El Centre d’Estudis Literaris Iberoamericans Mario Benedetti (CeMaB) i el Departament de Filologia Espanyola, Lingüística General i Teoria de la Literatura, amb la col·laboració del Vicerectorat de Cultura, Esport i Llengües i la Facultat de Filosofia i Lletres, organitzen el congrés internacional «Ut Pictura Poesis». Literatura i Art a Amèrica Llatina i Espanya, en homenatge al catedràtic emèrit de la UA José Carlos Rovira Soler. El congrés se celebrarà durant els dies 6, 7 i 8 de novembre sota la direcció de les professores Carmen Alemany Bay i Beatriz Aracil Varón, directora del CeMaB
L’acte inaugural tindrà lloc dimecres, dia 6, a les 9.30 hores a l’aula magna de Filosofia i Lletres, amb les intervencions de Juan Mora, rector en funcions; José María Ferri, degà de la Facultat de Filosofia i Lletres, i Carmen Alemany, codirectora del congrés, i la conferència inaugural, «Arte y literatura: Buenos Aires en torno a 1900», serà a càrrec de Teodosio Fernández (Universitat Autònoma de Madrid).
Entre els molts temes i objectius que el professor Rovira ha desenvolupat en els seus més de cinquanta anys d’activitat professional, un dels que ha intensificat en el darrer període té a veure amb les vinculacions entre art i literatura, en la perspectiva crítica de l’ècfrasi, o en la mirada d’autors a pintures i altres obres artístiques. En són exemple les seues aproximacions a Rubén Darío, Juan Gil-Albert, José Pascual Buxó, Margo Glantz, Vicente Quirarte o Raúl Zurita. Las directores del congrés expliquen que ha sigut aquesta direcció la triada per a una trobada que abordarà les relacions entre literatura i art a Hispanoamèrica i a Espanya en èpoques molt diverses i fins a l’actualitat. «Es tracta d’un homenatge a qui ha sigut “mestre” de diverses generacions de docents i d’investigadores i investigadors de literatura hispanoamericana, a la Universitat d’Alacant i en moltes altres prestigioses institucions, tant d’Europa com d’Amèrica Llatina».
L’ampli programa de conferències integra deu línies temàtiques: La literatura i l’ècfrasi; Pintura, pictografia i relat en els còdexs de l’Amèrica precolombina; Art i literatura a l’Amèrica virregnal; Literatura i iconografia; L’art com a tòpic i recurs literari; Mirades transatlàntiques a través de la pintura i la creació literària; Imatge artística i teatre a Espanya i Amèrica; Les ciutats en la pintura i els textos vinculats; Àlbum il·lustrat i novel·la gràfica a Amèrica i Espanya; i Escriptura i imatge en la literatura infantil i juvenil d’Amèrica Llatina.
El programa comptarà, així mateix, amb dues taules redones dedicades a l’homenatjat: «José Carlos Rovira i l’àmbit universitari» (MUA, dijous 7 de novembre, de 12 a 12.45 h; i «José Carlos Rovira i els estudis hispanoamericans» (CeMaB, divendres 8 de novembre, de 12.45 a 13.30 h). El professor Rovira Soler també impartirà la conferència de cloenda del congrés, amb el títol «Todo tiene una historia». En honor a l’homenatjat s’han programat dos recitals: el dia 6 de novembre, a les 19.30 h, el recital poeticomusical a càrrec d’integrants del grup CeMaB, acompanyats per la guitarra clàssica de Joe Ott; i el recital poètic a càrrec de Raúl Zurita, el 7 de novembre, a les 19.30 h; tots dos al CeMaB.
Més informació sobre la trobada (programa complet)
José Carlos Rovira Soler
És professor emèrit de la Universitat d’Alacant, en la qual ha sigut catedràtic de Literatura Hispanoamericana fins a la seua jubilació el 2019. Va ser lector a la Universitat de Florència entre 1974 i 1976 en la càtedra del professor Oreste Macrí i, en el seu retorn a Espanya, catedràtic de batxillerat entre 1976 i 1986. El seu director de tesi doctoral sobre Miguel Hernández va ser Alonso Zamora Vicente. Ha sigut professor convidat en molt diverses universitats (Virgínia, Bielefeld, Col·legi de Mèxic, Perpinyà, Santiago de Xile, Milà, Salern, Universitat de Xile, Universitat de Concepción, etc.). Ha publicat diversos llibres sobre la seua especialitat llatinoamericanista i també sobre literatura espanyola. Ha editat diverses vegades Miguel Hernández (7 edicions crítiques fins a l’Obra Completa d’Espasa-Calpe, 1992, en col·laboració), Juan Gil-Albert, Pablo Neruda o Rubén Darío. És autor de més de 150 articles i capítols sobre temes llatinoamericans, entre els quals destaquen contribucions sobre la literatura virregnal i novohispana, la persecució de llibres en el XVIII novohispà, la narrativa llatinoamericana sobre la Inquisició, autors del segle XX com Mariátegui, Arguedas, Rosegue Bastos, Carlos Fuentes, Benedetti, Raúl Zurita, etc.
Ha sigut IP durant 24 anys de projectes R+D nacionals i autonòmics amb l’enfocament general de recuperacions del món precolombí i colonial en la literatura llatinoamericana contemporània. Ha participat en uns cent congressos com a ponent. Ha fundat i dirigit la revista America sin Nombre, amb els annexos «Cuadernos de America sin Nombre» (20 números i 38 volums des de 1999). Va ser Vicerector de Noves Tecnologies (2000-2001), des d’on va participar en la creació de la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, i membre des de la seua creació del Comitè Científic, i vicerector d’Extensió Universitària (2001-gener de 2005). Va crear i va dirigir en els seus començaments el Centre d’Estudis Iberoamericans Mario Benedetti en 1999. És membre corresponent de la Societat Econòmica d’Amics del País (Cuba) i Gran Oficial de l’Orde al Mèrit de Xile. Ha presidit l’Associació Espanyola d’Estudis Literaris Hispanoamericans (AEELH) des de setembre de 2006 fins a setembre de 2010. Va ser president de la Comissió Executiva de l’Any Hernandià 2010 i Comissari Exposició «L’ombra vençuda. Miguel Hernández 1910-2010», inaugurada per la SECC a la Biblioteca Nacional (octubre 2010). Medalla al Mèrit Hernandià de la Fundació Miguel Hernández (2019) i Premi Ramiro Muñoz de PIC/CCOO (2019).
Entre els seus últims llibres cal destacar-ne: Mirades al món virreinal (ONAM, Mèxic 2015); Relatos inquisitoriales en la narrativa latinoamericana (Verbum, 2018), Otra antología de Raúl Zurita (Universitat de Talca, Xile, 2019; en col·l.); Antología El Nuevo Apocalipsis, d’Homero Aridjis (Verbum, 2020; en col·l.), Rubén Darío y la crítica de arte (Del Centro Editores, 2020), El taller literario de Miguel Hernández (Publicacions Universitat de Jaén, 2020), Cien años de Mario Benedetti (UA, 2021; en col·l.) i Leer las imágenes / mirar las palabras. Sobre pintura y literatura (Del Centro Editores, 2024), que serà presentat en el marc del congrés.
El 2021 va obtenir el Premi a la Trajectòria Acadèmica del Consell Social de la Universitat d’Alacant.