Tots celebrem que la “normalitat” vulga instal·lar-se entre nosaltres. Coses tan senzilles com fer-se un café mentre saludem als que passen, esmorzar amb un bon vi de la comarca i els seus corresponents cacauets, comprar als mercats de carrer o veure turistes de nou, deixaran de ser nostàlgia per a tornar a ser quotidianes. Eixes escenes, enyorades en qualsevol de les nostres poblacions, ens mostren dues realitats ben diferents i altament relacionades. Per una banda, la nostra economia té una gran dependència del sector serveis, especialment relacionada amb el turisme i la restauració com els hem conegut fins ara. L’altra realitat és que segurament hi haurà modificacions que acceleraran canvis que ja s’aventuraven fa un temps i ens portaran a nous escenaris, com la forma en què ens relacionem amb l’alimentació, l’experiència gastronòmica o turística. Canvis que ara ens suggeriran alguns processos adaptatius que possiblement la Marina Alta està ben preparada per a afrontar.

Per ajudar-nos a interpretar tota aquesta realitat, i les seues oportunitats, estem demanant l’opinió de tots aquells que ens poden aportar coneixement. Després d’analitzar el sistema agroalimentari i gastronòmic, i la seua repercussió en el turisme, en el diagnòstic i pla estratègic redactat per l’Oficina I+C, vam detectar que, en un territori gastronòmicament prestigiat com la Marina Alta, la creació d’un clúster innovador del sector agroalimentari/gastronòmic pot ser una oportunitat per generar un entorn de coneixement, creació d’empreses i nous models de negoci vinculats al territori, per crear una vertadera economia circular, completa i sostenible a la Marina Alta. Pensem que pot ser moment d’anar plantejant-ho.

Hem demanat la col·laboració a José Luis Hervás-Oliver, Catedràtic d’Innovació de la Universitat Politècnica de València, que ha treballat en projectes d’articulació d’estructures industrials i agrícoles en diferents comarques valencianes perquè ens descriga en què consisteix un clúster i què avantatges podria aportar a les empreses del nostre territori.

EL CLÚSTER AGROALIMENTARI DE LA MARINA ALTA: UN PROJECTE NECESSARI PER A la COMPETITIVITAT DEL TERRITORI. José Luis Hervás-Oliver

Com pot una petita empresa ser competitiva? La resposta és doble i senzilla. En primer lloc, la resposta és la innovació en tots els seus fronts: productes, processos, organització, màrqueting, models de negoci diferents, etc. La segona, potser, una mica menys coneguda: a través de la cooperació, amb altres pimes i organitzacions, a través de clústers.

En realitat estem parlant del mateix: la innovació no és una acció individual d’una empresa, posem que augmenta la investigació per al desenvolupament d’un nou producte, sinó que és sistèmica. Això és, està basada en la interacció, la qual cosa significa que per a desenvolupar dita nova producte necessita de la informació i valoració que el client o distribuïdor li proporciona, normalment en un procés de cocreación; necessita al proveïdor de matèries primeres o inputs, així com al de maquinària, per a poder realitzar amb èxit el nou producte o procés; necessita, potser, de l’assessorament d’un consultor, de la transferència de coneixement de la Universitat o fins i tot de la cooperació amb la competència per a preparar un marc regulador propici per a llançar el nou producte al mercat. La innovació és, en si mateixa, sistèmica i es basa en models de cooperació entre els agents de la cadena de valor (proveïdors, clients, competidors, consultors, etc.) i del sistema nacional, regional o local d’innovació (universitats, instituts tecnològics, agències de desenvolupament local, etc.).

