El Museu de la Universitat d’Alacant va inaugurar el  dimecres 4 de març l’exposició “Objectes que parlen de persones”, una mostra de Pablo Chacón que forma part del programa dissenyat pel Festival Internacional de Fotografia PhotoAlicante, amb la col·laboració del MUA, i romandrà oberta al públic fins al 30 d’abril.

L’acte inaugural va constar de dues parts. A les 18 hores l’autor, Pablo Chacón, va participar en una taula redona juntament amb Vicente Albero i Antonio Pedrosa, en la qual tractaran els “Espais de creació en la Fotografia documental”. Seguidament, va tindre lloc la inauguració de l’exposició, integrada per dos apartats: Autòpsia i Col·lapse.

El primer espai, «Autòpsia», és un projecte fotogràfic que tracta sobre la mort. Documenta d’una manera sistemàtica accidents de trànsit mortals ocorreguts en carreteres espanyoles 24 hores després del succés. El plantejament consisteix, primer, a reproduir fotogràficament el paisatge on ha tingut lloc l’accident. Una vegada allí, s’arrepleguen mostres, restes abandonades, fragments d’objectes del sinistre per a fotografiar-los, en una segona fase, en estudi i així dotar-los d’entitat pròpia. La dimensió emotiva del mateix succés es plasma a través d’una tercera fase en la qual es registren fotografies microscòpiques de restes de l’accident, perquè així arriba a la part essencial, a la cèl·lula, a la forma de vida més bàsica, al lloc on va començar tot, a l’inici de la vida. I el cercle es tanca. Els objectes ni es creen ni es destrueixen, es transformen. Primer tenen un significat per al seu propietari, el que siga, quan el propietari mor es converteixen en fem. Pablo Chacón els transforma en una altra cosa en fotografiar-los: en una reflexió sobre l’efímer.

En el segon espai, «Col·lapse»” l’autor reflexiona sobre la mort a través d’objectes reals usats per persones per a suïcidar-se. A Espanya, el suïcidi s’ha convertit en la primera causa de mort violenta o mort no natural. Cada any intenten posar fi a la seua vida 90.000 persones. Cada dia ho aconsegueixen nou. Com que és un tema tabú, aquestes xifres dormen en uns llimbs. No obstant això, cada vegada més experts proposen tractar-ho sense embuts per a reduir el nombre de morts, al contrari del que diu la teoria clàssica: parlar del tema pot instigar a cometre més suïcidis. La repetició d’aquests símbols té un gran poder de suggeriment i és capaç de transmetre emocions molt contradictòries. Com una síntesi visual que esprem el poder evocador dels objectes, aquest inventari de la desesperació cerca reflectir la cara més amarga de la condició humana.

Pablo Chacón

València, 1976. Tracta la realitat com a fotògraf des d’una òptica social i registral. Fa els seus projectes amb curiositat forense i amb l’afany de comprendre, més enllà del document, el poder metafòric i representatiu d’una imatge. En les seues sèries fotogràfiques més personals, contraposa la realitat més palesa amb les atmosferes abstractes de la fotografia microscòpica. La mort és la seua idea més recurrent. Els seus treballs han guanyat o han sigut exposats en diferents festivals, com a PhotoEspaña, Seminari de Fotografia i Periodisme d’Albarrasí o Fotopress de La Caixa. És fotògraf freelance, professor de fotografia documental, editor i col·laborador habitual de mitjans de comunicació on publica els reportatges que fa.