El MACA presenta la segona exposició dins del programa «Context avantguardes» amb dues obres de Kurt Schwitters. Amb aquest programa es tracta de mantindre un diàleg permanent entre les obres de la col·lecció de l’IVAM pertanyents a les avantguardes de les primeres dècades del segle XX i les obres de la Col·lecció Art Segle XX, de manera que s’establisquen lectures complementàries, mirades transversals, suport i context per a algunes peces que, en comunicació amb unes altres, enforteixen el seu llenguatge i missatge i completar la visió d’una època fonamental de la modernitat que transita per camins entre la tradició i el nou.
El regidor de Cultura, Antonio Manresa ha destacat que “fer-ho en el MACA, a Alacant, al costat de les mateixes obres de la Col·lecció Art Segle XX permetrà que el visitant puga gaudir d’obres mai vistes a la ciutat i són referents de la història de l’art”.
Aquesta segona exposició està formada per un conjunt de dues obres de Kurt Schwitters, un dels artistes més radicals del panorama artístic del segle XX, sent la continuació de l’anterior “Context Avantguardes” i que conviuran en la primera sala del museu al costat dels seus contemporanis Julio González, Pablo Gargallo o Juan Gris.
La directora de l’IVAM, Nuria Enguita ha assenyalat que «aquest acord s’inscriu en la voluntat ja mostrada per l’IVAM d’impulsar una xarxa de relacions entre institucions que servisca per a l’enriquiment cultural, el progrés mutu i el màxim aprofitament dels recursos. Aquestes dues obres de Kurt Schwitters de la Col·lecció de l’IVAM dialogaran amb la Col·lecció Art Segle XX amb l’objectiu de plantejar una revisió dels contextos i una relectura de la història des de noves perspectives».
L’edil Antonio Manresa haapuntado que «és gratificant observar com el conveni signat entre el MACA i l’IVAM continua donant els seus fruits i ens permet tornar a redescobrir una part de la Col·lecció Art Segle XX, en aquesta ocasió en diàleg amb Schwitters; el que les situa en un pla diferent».
L’artista
L’artista alemany Kurt Schwitters (Hannover, 1887 – Ambleside, el Regne Unit, 1948) va ser un dels principals i més influents protagonistes del moviment dadá. En 1919 va construir els seus primers collages i assemblages amb materials de rebuig, que denominaria Merz convertint-los en símbol d’un món en ruïnes. Realitza un art multidisciplinari, lliure de les convencions artístiques tradicionals i Merz donaria nom als seus poemes, la seua revista, el seu teatre i els seus collages o construccions escultòriques.
Va abandonar els seus estudis d’arquitectura a la seua ciutat natal per a traslladar-se a Dresden, on va visitar la Kunstakademie amb el propòsit de convertir-se en pintor. Després d’uns començaments lligats a l’impressionisme i una mica més tard a l’expressionisme, en 1918 va exposar les seues primeres obres d’estil poal-futurista en la galeria Der Sturm de Berlín. Un any més tard va construir els seus primers collages i assemblages amb materials de rebuig, que denominaria Merz, nom derivat de la mutilació fortuïta de la paraula Kommerz, que havia utilitzat en un dels seus collages. Merz es convertiria en sinònim del nou art multidisciplinari que realitzaria a partir de llavors, lliure de les convencions artístiques tradicionals i que donaria nom als seus poemes, la seua revista, el seu teatre i les seues construccions esculto-arquitectòniques (Merzbau). Ell mateix definiria aquest procés artístic a conseqüència del moment històric en què li havia tocat viure: «La Gran Guerra ha acabat, en certa manera el món està en ruïnes, així doncs, recull els seus fragments, construïsc una nova realitat».
La seua obra va ser prohibida per les autoritats nazis a la seua arribada al poder en 1933 i inclosa en les llistes de «art degenerat». Al saber que era buscat per la Gestapo es va exiliar a Noruega al gener de 1937, deixant a Alemanya a la seua esposa Helma. Després de la invasió nazi del país nòrdic va fugir amb vaixell a Edinburgo. Al Regne Unit li van considerar com un enemic estranger i va passar per diversos camps d’internament, recalant finalment en el Camp Hutchison de l’Illa de Man. Una vegada alliberat, va passar per Londres i, finalitzada la guerra, es va traslladar al Districte dels Lagos en el nord d’Anglaterra. A l’octubre de 1946 es va trencar una cama després d’una caiguda de la qual mai es recuperaria. Va morir en Kendal el 8 de gener de 1948; l’endemà passat se l’informava per carta que li havia sigut concedida la ciutadania britànica.
Comentarios