Investigadors de les universitats de València i d’Alacant han documentat a Los Aljezares (Asp) la talla bipolar sobre enclusa, una manera de tallar la pedra coneguda en molt pocs jaciments neandertals de la península Ibèrica. El treball, publicat en la revista Lithic Technology, s’ha desenvolupat combinant l’estudi de les restes arqueològiques i un complet programa d’arqueologia experimental en aquest assentament de fa 120.000 anys.

La talla bipolar sobre enclusa en materials lítics és el conjunt de processos que consisteixen a col·locar una peça de sílex amb una forma prèvia determinada entre un percussor mòbil i una superfície, sovint plana, sobre la qual es recolza. Dins d’aquesta dinàmica, es poden establir diferències en funció dels objectius que en motiven el desenvolupament: explotació de volums, ús i retoc o l’aprimament de les vores de la peça. El reconeixement d’aquesta tècnica en diferents parts del món en diferents contextos ha portat a ser considerada com una nova eina d’estudi.

Margarita Vadillo i Aleix Eixea, investigadora i professor del Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga de la Universitat de València (UV) destaquen que aquest treball «permet acostar-nos a aspectes que no apareixen en el registre arqueològic, com ara els gestos, les postures i les intencions dels grups humans que van treballar la pedra i ens ajuda a caracteritzar millor les societats neandertals des d’un punt de vista cultural». A més, l’originalitat del treball està en el reconeixement d’aquesta tècnica de talla en contextos neandertals i en el fet de documentar com es relaciona la qualitat de la matèria primera i els trets morfològics d’aquesta amb l’elecció d’aquesta acció.

«L’experimentació realitzada sobre materials similars als trobats en el jaciment va permetre comprovar que la forma més utilitzada va ser colpejar amb un percussor de pedra sobre un sílex amb una forma prèvia específica, el qual està, al seu torn, recolzat en una superfície a manera d’enclusa. Una tècnica senzilla que podien desenvolupar persones inexpertes i amb poca quantitat de sílex», apunten els investigadors del Departament de Ciències de la Terra i del Medi Ambient de la Universitat d’Alacant (UA), Jaime Cuevas i Davinia Díez-Canseco. El treball d’aquests dos investigadors de la UA ha sigut estudiar els processos geològics previs a la captació pels neandertals que van configurar la forma dels sílex perquè foren adequats per a ser explotats sobre enclusa.

Una altra de les novetats de l’estudi és que Los Aljezares és un dels pocs exemples neandertals de campaments a l’aire lliure coneguts a la península Ibèrica durant el paleolític mitjà, ja que la major part de les excavacions arqueològiques europees d’aquest període els últims 150 anys s’han desenvolupat en coves. Los Aljezares, en aquest sentit, és l’únic assentament valencià a l’aire lliure trobat en la seua posició original del període, i en el qual s’han documentat dos nivells arqueològics rics en materials lítics, faunístics i arqueobotànics, i ben datats temporalment.

Aquesta investigació forma part del projecte concedit per la Generalitat Valenciana “Caracterització tecnològica i funcional dels elements lítics apuntats durant el paleolític mitjà a la regió central de la mediterrània ibèrica” (GV/2021/054) i del Ministeri de Ciència i Innovació “Estratègies d’ocupació i gestió del territori de les poblacions neandertals en la zona central de la mediterrània ibèrica” (MCIN/AEI/PID2021-122308NA-I00). L’acció està autoritzada per la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat Valenciana i és part de les activitats de l’associació Cinco Ojos Observatorio de Patrimonio en col·laboració amb l’Ajuntament d’Asp.