La Xarxa de Museus i Estratègies Digitals (REMED) es va crear durant el confinament de març del 2020 amb l’objectiu d’ajudar els museus, públics i privats, a cercar solucions tecnològiques de valor estratègic davant de la crisi de la COVID, en un moment marcat pels tancaments temporals o intermitents. La xarxa va nàixer del Departament de Comunicació Audiovisual, Documentació i Història de l’Art (DCADHA) de la Facultat de Belles Arts de València. És una iniciativa del professorat del màster interuniversitari de Gestió Cultural UV-UPV i està coordinada per la professora Ana Martí Testón, en col·laboració amb Adolfo Muñoz, professor i director de la divisió d’AR de l’Institut de disseny i Fabricació (IDF) de la UPV.

REMED s’ha convertit ja en una referència per als museus de tot el món en l’àmbit hispanoparlant. Deu mesos després de la creació, registra 400 col·laboradors de tot l’Estat espanyol, entre els quals es troben professionals, docents i investigadors. En REMED col·laboren, de moment, professionals de 180 museus, 17 universitats i més de 40 empreses que fan projectes digitals en el món de la cultura. Professionals del Museu del Prado, del Thyssen, del Reina Sofia, el Museu Picasso de Màlaga i de Barcelona, el Centre Pompidou de Màlaga, el Metropolitan de Nova York, l’IVAM, Bombas Gens, l’MNAC de Catalunya, i també professionals d’altres museus nacionals com el d’Arqueologia, Antropologia, Art Romà, Ciència i Tecnologia, d’Escultura o el d’Altamira. A més, en REMED hi ha una important representació de diferents museus petits i mitjans de ciències naturals, de belles arts, arqueològics, universitaris, antropològics, etnogràfics, dels oficis, tecnològics, museus específics, etc. de diferents ciutats. Com la xarxa té un fort component investigador, compta amb la col·laboració d’universitats com les de Madrid, Barcelona, Cantàbria, Granada, Màlaga, Múrcia, Navarra, Saragossa o València.

Transferència de coneixements per al canvi digital

L’objectiu de REMED és vetlar per la transferència de coneixements i acompanyar aquestes institucions culturals en els canvis digitals que la pandèmia ha obligat a implantar de forma accelerada. La xarxa trasllada les estratègies més a l’avantguarda en la millora dels recursos dels museus, de manera que la tecnologia pot convertir-se en una aliada en la cerca de les noves maneres d’interrelació amb els públics. Per aquesta raó, una de les apostes fortes de REMED ha sigut la convocatòria, per als pròxims 25 i 26 de març, del I Congrés de Museus i Estratègies Digitals (CIMED), una trobada telemàtica a la qual acudiran un centenar de professionals destacats de l’àmbit nacional i internacional, com Merete Sanderhof, Isabel Crespo, Irina Grevtosova, Elena Villaespesa o Conxa Rodà, entre altres. La conferència inaugural serà a càrrec del degà de la Universitat d’Innovació de la Universitat Estatal de Florida, Paul Marty.

Canvi de paradigma en el món de la cultura

Vivim un moment històric que apunta un canvi de paradigma en el món de la cultura. REMED ofereix una xarxa contactes, noves sinergies i un lloc on compartir solucions tecnològiques i organitzatives, i també les millors actituds per a una època de desafiaments. REMED actua al temps de guia i d’ajuda en tractar temàtiques de valor estratègic. Temes com les dades obertes, les xarxes socials, la realitat estesa o l’estudi de les audiències; la ludificació, la nova narrativa o l’impacte educatiu del contingut digital. Nous reptes, ja presents, que estan transformant de manera sobtada els perfils professionals dels quals treballen en aquestes institucions dedicades a la salvaguarda del patrimoni compartit i la memòria.

La investigació de les noves metodologies, el respecte a la missió i els valors dels museus o l’aliança entre tecnologia, museus, educació i comunicació són alguns dels temes que, el primer divendres de cada mes, es debaten online i de manera transversal en el si de la xarxa. Són el que s’ha anomenat VIERNES REMED. Una experiència de la qual sorgeixen les TÉCNICAS REMED, un manual de supervivència per a museus en una cruïlla marcada per la imperiosa necessitat d’idear estratègies noves que integren els avançaments tecnològics que modelen els perfils socials de manera constant.