Tornant a la pregunta de l’inici, com pot una petita empresa ser competitiva? Innovant i cooperant amb el sistema local/regional d’innovació, aqueix conjunt d’agents i institucions que són tan necessàries perquè l’empresa puga traure el màxim potencial. Un clúster és, per tant, una aglomeració o concentració territorial d’empreses i institucions que cooperen amb un objectiu comú: millorar la competitivitat del territori i de les seues empreses. Les empreses del clúster competeixen entre si, però també cooperen en aquelles àrees que són punt de trobada i palanca de benefici comú. El clúster ha d’integrar al territori, el posiciona, actua de palanca de millora de la competitivitat i serveix de paraigua per a la formulació d’iniciatives col·lectives que persegueixen el benefici comú. El clúster vertebra social i econòmicament al territori, el posiciona davant el mercat i aconsegueix el reconeixement de les diferents administracions, servint a més de fòrum de reflexió a l’empresariat local per a traçar estratègies de futur que facen més competitives a les empreses, més sostenible al territori i, en última instància, enfortisquen el teixit social amb més i millors ocupacions. Els clústers tenen un component públic-privat, però és el teixit empresarial el que l’ha de liderar i articular, integrant els diferents sectors locals/comarcals que cooperaran per a buscar estratègies d’èxit que beneficien a tots: és intersectorial i per això busca la creació de sinergies entre els diferents subsectors o activitats del territori. Afortunadament, en la Comunitat Valenciana tenim molts casos d’èxit (com el clúster de l’Automòbil, o el de l’Envàs i Embalatge, entre molts altres), sent necessari estendre el model cap a aquelles comarques que estan especialitzades en agroalimentació i/o serveis.

Tornem al gra: com pot la Marina Alta ser més competitiva a través d’un clúster agroalimentari? Dénia, i la comarca, com a destinació top en gastronomia és una realitat consolidada, amb una de les majors concentracions de restaurants de tota la costa mediterrània, una cadena de valor purament local que porta del camp i la mar els productes més frescos directes a les taules. No en va ha sigut declarada Ciutat Creativa de la Gastronomia per la Unesco. El territori no solament presenta una costa i climatologia excepcional, sinó que combina diferents sectors: agroalimentari, pesquer, turisme i restauració, sent els últims la punta de llança que pot exercir d’element tractor o d’arrossegament de la resta. A més, existeix un sector restauració que treballa en tàndem amb el turisme, però amb una gran diferència: té la potencialitat de desestacionalizar la demanda, preservant-la al llarg de tot l’any i, per tant, tirant de la resta de sectors locals/comarcals. Així mateix, existeix reconeguda una “marca” de qualitat en la restauració, un alt coneixement, experiència i cultura de treball en les unitats empresarials, capacitat emprenedora i d’adaptació a canvis, així com una excel·lent reputació de producte de qualitat, sobretot aquell que procedeix de la Llotja i del camp.

Per a la conformació del clúster faria falta integrar a totes les baules de la cadena territorial i treballar aspectes clau com la conscienciació de la importància de la col·laboració i cooperació. Seria necessari activar noves fórmules de sostenibilitat (productes de canal de proximitat, bio, canals online), així com promoure la connexió entre el sector agroalimentari i el d’experiències (turisme, gastronomia, oci, etc.), buscant sinergies per a un benefici comú. I finalment, conscienciar de la necessitat d’innovar en l’empresa i en la cadena de valor: conscienciar de la necessitat d’un canvi estratègic.

La creació d’un clúster agroalimentari vertebrador, integrador dels diferents sectors i potenciador de la imatge que millore la posició competitiva de les empreses i permeta una sostenibilitat del territori és, al meu entendre, una oportunitat de futur per a gestionar amb criteri de llarg termini la Marina Alta com a font generadora de riquesa, cohesió i com a lloc d’acolliment per a viure millor.

José Luis Hervás-Oliver, és director del grup d’I+D+i “Clúster Innovació” de la Universitat Politècnica de València, catedràtic d’Organització Empresarial i Director del Projecte sobre Innovació Radical en Clústers (InnoRadical4.0) del Pla Estatal de Ciència, Tecnologia i Innovació (Ministeri de Ciència i Innovació). Ha sigut redactor del Pla d’Alimentació de la Comunitat Valenciana per a la Generalitat Valenciana i ha participat en la creació del Clúster Agroalimentari de la Vega Baixa i en el Clúster de l’Automòbil valencià (AIVA).