El passat 30 de maig es va reunir el jurat per a la concessió dels VII Premis José Estruch de la temporada 2022-2023 del Teatre Principal.

Van formar part del jurat:

Mila García, actriu.

Marc Llorente, crític teatral del Diari Informació.

Elena Candela, actriu (per delegació de vot).

Manuel Palomar, tècnic de Cultura de l’Ajuntament d’Alacant.

Diego Juan, actor.

Juana María Balsalobre García, doctora en Història i crítica d’art.

Rosa Mª Monzó, exdirectora de la Biblioteca Gabriel Miró.

Iván Jiménez, director, actor, autor i pedagog teatral.

Juan Antonio Ríos Carratalá, catedràtic de Literatura de la Universitat d’Alacant.

Antonio Díez Mediavilla, catedràtic d’EU de Didàctica de la Literatura de la
Universitat d’Alacant.

Antonio Sempere, periodista, escriptor i crític cinematogràfic.

María Dolores Padilla Olba, subdirectora del Teatre Principal d’Alacant.

Després de debatre i valorar els diferents espectacles de teatre i les produccions valencianes de la programació de la citada temporada amb un total de 44 obres de teatre representades en el Teatre Principal d’Alacant, es concedeixen els següents premis:

• Llàntia contribució a les arts escèniques de la Comunitat Valenciana: Sol Picó.
Sol Va picar enguany va vindre al Principal amb el seu espectacle “Maleïdes Plomes”. En aquest espectacle recorrem diferents episodis de la vida d’un personatge, encarnat per Sol Picó, en un viatge que transita entre la tendresa i la decadència. En aquesta obra el públic coneix la història d’aquesta vedette del Paral·lel i comparteix els seus records, experiències, vivències. És tot un gran deliri potser que, encara que ens transporta a un lloc i una època molt concrets, ens connecta també amb els sentiments més humans i, per tant, més universals: la por a la mort, a la degradació, a la pèrdua… a desaparéixer. Inspirant-se en el gènere de la revista espanyola i la seua picardia, aquesta obra juga amb la transformació, la interacció del públic i la confusió entre ficció i realitat, sempre amb la ironia i el sentit de l’humor que caracteritzen el llenguatge de Sol Picó.


• Llàntia a la millor interpretació de repartiment: Elenc complet “Ladies Football Club”. Alicia González, Ana Rayo, Andrea Guasch, Belén González, Carla Hidalgo, Diana Palazón, Irene Maquieira, Noemí Arribas, María Pascual, Nur Leví i Xenia Reguant.

“Ladies Football Club” és una obra musical de Sergio Peris- Mencheta produïda per VAIXELL PIRATA, Teatres del Canal i Produccions Rokambolescas.

Abril de 1917. Les treballadores de Doyle & Walker Ammunition de Sheffield estan menjant sàndwitxos al pati de la fàbrica. Els seus marits, germans, pares estan en el front i són les dones les que ara treballen, a la fàbrica que proveeix a l’exèrcit d’armament. Però aqueix dia, en trobar una pilota abandonada al pati, comencen a jugar. Amb el temps afinen la tècnica i algú els proposa jugar una “lliga de veritat”. Mancant campionats masculins, el futbol femení d’aqueixos anys tindrà la seua primera temporada daurada i es guanyarà l’afecte del públic. Serà, no obstant això, menys benvingut per les institucions del futbol masculí que, una vegada que acabe la guerra, faran tot el possible perquè les dones “tornen a ocupar el seu lloc”. L’obra està inspirada en la història real dels primers equips de futbol femení al Regne Unit.


• Llàntia al millor actor principal: Pedro Casablanc en “Decadència”.

“Decadència” és un espectacle de Steven Berkoff amb direcció de Pedro Casablanc, adaptació de Benjamí Prado i que compta amb Maru Valdivielso i el premiat Pedro Casablanc en l’elenc.

Ella. Ell. La grotesca festa del ball sincopado de la desnaturalització de comportaments d’una classe… tal vegada dominadora, elegant i condemnada… A la desaparició? o A la imposició?… Dues ànimes nervudas, jugant al satànic o humà o diví joc de la seducció, l’horror, la humiliació, el ball somàtic elegant o terrorífic, el ronroneo que fa olor de procacitat.


• Llàntia a la millor actriu principal: Mireia Portas en “Cantant sota la pluja”.

