Per motius personals, l’escriptor Sergio Ramírez, ha cancel·lat els actes programats pel CeMaB aquesta setmana en la Universitat d’Alacant

El Premi Cervantes 2017, el nicaragüenc Sergio Ramírez, estarà el pròxim dimecres 22 de setembre a la Seu Universitària Ciutat d’Alacant a les 19.30 hores (carrer Sant Ferran, 40. Sala de Conferències), en un acte organitzat pel Centre d’Estudis Literaris Iberoamericans Mario Benedetti de la UA (CeMaB). Sergio Ramírez impartirà la conferència “La Nicaragua que yo escribo” i serà presentat per la professora de la UA Carmen Alemany, en un acte que comptarà amb l’assistència de la nova directora del CeMaB, Beatriz Aracil, en el que serà el primer acte organitzat sota la seua direcció.

A més, Sergio Ramírez, presentarà durant la intervenció el seu últim llibre, la tercera i última novel·la de la trilogia negra, titulada Tongolele no sabía bailar i s’instal·larà un estand amb la trilogia i l’últim llibre, en el que serà el primer lloc a Espanya a què arribe físicament aquesta publicació.   

Novel·lista, contista, assagista, periodista, polític i advocat d’origen nicaragüenc també amb nacionalitat espanyola des de l’any 2018, Sergio Ramírez va exercir com a vicepresident del seu país natal des del 1985 fins al 1990. El passat dimecres 8 de setembre la Fiscalia de Nicaragua va demanar la seua detenció per “conspirar” i “incitar l’odi”, fet que ha suscitat una campanya a favor de Ramírez, encapçalada per una carta pública amb més d’un centenar de literats, periodistes o acadèmics en contra d’aquesta fustigació i en solidaritat amb la societat nicaragüenca. .Entre els signants es troben escriptors, periodistes, cineastes o artistes de l’àmbit espanyol i sud-americà com Arturo Pérez-Reverte, Héctor Abad Faciolince, Ana Belén, Juan José Campanella, Enrique Krauze, Luis Landero, Jorge Lanata, Julio Llamazares, Antonio Muñoz Molina, Julia Navarro, Aitana Sánchez-Gijón o el premi Nobel Mario Vargas Llosa, entre molts d’altres.

Biografia

Sergio Ramírez Mercado (Nicaragua. Masatepe, 5 d’agost de 1942- ). Novel·lista, contista, assagista, periodista, polític i advocat d’origen nicaragüenc també amb nacionalitat espanyola des de l’any 2018. Va exercir com a vicepresident del seu país natal des del 1985 fins al 1990. L’any 1959 ingressa a la Facultat de Dret de la Universitat Nacional Autónoma de León i un any després funda la revista experimental Ventana, i encapçala el moviment literari del mateix nom juntament amb Fernando Gordillo. El 1964 es gradua com a doctor en Dret, i rep la Medalla d’Or com a millor estudiant de la seua promoció. Dirigeix llavors la revista Repertorio, i assumeix la secretaria general del Consell Superior Universitari Centreamericà (CSUCA) en dues ocasions. Els seus primers passos en el món literari són a través del conte: el primer relat, El estudiante, el publica l’any 1960. Tres anys més tard publica Cuentos, el seu primer llibre, que és una recopilació de relats, per a, posteriorment, publicar el 1970, Tiempo de fulgor, la seua primera novel·la. A partir de llavors, ha continuat cultivant els dos gèneres conjuntament amb l’assaig i el periodisme.

A Nicaragua, el 1977, encapçala el grup opositor de “Los Doce” integrat per intel·lectuals, empresaris, sacerdots i dirigents civils, en suport del Front Sandinista d’Alliberament Nacional (FSLN) en lluita contra el règim del president nicaragüenc Somoza. Després de formar part del govern de Daniel Ortega, es retira de la política el 1996 per a dedicar-se a la literatura, encara que les seues vivències polítiques queden reflectides en les memòries Adiós muchachos, publicada el 1999. Com a editor funda l’Editorial Universitària Centreamericana (EDUCA) en 1978 i l’Editorial Nova Nicaragua (ENN) el 1981. La seua consagració a nivell internacional arriba l’any 1998 quan és guardonat amb el Premi Alfaguara per la novel·la Margarita, está linda la mar. Des del 1999 fa classes en diferents universitats dels EUA, Mèxic, el Perú, Espanya i Xile.

Un any després de la seua graduació comença a col·laborar en premsa, i dirigeix publicacions com a Carátula i El libro azul, del Centre Nicaragüenc d’Escriptors. Com a periodista ha treballat en diferents mitjans centreamericans de Guatemala, Panamà, Hondures, El Salvador i Costa Rica, com també en altres països d’Amèrica del Sud, com Xile, Argentina, Veneçuela, Bolívia, etc. A Espanya publica en el blog “El Boomeran (g)”, dins del diari El País. La seua obra ha sigut traduïda a més de 20 idiomes i al gener de l’any 2000, és mereixedor de manera honorífica de la primera convocatòria del Premi de narrativa José María Arguedas. I l’any 2012 funda la trobada literària «Centroamérica cuenta», que té lloc a a Nicaragua. L’11 de novembre del 2014, és guardonat amb el premi Carlos Fuentes a la creació literària en la llengua espanyola per considerar que la seua obra reuneix «una literatura compromesa amb una alta qualitat literària» i el destaca com a «intel·lectual lliure i crític, d’alta vocació cívica». Aquest mateix any és nomenat vocal del patronat de l’Institut Cervantes, en representació de les lletres i la cultura llatinoamericanes. L’any 2017 es converteix en el primer centreamericà a guanyar el premi Cervantes i el 20 d’abril del 2018 l’escriptor deposita en la Caixa de les Lletres de l’Institut Cervantes un llegat que romandrà guardat fins al 5 d’agost del 2022.