murmuri constant, s’ho pren tot amb més tranquil·litat. Creu que d’ací a poc li manaren a un pis tutelat, no sap.

En conclusió, “no es pot escapar de la realitat que es viu així que només ser conscient en el punt i l’estat en el qual et trobes és el millor fet de viure feliç”.

En les pròximes setmanes Amparo ens presenta una selecció dels seus textos que es publicaran seguint la següent planificació:

“Discapacitat”. Dilluns, 17 d’abril.

“Autoajuda”. Dilluns, 24 d’abril.

“L’edat i el temps”. Dilluns, 1 de maig.

Esperem que connecteu amb ella.