El Museu de Belles Arts Gravina ha presentat aquest dissabte una nova exposició que recupera i posa en valor la figura de Joaquín Agrassot a través d’un exhaustiu recorregut per quasi un centenar de les seues obres. La mostra, impulsada per la Diputació d’Alacant des de l’Àrea de Cultura i organitzada pel Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana (CMCV), ofereix una àmplia visió de les diferents disciplines que va treballar l’insigne artista oriolà i es podrà visitar fins al pròxim 24 de gener.

La Diputació ha prestat sis obres per a aquesta proposta, organitzada amb motiu del centenari de la mort de l’artista l’any passat, quatre de les quals formen part de l’exposició permanent del MUBAG ‘El segle XIX en el MUBAG. De la formació a la plenitud d’un artista’. A més, també hi ha peces de la Col·lecció Banc Sabadell, del Museu de Belles arts València, del Museu Nacional de Ceràmica “González Martí” de València, del Museu Nacional d’Art de Catalunya, del Museu de Belles arts de Múrcia, del Museu de Belles arts de Còrdova, del Museu de Belles arts de Bilbao, del Museu Carmen Thyssen de Màlaga o del Museu Pazo de Tor, entre altres.

A l’acte de presentació han assistit la directora de l’Àrea de Cultura de la institució provincial, María José Argudo, el director tècnic del MUBAG, Jorge Soler, el director del Consorci de Museus de la Generalitat Valenciana, José Luis Pérez Pont, i Rafael Gil, comissari de la mostra al costat d’Esther Alba.

En el seu primer acte com a responsable del Museu, Soler ha destacat la importància de la institució en el panorama cultural alacantí i s’ha mostrat molt satisfet amb aquesta nova proposta expositiva amb peces que s’exhibeixen per primera vegada al públic. Per part seua, la directora de Cultura, qui ha parlat en nom de la vicepresidenta primera i diputada de l’àrea, Julia Parra, ha assenyalat la rellevància de Agrasot a nivell internacional i el seu paper com un dels referents de la pintura moderna a Espanya a principis del segle XX.

Agrasot va estudiar en l’Escola de Belles Arts de Sant Carles de València amb Francisco Martínez Yago i continue la seua formació a Roma, destí principal dels pintors europeus de l’època. Allí va conéixer a Eduardo Rosales, Casat del Alisal i Mariano Fortuny, qui va influir decisivament en la seua obra i amb qui va entaular una profunda amistat. En 1868 va iniciar una nova etapa italiana gràcies a una pensió concedida per la Diputació d’Alacant, en la qual es va interessar per la representació del nu, en 1875 va tornar a Espanya i, després de passar una temporada a Alacant, es va instal·lar a València.

Agrasot és una figura capital en la renovació realista de la pintura valenciana, dedicat al costumisme regionalista i a les escenes de gènere, encara que també va cultivar el nu, els temes orientalistes, el retrat i la pintura religiosa. A principis del segle XX, el pintor ja era considerat com un dels artistes més importants de la pintura moderna d’Espanya.