Un amic, molt més allà del tòpic, és un tresor. Amb un amic pot vosté decorar les perspectives més rudimentàries de la vida. En companyia d’un amic, vosté podrà almibarar de tan extraordinària manera la seua visió renovada i personal de l’entorn, que eixirà diàriament al carrer amb un rutilant somriure penjat de les galtes. En aquests vertiginosos temps en què un sobrenada en aqueix món virtual que semblem entossudits a oposar al món real, en aquests temps eixelebrats, frenètics, d’emocions fràgils i caduques, on es persegueix la immediata satisfacció; en aquests temps, déiem, que diferents es perceben els problemes quan la mà d’un amic es tendeix incondicionalment, en els moments més necessaris, per a ajudar-nos a suportar les fuetades de la tempesta.
Un amic val més que mil pantalles lluminoses. Un amic té més valor —i això és molt dir— que el millor d’entre els millors llibres. L’abraçada ocasional d’un amic és l’equivalent a la més bella pinzellada de tebis colors, traçats amb tendresa en el vast llenç de la vida. Un amic val més que mil sorolloses i vàcues promeses d’opulència. Un amic ens apartarà diligentment de l’estrèpit, de la confusió, del aspaviento infatigable d’aquesta àvida societat, del fum dens i embullat de la política, tan nociu, tan hipòcrita. Les ferides que causa una inesperada traïció o una dolorosa ruptura sentimental, per profundes que foren, cicatritzaran abans en companyia d’un amic, perquè la seua benèvola xarrada es convertirà en màgic ungüent. Les seues paraules d’alé i la seua sincera comprensió seran per a nosaltres —en aqueixos terribles tràngols de la vida, en el duel— el suau, silenciós i vellutat drap que eixugarà les nostres llàgrimes. Un amic no coneix tots els secrets rullats de l’existència, però ens ajudarà a caminar amb més seguretat, evitarà que sentim aqueixa atenazante desolació, l’espantós i cosquilleante horror que provoquen la soledat i la incertesa, mitigarà el tremolor dels nostres passos i ens allunyarà a poc a poc de l’abisme. Un amic il·luminarà sempre per a nosaltres la sendera, i en cada recolzada, després de la vegetació, trobarem un somriure amable. Un amic prolongarà indefinidament el preciós cel arrebolado del vesprejar, perquè el mantell de la negra i freda nit mai se’ns vesse damunt. Que senzill resulta escapar de l’intricat laberint de la vida de la mà d’un amic. I amb quanta facilitat derroquem, al costat d’un amic, els murs insalvables amb què ens havia voltat ahir un fortuït contratemps.
Aflora una immensa dolçor quan compartim les bones notícies amb un amic. Ningú com ell multiplica en nosaltres l’impacte d’aqueixos xicotets triomfs quotidians, tan insignificants si es festegen en soledat. Si vosté té un amic, no podrà imaginar l’elevada i sana enveja amb què celebrem tan bellíssima, tan cara, tan afortunada possessió. Conserve-ho, li aconsellem encaridament, i no dubte a brindar-li atentes cures. És el més valuós, el més delicat i fascinant tresor que puga trobar-se en la vida.