Magda Arques Castelló, María José Carrilero Cuenca (Sosa), Miquel Ponce Díaz, Paola Ruiz Moltó i Sergi Hernández i Carlos Izquierdo (col·lectiu Fluenz) són els sis artistes seleccionats en el programa propi de Residències de Creació i Investigació Artística Plus del MUA, que enguany ja arriba a la sisena edició.

El MUA inaugura l’exposició del mateix nom creada amb els cinc projectes que han desenvolupat els artistes, quatre d’individuals i un de col·lectiu. La mostra estarà oberta al públic fins al 18 d’octubre en la sala Sempere. El MUA, fidel al seu compromís amb la creació artística actual, mostra amb aquesta exposició el resultat dels projectes seleccionats en aquesta sisena edició de la convocatòria PLUS, el propòsit de la qual és donar suport, promocionar i difondre la creació i la investigació artística, i acostar-les a la ciutadania. Els residents han desenvolupat les seues propostes de pintura, escultura, fotografia, vídeo i instal·lació entre el 7 i el 18 de setembre. Un any més, el MUA es converteix en un espai formatiu que impulsa la creació i investigació multidisciplinària més recent.

Els projectes

Els nostres cossos. MAGDA ARQUES

Els nostres cossos és una obra transmèdia de la qual forma part tot el procés de treball de la residència i que s’organitza en tres nuclis: la documentació del procés de creació en l’espai web, la documentació sonora a través d’una sèrie de converses sobre temàtiques de diversitat sexual, de gènere i funcional, i el treball de maquetista i impressor 3D com a artesà del segle XXI, al costat de la instal·lació a la sala del MUA. Aquestes tres parts formen l’obra. El procés de treball és part central del projecte que tracta sobre la corporeïtat i els nostres jos diversos, mediatitzats i vulnerables. La importància de les relacions en el nostre assemblatge quotidià en tots els seus contextos. Des d’Els nostres cossos intentem entrellaçar per a trobar espais de connexió enmig d’un món hiperconnectat, que forma part d’una fragmentació diversa. A través de l’assemblatge incorporem en l’espai el modelatge dels cossos com a fragments i reproduccions humanes interconnectades mitjançant fils assemblats que creen unions evidents, metàfores d’una disrupció i canvi constant, per a formar una instal·lació diversa que ens acosta al concepte de rizoma i de multiplicació de possibilitats amb una visió poètica, en què els fragments corporis i els enllaços creats a partir del filament industrial es retroben en la part més humana i complexa d’una diversitat que ens reflecteix.

FASE (FLUENZ. Carlos Izquierdo/Sergi Hernández)

FASE és una peça d’art audiovisual en la qual les tecnologies visual i sonora permeten manifestar la pluralitat humana. Partim dels textos de la filòsofa Hannah Arendt relatius a la pluralitat de l’acció humana. La seua interpretació procedeix a través d’una anàlisi acurada dels conceptes fenomenològics afins d’acció, aparença, intersubjectivitat, experiència i món. A partir d’ací, la nostra investigació se situa en les possibilitats de representació d’aquest concepte de pluralitat. Reflexionem sobre els petits matisos que assenyalen la diferència del subjecte segons es manifesta en diferents esferes (públic/privat, íntim/extern…): el subjecte no és estàtic, sinó que existeix d’una manera diversa en cadascuna de les seues expressions. Existeixen alhora repetició i diferència: és el mateix subjecte el que se situa en cada pla de la realitat, però es mostra d’una manera subtilment diferent. Volem construir una obra que reflectisca aquesta dissonància perceptiva. Així doncs, FASE es presenta com una finestra en forma de projecció o pantalla de gran format que abrace un espai d’observació i estada, on el visitant s’enfronte a la tensió perceptiva provocada per una realitat com a encreuament de trobada i desacord, en una experimentació de temps regit per contrastos de fase.

 D’AQUELLA POLS. Miquel Ponce Díaz

D’aquella pols és un projecte que s’articula a partir dels components que envolten la pintura, com són els seus elements constructius i els seus materials derivats del procés, partint de la idea de residu i deixalla com a eix vertebrador. Les obres parteixen dels materials que arriben d’una acció passada o d’un esdeveniment que ja no hi és. La pintura es converteix en objecte físic, donant importància a la matèria que el compon i deixant arrere la idea d’imatge pintada. El títol al·ludeix a la transformació dels materials mitjançant el pas del temps i fa evident la transitorietat dels objectes que habiten en l’estudi, que sovint acaben convertits en altres coses.

ESCOLTAR EL LLENGUATGE DE LES ALGUES. Paola Ruiz Moltó

Aquest treball estableix una relació entre art, ciència i ecologia. Un projecte que s’aproxima a un treball «pseudocientífic» de neurobiologia i sinopsi de les plantes per a reproduir fenòmens imperceptibles de la natura, la interpretació gràfica de la qual transformem en biosò, utilitzant el «soroll» i «no-so» com a mitjà performatiu. Donarà lloc a una instal·lació escultòrica sonora, l’objectiu de la qual és «escoltar el llenguatge de les algues» per mitjà de la construcció d’un laboratori fictici. Un treball experimental del qual desconec el final.

Creant una simbiosi entre l’humà i el nostre entorn. Un projecte experimental, en el qual el treball de camp, «un fals estudi científic», documentació fotogràfica, dibuixos, biosò, podran donar lloc a una instal·lació escultòrica sonora, formada per dibuixos que es poden escoltar en directe usant el codi 2D, QR i app del mòbil.

Un projecte que va començar inspirat pel treball de la biòloga Suzanne Simard, el científic Santiago Ramón y Cajal i Madame de Meuron; que arranca durant la participació en el Congrés de les Algues de les Illes Lofoten durant LIAF en el 2019, la participació en la residència internacional d’artistes TUO, Finlàndia 2020 i culmina en el projecte durant la residència del MUA, establint relacions i vincles, des d’una nova mirada, relació amb el context, cap a les algues del mediterrani i el nostre entorn pròxim a les platges d’Alacant.

Des del vent sec. Sosa

El meu nom és María José. Molts em coneixen com la Sosa. Així firme les obres, que se centren en el diàleg i la investigació que mantinc des de fa anys amb el paisatge. La memòria i l’arrelament hi solen estar molt presents. Visc lluny de la meua família. Ells són allà, a La Roda. És un poble de la planura d’Albacete, on bufa sempre el vent sec. Des de fa anys visc a Altea, un poble de la Marina Baixa en el qual la humitat fa estralls. A vegades tenim un 90 % d’humitat en l’aire. La sensació de cansament ací esdevé esgotadora. M’agrada moltíssim conduir i avançar ràpid fent nyaaaaunnn a través dels paisatges per l’autovia. Cada vegada m’agraden més les muntanyes de l’AP-7. M’arrape a aquest paisatge d’aigua que no és el meu, que no em correspon. M’agarre de la mà, com les llúdries quan dormen per a no despertar-se soles al mig del corrent. En el desemparament.