Victoria, Viki per als amics, amb aqueix diminutiu em signa l’amable dedicatòria del seu llibre LA VOLTA AL MÓN D’UNA NÒMADA que recentment ha sigut seleccionat com a finalista entre cinc mil llibres d’un concurs literari de Amazon. Victoria és una dona que transmet la seua alegria de viure. Rodamon, escriptora, emprenedora literària que ha aconseguit un, gens menyspreable, èxit de lectors a través de la gestió de les seues obres per Amazon. L’exòtic cognom amb què signa els seus llibres és el del seu marit, company habitual dels seus viatges.
De nou he d’agrair a una altra dona, en aquest cas, a Pilar Azuar, la filla del nostre inoblidable escriptor il·licità Rafael Azuar, l’haver travat contacte amb aquesta activíssima autora. La nostra trobada en una cafeteria del Carrer Major alacantí, cor del barri on resideix quan la seua vocació cosmopolita la porta fins a aquests lares, va ser una xutada d’energia, perquè això és el que Victoria desprén. Demostra que l’edat no és un obstacle sinó un avantatge, perquè li proporciona temps per a escriure i li ha permés acumular experiències que comptar. Té iniciatives dignes d’encomi, com la promoció d’un llibre solidari col·lectiu de relats en el qual em va convidar a participar.
En definitiva, una autora que ignora l’avorriment i la pedanteria i els llibres de la qual no deixen indiferent a ningú.
Hola a tots els lectors d’aquesta publicació.
Soc Viki, un diminutiu cortito per a pal·liar l’altisonant nom que em van col·locar en nàixer, ni més ni menys que María Victoria Lucía de Tots Els Sants de la Cort Celestial, i us assegure que no és una broma. Signe les meues novel·les com Victoria F. Leffingwell, el meu cognom americà.
El primer que m’agradaria recalcar és que soc quasi una novençana en aquests assumptes d’escriure. Quan llig les llargues biografies d’autors contemporanis m’entren ganes d’amagar-me en el racó més pròxim i tapar-me la cara amb vergonya, però és el que hi ha.
Per educació i professió, he sigut advocada, psicòloga i funcionària. Vaig fer tres oposicions i vaig treballar a Espanya i als Estats Units fins que va arribar la feliç hora de prejubilar-me.
Lectora voraç des de molt jove, he explorat i gaudit tant de clàssics com d’autors novells tota la meua vida; tinc la gran sort de llegir i assimilar molt ràpid, la qual cosa constitueix un gran avantatge.
De manera quasi fortuïta, fa uns tres anys vaig escriure INFANCIA CON A-MA-LING, una novel·la amb dues xicotetes protagonistes en la qual pretenia plasmar records de la meua infància, destinada als meus germans i familiars, perquè no se’ns perderen uns certs records; els va agradar tant que van insistir que publicara, i com soc obedient per naturalesa ho vaig fer. Vaig quedar molt sorpresa per la resposta i acceptació que va tindre, i encara té.
Per a llavors havia complit l’edat provecta de 73 anys, i encara que al llarg de la meua vida he dedicat tot el temps lliure a diferents aficions, mai vaig suposar que escriure es convertiria en la meua gran passió.
Però el cuquet ja estava dins, i de seguida va vindre la segona, L LA SERPIENTE EN CASA, una novel·la de ficció històrica basada en fets reals i que, a causa dels tancaments per la pandèmia, vaig escriure en el temps rècord de 63 dies. Com mai rellig les meues novel·les publicades, encara plore quan em recorde d’alguns capítols.
A partir d’ací, ficada de ple en l’aventura d’ajuntar lletres, la meua producció va començar a créixer i créixer, canviant de gènere segons m’abellia.
Em vaig divertir escrivint LAS VACAS DE WISCONSIN SON UNAS GANDULAS, sèrie de relats amb experiències i vivències en diferents ciutats dels Estats Units, i per a canviar per complet de registre em vaig anar a l’humor negre i vaig escriure SI LLAMAS A LA PUERTA DEL INFIERNO… un demonio puede abrirte, un thriller molt divertit i boig que s’ix dels esquemes normals, amb una detectiu molt poc convencional, llesta i mal parlada que està fent la delícia de molts lectors.
