El Festival de Teatre Clàssic de l’Alcúdia-UA ha penjat el cartell de «no hi ha entrades» i aconsegueix un ple absolut en totes les representacions, tant la setmana passada en les tres representacions de Teatre en l’Ensenyament, com en les tres obres del apartat de Teatre Professional, que podran veure’s aquesta setmana: Èdip rei amb Bambalina Teatre (dimecres, 17 de juliol); La aparición, de Verbo Producciones (dijous, 18 de juliol) i El viento es salvaje, a càrrec de Las niñas de Cádiz (divendres, 19 de juliol).
Emmarcada en el Festival, el pròxim dimecres 17 de juliol tindrà lloc la presentació de la Col·lecció «Casa de comèdies», a les 20 hores al Lloc Arqueològic l’Alcúdia-UA (Centre d’Interpretación.cv-855, km 2. Elx) amb les intervencions de Catalina Iliescu, vicerectora de Cultura, Esport i Extensió Universitària, Juan Mora, vicerector d’Investigació, i dels autors dels dos primers llibres que enceten la col·lecció: Gabriel Sansano, autor de Tres segles de Teatre Barceloní. El Principal a través dels anys; i Francesc Sanguino, autor de Lisístrata. Occupy Acropolis.
Tres segles de Teatre Barceloní. «El Principal» a través dels anys
Aquesta és la història del Teatre de la Santa Creu o Principal de Barcelona des que va ser construït, l’última dècada del segle XVI, fins a la seua venda a propietaris privats l’any 1918. El manuscrit original, acabat en plena guerra d’Espanya, però que ha restat inèdit fins ara, constitueix una monografia essencial per a conèixer la vida teatral d’aquests segles. Si alguns capítols se centren en les qüestions arquitectòniques, com per exemple la reconstrucció i les reformes dels edificis de la casa de comèdies, d’altres s’ocupen de l’organització, la regulació, la censura, el funcionament i els costums de la vida teatral i altres tracten de l’explotació comercial del teatre, la vida i la situació de les companyies i els intèrprets, la propietat intel·lectual dels textos dramàtics o sobre la irrupció de l’òpera en la vida barcelonina i les topades reiterades amb els promotors del Liceu. El Teatre de la Santa Creu de Barcelona va arribar a comptar amb 2.300 localitats i va esdevenir l’eix de la vida social de la ciutat, si més no entre l’inici del segle XVII i mitjan segle XIX, quan va iniciar la seua baixada definitiva.
Gabriel Sansano Belso és catedràtic de Filologia Catalana (Universitat d’Alacant), expert en Història i Crítica del Teatre i Literatura Contemporània. Entre les seues publicacions cal remarcar, en col·laboració amb Joan Castaño, Sainets il·licitans de la Restauració (1874-1896) (1997) i Història i crítica de la Festa d’Elx (1998); ha dirigit el Diccionari de la Literatura Valenciana Actual (2002), i ha publicat Un cabàs de rialles. Entremesos i col·loquis dramàtics valencians del segle XVIII (2009). Més recentment, ha dirigit el volum La Festa d’Elx (2016). És l’investigador principal del grup d’investigació Història i Poètiques de la Memòria (HISPOME). Actualment treballa sobre el teatre i la literatura dramàtica contemporània i comparada.
Lisístrata. Occupy Acrópolis
Lisístrata es va representar per primera vegada l’any 411 a. de C., i es va convertir en un símbol de l’esforç organitzat i pacífic a favor de la pau. En la versió que s’ofereix en aquest llibre, l’obra se situa en els assajos de la mateixa obra a càrrec d’un grup d’estudiants refugiats al Teatre Mariúpol (Ucraïna). Aquesta versió aprofundeix en la situació general de la dona a Grècia més enllà de la vaga sexual del text original. Sense perdre mai el sentit de la comèdia, manté la premissa d’Aristòfanes d’oferir solucions pacífiques contra guerres que causen sempre víctimes innocents.
Francesc Sanguino (Alacant, 1964) és llicenciat en Filosofia i Lletres (Filologia Hispànica) per la Universitat d’Alacant. És escriptor dramàtic i també ha sigut guionista de televisió i autor de narrativa. Ha sigut director del Teatre Principal d’Alacant, vicepresident de l’Acadèmia d’Arts Escèniques d’Espanya i membre del Consell Valencià de Cultura. Les seues obres s’han llegit o estrenat en molts dels països iberoamericans i alguns països d’Europa com Portugal, França, Itàlia i Suïssa, i també s’han traduït a l’italià, el portuguès, l’anglès, el francès i el romanès. Des de l’any 2023 és director de l’Aula de Teatre de la Universitat d’Alacant.
Comentarios