El Museu de Belles Arts Gravina ha rebut el quadre d’Emilio Varela, Retrat de Fina Millet, donat per la família d’aquesta mestra alacantina que va formar part del cercle més pròxim de l’artista. L’obra es va exposar per primera vegada en 1935 i ara es pot admirar en la planta baixa del MUBAG, reoberta després de tres anys.

La vicepresidenta i diputada de Cultura, Julia Parra, ha rebut en el museu, al costat del director del centre Jorge Soler, a cinc dels set fills de la família Pastor Millet –Javier, María, Agustín, Josefa i Águeda-, els qui han fet lliurament de la peça al MUBAG. La diputada ha agraït “aquest generós gest” dels germans Pastor Millet. “Aquesta bellíssima pintura de Varela és sens dubte una important contribució per a la col·lecció de la Diputació d’Alacant i per al Mubag, on el quadre podrà ser visitat des d’ahir mateix en la seua nova ubicació en la planta baixa, un lloc amb gran protagonisme i visibilitat, molt prop de l’accés principal”, ha detallat Parra.

També Jorge Soler s’ha sumat a les mostres d’agraïment, i ha destacat “la importància d’incrementar la presència del pintor Varela en el Museu de Belles arts”. Actualment en la col·lecció de la Diputació d’Alacant es troben més de huitanta obres de Varela, però només quatre d’elles són retrats, per la qual cosa aquesta donació ha suposat un increment qualitatiu en els fons quant a la seua faceta com a retratista, menys desenvolupada i coneguda.

En 1935, Varela va inaugurar una exposició en l’Ateneu d’Alacant que incloïa una sèrie de retrats entre els quals va immortalitzar al seu cercle més pròxim. Les seues amigues Fina Millet, Lolita Marí, Ignacia Pastor i Carmen Raggio van posar per a l’artista i el resultat van ser quatre meravellosos i originals quadres que es van presentar junts en aquesta mostra.

Fina Millet Vázquez era llavors una jove mestra, inquieta i entusiasta, que compartia l’amor per la naturalesa i la muntanya alacantina amb el grup d’amics de l’artista, al qual va acompanyar en les seues excursions campestres per la província. Varela la va pintar als 24 anys d’edat i en el llenç els xiprers que emmarquen l’escena, les simbòliques i xicotetes figures que apunten als costats i el senzill paisatge de fons queden en un segon pla en dotar a la imatge central de gran força i elegància.

Emilio Varela

D’entre els molts autors que conformen el pas de l’art acadèmic a la representació de la modernitat a la província, destaca Emilio Varela Isabel (1887-1951), activament vinculat a la seua època, a la cultura, a la vida social i als costums d’Alacant.

Artísticament, Varela, destaca per una particular visió i creació pictòrica pròpia, conformant el que hui podem denominar univers pictòric vareliano. Va ser un entusiasta i enamorat dels racons de la seua província, els que va immortalitzar en els seus llenços en multitud d’ocasions, component tot un catàleg de vistes de carrers, hortes, camps, serres, valls, muntanyes o arbres.