La següent va ser més seriosa: ANGELITOS PATUDOS, un abecedari dedicat a les dones i la seua problemàtica. Basada també en casos reals, els 26 relats que componen el llibre ens donen una visió dels diferents avatars pels quals poden passar al llarg de la seua vida. És una novel·la amb un gran rerefons social i amb la qual vaig gaudir molt mentre l’escrivia.
En general tinc un parell de novel·les començades, o tres, i vaig escrivint en l’una o l’altra segons l’humor. Mentre buscava documentació per a la meua Saga, vaig acabar GAMUSINOS, FRIJUELAS Y OTROS SERES MÁGICOS, en la mateixa línia que A-dt.-ling, situant aquesta vegada a una de les protagonistes en una almàssera extremenya, i comptant labors i faenes ja quasi extingides. Els meus nets no tenen ni idea de com era la vida a l’Espanya dels anys 50 del segle passat, com es feien les veremes, el vi o l’oli, com es fabricava sabó artesà o s’aconseguia llana «from escratx», és a dir, des de l’ovelleta, i amb aqueix volum vaig voler que tingueren una mica de coneixement d’èpoques passades.
LA SAGA DE LOS GAMONAL, volums I i II, són dues novel·les de ficció històrica, als quals seguirà un tercer que ja estic escrivint; Gamonal I comença a mitjan segle XIX amb la història novelada dels meus besavis, les seues aventures tant a Espanya com a Cuba i mostra com era la vida en els dos països en aqueixa època. Acaba en 1893.
I ací reprén la història el meu avi, el pintor Gamonal, persona meravellosa, que de tornar com a polissó sent adolescent en un vaixell des de Santiago de Cuba; malgrat ser republicà de cor, va arribar a ser pintor d’Alfons XIII. Aqueix volum acaba en 1938, en plena guerra civil.
El Volum III abastarà des de 1938 fins a 1960.
I tornant a canviar de gènere, al maig d’enguany vaig presentar al premi Amazon una novel·la lleugera i viatgera: LA VUELTA AL MUNDO DE UNA NÓMADA, la qual compte algunes de les meues aventures de llarg a llarg del planeta, i per la qual he tingut el gran honor de ser finalista entre quasi cinc mil participants. En poques setmanes tindrem el veredicte final i un dels cinc seleccionats s’emportarà el premi; en el meu cas, i sense humilitats falses, ja amb ser ací em sent més que premiada.
Després de la nòmada encara he publicat dues més: ANIMALARIO, una sèrie de 70 contes deliciosos d’animals que no fan el que se suposa han de fer els de la seua espècie, i TERRORES COTIDIANOS, xicotets relats, alguns quasi micro-relats, que us anime a llegir i que després de fer-ho segur que no veieu els objectes que usem cada dia de la mateixa forma.
A més d’escriure GAMONAL III, un altre dels meus projectes per als pròxims mesos és continuar traduint a anglés la resta de les meues novel·les. Tinc tres ja publicades en aqueix idioma, que és la meua segona llengua, i espere que el número s’amplie en dates esdevenidores.
M’han demanat que traduïsca algunes a rus, però de moment això haurà d’esperar.
En ser acte-publicada i independent no he de cenyir-me a cap lligam, i per a mi això constitueix el major avantatge. Totes les meues novel·les s’han publicat en Amazon, tant en paper com en digital, i fins hui estic molt contenta amb ells. Tens control absolut de vendes, pàgines llegides, països on t’han comprat, etcètera i si tens un bon equip al costat, com és el meu cas que compte amb una excel·lent maquetadora i portadista, el sistema és molt còmode.
Procure estar activa en xarxes socials. M’agrada interactuar amb companys que tenen els mateixos interessos, intercanviar idees i arreglar en món en píndoles de cinc minuts…
Si voleu saber més sobre les meues novel·les us convide que visiteu la meua pàgina d’autor, on podreu donar una ullada a totes, llegir moltes pàgines gratis i veure si us agraden. Moltes gràcies.
Comentarios