La tercera campanya d’excavacions del MARQ en el jaciment del Cabezo del Molino, a Rojales, ha conclòs amb la troballa de diversos forns ibèrics que podrien evidenciar l’existència d’un important complex industrial datat entre els segles IV i III a. C.

Tres setmanes de treballs de camp en la serra de la Bernarda han permés afegir una nova fase d’ocupació, inèdita fins hui, a la complexa seqüència arqueològica del jaciment ja coneguda. Els forns documentats han sigut trobats en el mateix lloc en el qual prop de mil anys després s’instal·laria la ja coneguda necròpoli d’època bizantina.

A més, la troballa posa de manifest la importància estratègica que van tindre en l’Antiguitat les llomes i turons més pròxims als rius, en aquest cas al Segura, en ser aquests punts clau, no sols per la seua alta capacitat productiva, sinó per haver constituït també vies de comunicació fluvial a través de les quals els assentaments més pròxims accedien a matèries primeres tan poc comunes en el seu entorn com el plom.

Els treballs, que també han continuat la seua labor d’investigació en relació a la populosa necròpoli que des de 2018 està en procés d’excavació, ha sigut codirigits per Mª Teresa Ximénez de Embún i Juan Antonio López Padilla.

La vicepresidenta i diputada de Cultura, Julia Parra, ha felicitat a tot l’equip “pels descobriments en aquest jaciment inclòs en el Pla d’Excavacions del Museu Arqueològic Provincial que impulsa la Diputació d’Alacant i en el qual s’ha invertit ja un total de 38.000 euros per a la investigació del conjunt arqueològic”.

La rigorosa documentació arqueològica d’aquesta mena de contextos funeraris li ha valgut al MARQ el lideratge d’un projecte europeu relacionat amb l’estudi dels processos migratoris i la mobilitat de persones durant el final del món tardà i l’Alta Edat mitjana. El projecte, denominat Population dynamics of Batega Roman and Medieval in Alacant del qual són responsables el director del museu alacantí Manuel Olcina, Mª Teresa Ximénez de Embún, de Fundació CV-MARQ, i el doctor Johannes Krause de l’Institut Max Plank de Jena (Alemanya), posa el focus d’atenció en la caracterització genètica de poblacions, a través de la reconstrucció dels genotips de huitanta individus localitzats en diverses necròpolis de la província d’Alacant, entre les quals destaquen el propi Cabezo del Molino o la Maqbara islàmica del Tossal de Manises.