El Museu Arqueològic d’Alacant ha presentat la mostra ‘La Princesa dels Carpats. Una excepcional sepultura argàrica de Sant Antón (Oriola)’ en l’espai expositiu de l’Hall. Aquesta nova proposta coincideix amb la celebració del Dia Internacional dels Museus que ahir va congregar a centenars de persones, tant per a visitar ‘Els guerrers de Xi’*an’ com per a recórrer els jaciments i monuments del MARQ.
El diputat de Cultura, Juan de Dios Navarro, ha visitat aquest matí el museu, acompanyat pel director gerent José Alberto Cortés, i pel director Manuel Olcina, ha destacat la singularitat d’aquesta nova proposta, que es podrà visitar fins a abril de 2024. “Tenim una oportunitat única per a admirar aquest depòsit funerari i conéixer la seua extraordinària història gràcies a la llarga labor d’investigació duta a terme per l’equip d’arqueòlegs i tècnics del MARQ”, ha manifestat Navarro.
Es tracta d’un conjunt de peces de l’Edat de Bronze, amb més de 4.000 anys d’antiguitat, trobats a Oriola fa més d’un segle pel jesuïta Julio Furgús en una sepultura pertanyent a la denominada cultura del Argar. La dona que jeia en aqueixa tomba estava abillada amb dues espirals de plata, un ganivet de coure embolicat en un mocador de lli, un punxó de metall, així com un atuell de ceràmica feta a mà, col·locada enfront del seu cap, i un conjunt de 75 molt xicotets cons d’or perforats, de tot just 3 mil·límetres de gruix, a l’altura del coll.
Tal com ha explicat Olcina, “aquests minúsculs cons d’or són únics, ja que segueix sense haver-se trobat res semblant en el context de l’Edat del Bronze peninsular, i les investigacions assenyalen cap a Europa oriental on, entorn de la conca dels Carpats i en època contemporània a la cultura del Argar, s’elaboraven peces idèntiques que es cosien a les teles”. En aquest sentit, el diputat ha afegit que “l’aspecte més important d’aquesta xicoteta exposició resideix precisament en la connexió que podem establir entre els objectes trobats a Oriola amb els quals han aparegut als Carpats, a més de 2.000 quilòmetres”.
Els últims estudis han pogut demostrar que en la societat argàrica, com moltes altres a l’Europa de l’Edat del Bronze, les dones abandonaven els seus llogarets d’origen per a casar-se. En el cas de les elits, aquests intercanvis matrimonials eren els que permetien forjar aliances comercials internacionals amb famílies d’un mateix estatus social, però d’altres punts d’Europa i del Mediterrani.
Aquest descobriment és resultat d’un ardu treball entorn de l’Edat del Bronze en general, i a la societat del Argar en particular, que des de fa ja més de quinze anys ve desenvolupant-se des del MARQ, amb el suport de la Diputació. En els treballs, encapçalats per l’arqueòleg del museu Juan Antonio López Padilla, han participat el catedràtic de Prehistòria Francisco Javier Jover i els especialistes de la Universitat d’Alacant, Ricardo E. Basso i María Pastor.