Podríem definir a Àgora Reix com una «activista literària» en cerca incessant i apassionada de la poesia i la cultura, on porta ja un ampli i ferm recorregut en el qual va afermant els seus interessos i els seus assoliments. Gestora del Poetry Slam d’Alacant, ha aconseguit que el poeta alacantí Pablowski haja obtingut a Roma el Premi Europeu en aquesta competició poètica que el portarà en uns mesos al Brasil, on competirà per obtindre el títol mundial. El seu primer llibre, El recital dels dies, el pròleg dels quals em va encomanar, ha sigut traduït a l’anglés pel prestigiós poeta angloespañol Ben Clark. El seu segon llibre, Apologia del buit, acaba de publicar-se amb pròleg de Joaquín Juan Penalva. Entre altres projectes, Àgora té previst col·laborar amb la iniciativa Poesia d’Emergència, una espècie de «telèfon de l’esperança» de la poesia sostingut de manera voluntarista. Tampoc podem oblidar les col·laboracions desinteressades d’Àgora amb la Biblioteca dels Llibres Feliços del Col·legi de Notaris d’Alacant. Tot això ens dibuixa el perfil d’una autora única i especial en el panorama de les nostres lletres alacantines.

Estimada Consuelo,

Aquesta carta extraviada en el temps ha volat d’una ciutat a una altra a la recerca de veure la llum. Guiada pel vent que marca aquest projecte, un estar en l’aire, un penell i al seu torn res. No es podia publicar per la seua absència. Una letargia aparent, un parèntesi, un estat de Standby com fa referència el prologuista del llibre: Joaquín Juan Penalva. Així definisc Apologia del buit, ara tangible i existent. Amb aquesta carta és per fi quan l’aire deixa de bufar, de moure totes les creacions per a condensar-se en aquest moment, per a tindre direccionalitat i tancament d’etapa. Presència en xarxes, justificació reflexiva, també un diàleg obert d’aquesta.

Han sigut uns quatre anys d’indagació, al seu torn, de dubtar a publicar-la, una recopilació de més de set anys amb escrits classificats en el calaix de “sensació de buit”, aqueixos versos paralitzats i estàtics. Supose que puc definir la recopilació de poemes com a estats de no presència.

El poemari té una tessitura molt filosòfica, encara que en el seu interior, (sostingut per dos contraforts afegits en 2022 amb un altre estil poètic), va ser gravat des d’una performance l’any 2019 amb bateria i música contemporània de Chema Pastor. És un escrit íntegre de la peça musical. Es pot escoltar amb el QR incorporat en el llibre. L’elecció de música contemporània en aquest projecte poètic musical, va anar pel caos que el descriu i la improvisació que pren un sentit emocional íntegre. És un pic àlgid d’agitació i desorientació que queda reflectit en les seues pàgines, és els seus versos. La mostra d’una despersonalització, d’una absència de fortalesa personal fins que és resolta amb el títol de dignitat.

Qüestions com Qui té el poder dona cadascú? Qui mora en l’existència de cada persona? Qui ocupa aqueixes clivelles de totes les infàncies? La resposta a aquestes i altres preguntes… Quin ocupa el buit? Quin és el seu espai? Les resumisc en una escala de blancs i negres, d’una dicotomia sense gamma de colors i en versos, clar.

En aquesta dicotomia entra el treball meravellós de Javier Serrano. Un gran i experimentat fotògraf que treballa amb el blanc i negre, amb el moviment, amb la subtilesa en cada cantonada de les seues peces, un borbotón de sentiments per a cadascuna de les seues obres. Les imatges completen els poemes del llibre, però sobretot, cada títol que impera és un significat global per si mateix. Els títols són el “storytelling” icònic de l’obra.

Per a finalitzar aquesta carta Consuelo, vull expressar l’agraïda d’aquestes sinergies que sorgeixen després de quasi sis anys que ens coneixem, d’una amistat que no té edat. Des d’un café a la teua casa per una trobada en el taller Tumbao fins a un dia a dia ple de sabors. Gràcies per aquests anys i pels quals vindran.

Amb molt d’afecte,

Àgora Reix