“Cantant sota la pluja” és un musical amb direcció d’Àngel Llàcer produït per Nostromo Live. Amb coreografia de Miryam Benedited i direcció musical de Manu Guix i Andreu Gallén.

Cantant sota la pluja és conegut com un dels millors films musicals de tots els temps. Una història d’amor ambientada en la irrupció del cinema sonor a Hollywood, que mostra tota l’elegància formal i estètica característica dels anys 20. Una comèdia musical plena de picades d’ullet cinèfils, humor i sensibilitat, acompanyada d’espectaculars números de ball.

• Llàntia a la millor autoria: Vanessa Montfort per “La síndrome del copilot”.

“La síndrome del copilot” és una obra de la premiada Vanessa Montfort produïda per Avanti Teatre Concha Busto Produccions Teatres del Canal i 16 Escalons. En l’elenc tenim a Bufona Escribano i Miguel Ángel Muñoz.

Marina, una dona sola enmig del Mediterrani sobre un veler que no sap navegar, el d’Óscar. Ha de complir amb el seu últim desig: creuar l’Estret i llançar les seues cendres a Tànger. Durant aquesta gran aventura marítima de huit dies, la nostra heroïna haurà de superar moltes proves: reviure la seua història d’amor amb el record d’Óscar que viatja amb ella i, el major dels perills, recuperar els seus somnis i el timó de la seua pròpia vida. Aquesta emocionant adaptació del Best-seller “Dones que compren flors” és hereua de l’esperit de “El vell i la mar”, “L’Odissea” i “Cinc hores amb Mario”.

• Llàntia a la millor adreça: Alberto Sant Joan per “Lectura fàcil”.

“Lectura fàcil” és una obra de Cristina García Morales que compta amb Desirée Cascales, Carlota Gaviño, Pilar Gómez, Marcos Mayo, Anna Marchessi, Pablo Sánchez i Estefanía dels Sants en l’elenc. Produïda per Bitò i Centre Dramàtic Nacional i amb la direcció del premiat Alberto Sant Joan.

És l’adaptació teatral de la novel·la homònima de Cristina Morales. Una bomba dissenyada per a rebentar el concepte de discapacitat i reivindicar el dret de tot el visc a governar-se a si mateix. Quatre dones sotmeses a tutela pels serveis públics de benestar. Una d’elles escapa. Una jutgessa la persegueix. Una història intensament còmica i tràgica on el cos és el centre de tot, el lloc de l’opressió i l’únic lloc des del qual és possible emancipar-se.

• Llàntia al millor espectacle: “Els Sants Innocents”, coproducció de GG Producció Escènica i Teatre del Nòmada.

“Els Sants Innocents” és una obra de Miguel Delibes amb versió de Fernando Marías i Javier Hernández-Simón, direcció de Javier Hernández-Simón i amb Javier Gutiérrez, Pepa Pedroche, Yune Nogueiras, José Fernández, Fernando Huesca, Luís Bermejo, Raquel Varela, Jacobo Dicenta i Marta Gómez en l’elenc.

Aquesta obra se’ns presenta com un espill en el qual mirar-nos. Com a societat. Com a individus. I com tots els espills, ens retorna el reflex del nostre passat perquè puguem explicar el nostre present. La imatge a la qual ens enfronta és crua, bella, salvatge… però sobretot profundament humana

• Llàntia d’Honor: Guillermo Heras, actor, director teatral, dramaturg, gestor teatral i editor guardonat amb el Premi Nacional de Teatre en 1994, va ser director de la Mostra de Teatre d’Autors Contemporanis al llarg de 29 edicions. Vinculat a Alacant sempre, ha deixat un gran buit en el món del teatre i desgraciadament la concedirem a títol pòstum.

La gala per al lliurament de premis es realitzarà el pròxim 16 d’octubre. Un esdeveniment ple de sorpreses que commemora la vida i trajectòria de José Estruch.

La llántia d’enguany la realitzarà l’escultor alemany Hans Some. Les seues escultures estan caracteritzades per la creació de volums, la conformació d’espais, la combinació de diferents materials i tècniques de forja i modelatge. Fusiona un enfocament conceptual amb un procés intuïtiu inspirat en els materials, per a desenvolupar escultures que investiguen el món natural i el lloc de la humanitat en ell.